Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
  Fotografies
  Mapes i plànols
  Audiovisuals i documents sonors
  Produccions impreses
  Produccions artístiques
Arxiu: AMSFG
Guia del fons
Inventari/catàleg del fons
CASINO LA CONSTÀNCIA
Constitució i govern
Gestió dels béns mobles
Gestió dels béns immobles
Adquisicions i cessions
Compravendes
Equipaments i obres
Comptabilitat
Comptabilitat auxiliar
Facturació
NOU CASINO LA CONSTÀNCIA
Constitució i govern
Correspondència i circulars
Gestió dels béns mobles
Adquisicions i cessions
Gestió dels béns immobles
Adquisicions i cessions
Compravendes
Equipaments i obres
Gestió dels recursos humans
Comptabilitat
Comptabilitat general
Comptabilitat auxiliar
Facturació
Gestió dels associats
Serveis i activitats
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Municipal Sant Feliu de Guíxols

FONS AMSFG540-50 / NOU CASINO LA CONSTÀNCIA (CASINO DELS NOIS)

Tipus de fons: Associacions i Fundacions


Codi de referència
AMSFG540-50

Nivell de descripció
Fons

Títol
NOU CASINO LA CONSTÀNCIA (CASINO DELS NOIS)

Data(es)
1867 / 2010

Volum i suport
El fons abasta 6,3 m.l., que es desglossen en 445 unitats documentals textuals i 27 positius fotogràfics.

Nom del(s) productor(s)
Nou Casino La Constància. Aquesta entitat es coneix popularment com a Casino dels Nois. Conté un subfons de l'entitat precedent, denominada Casino la Constància (1867 - 1894)

Història del(s) productor(s)
Entitat cultural i recreativa. A començaments de l'any 1851 una quarantena de guixolencs fundaren a la vila una associació recreativa denominada La Constància, prenent com a model una entitat de Figueres. El primer estadatge social del nou casino fou en una casa del carrer de la Creu. Ben aviat la societat començà a destacar pels balls i concerts que organitzava, la qual cosa es traduí en un augment significatiu de socis. Tanmateix, en els més de trenta anys següents a la seva fundació, mai va disposar d'un local propi; ben al contrari, els canvis de seu foren habituals. Aquesta peregrinació portà el casino a ocupar local en indrets diversos: el carrer Sant Pere, la rambla del Portalet, el carrer de Mitja Galta (passeig dels Guíxols), el carrer dels Arbres (rambla Vidal), el carrer del Mar (passeig del Mar), el carrer Sant Llorenç i el carrer de la Rutlla.
L'any 1888, després d'algunes desavinences amb la propietària del local que tenien arrendat en aquell moment, el casino acordà en junta general extraordinària iniciar els tràmits per a la construcció d'un edifici propi. A aquests efectes, es compraren dues cases situades a la rambla del Portalet número 6 i al carrer Sant Roc número 2 respectivament, alhora que es posaren a la venda 1.200 obligacions de 25 ptes cadascuna. El nou edifici del Casino la Constància fou inaugurat l'any 1889, al mateix lloc on encara s'alça actualment. L'immoble original no comptava encara amb la característica torre que fa xamfrà entre la rambla del Portalet i el passeig dels Guíxols, la qual és fruit d'una ampliació posterior.

Malgrat els bons propòsits iniciats amb el nou edifici, la societat Casino la Constància desapareixeria sobtadament un lustre més tard per causes no aclarides. L'any 1894 la banca guixolenca Romaguera i Girbau demanà urgentment a l'entitat que saldés el seu compte de 23.224,94 pessetes, la qual cosa propicià la venda de l'estatge social a Narcís Girbau Serra -propietari de l'esmentada banca- pel preu de 23.300 ptes. Aquell marteix dia, la junta general del Casino dels Nois, reunida en sessió extraordinària, acordà per unanimitat dels 408 socis presents acceptar la proposta de dissolució de l'entitat. Immediatament es procedí a la venda en subhasta pública de tots els seus mobles i objectes. El millor postor resultà ser Bonaventura Cruz, pel preu de 6.025 ptes, però com que el casino li devia 6.050 ptes, encara quedà un descobert de 25 ptes i, en conseqüència, no es pogué repartir cap benefici als socis.

Quin fou el motiu que propicià aquesta estranya i ràpida operació de venda del casino? Creiem que podria tractar-se d'una execució hipotecària del banc davant la impossibilitat del casino de retornar-li un deute, o tal vegada una operació de sanejament més o menys forçada que hauria garantit la conservació dels béns de l'enitat dipositant-ne temporalment la titularitat en mans de tercers. Sigui com sigui, som del parer que només una actuació premeditada i tal vegada acceptada com a temporal -de major o menor grat- entre les parts explicaria la ràpida ressurrecció de la societat poc més d'un any després de la seva desaparició, incloent-hi la capacitat de recuperar immediatament la propietat de l'immoble. Així, el 7 de febrer de 1895 la societat recreativa es tornava a constituir tot prenent el nom de Nou Casino La Constancia. Seguidament, el 24 d'abril, Bonaventura Cruz va revendre a la societat tot el mobiliari i objectes que aquesta li havia cedit en subhasta l'any anterior. I el 27 de novembre de 1895 l'entitat va recuperar, per mitjà de compra, la propietat de l'estatge social. A més, el 1899 es projectà la primera ampliació de l'edifici, la qual s'inaugurà vers el 1901-1902 i que dotà el casino de façana pel costat del passeig dels Guíxols, així com -ho hem apuntat abans- de la característica torre mirador que fa de xamfrà amb la rambla del Portalet. El desenvolupament d'aquesta ampliació va ser possible en el marc del projecte urbanístic de nova alineació d'aquest sector de la ciutat que l'ajuntament havia començat a projectar alguns anys abans.

La darrera ampliació de l'edifici es projectà entre 1926 i 1928, després de la compra de les corresponents cases veïnes del carrer Sant Roc i el passeig dels Guíxols. La reforma, finalitzada el 1929 es visualitzà sobretot en l'interior de l'edifici i en la façana del passeig, que passà de tres a cinc finestres.

El Casino dels Nois esdevingué un espai de referència per al lleure, l'esbarjo i fins i tot la formació cultural de nombroses generacions de guixolencs, fins ben bé als anys seixanta del segle XX, en el que era una fòrmula d'expresssió de l'associacionisme social i cultural molt estesa a Catalunya. De fet, a més de la Constància a Sant Feliu hi existiren altres casinos, alguns d'ells fins i tot coexistiren durant certs períodes.

Els balls i concerts del Nou Casino La Constància atreien un gran nombre de públic, especialment a l'estiu -l'entitat muntava un envelat propi durant la Festa Major- i per les festes nadalenques. La planta baixa del local oferia el servei de consergeria, és a dir, de cafè-bar, amb terrassa exterior a l'edifici durant els mesos de bon temps. L'entitat disposava també d'una assortida biblioteca per a la lectura i formació intel·lectual dels socis, amb títols d'autors nacionals i estrangers. L'any 1939 les autoritats franquistes en depuraren els volums que pel seu contingut o autoria eren considerats contraris a la moral i la ideologia del nou règim polític. Tanmateix, la biblioteca es conserva encara amb el mobiliari i el fons bibliogràfic que tenia a finals del s. XIX, la qual cosa li confereix un caràcter singular, com a peça de museu integrada dins el mateix edifici del casino.

L'edifici del Casino dels Nois ha esdevingut una icona de la ciutat, si bé a mitjan dècada de 1970 estigué a punt de desaparèixer, engolit pel procés d'especulació vertical que transformà una part substancial de la façana marítima guixolenca. Aquest fet coincidí amb l'arribada del turisme de masses i la introducció d'una nova oferta de lleure entre els joves (discoteques, bars, pubs...) que comportà un descens significatiu del nombre d'afiliats. Pels volts de 1975 els socis de l'entitat acordaren fer una permuta de l'edifici amb una empresa constructora local, la qual cosa suposaria l'enderroc de l'immoble existent i la seva substitució per un bloc de pisos de formigó, amb la cessió de diversos locals a favor de la societat. L'afer despertà una intensa campanya popular de defensa dels valors socials i arquitectònics de l'immoble, així com un fort enrenou en el si de l'entitat, incloent-hi el canvi de junta directiva. Finalment, els socis es feren enrere de la decisió inicial i s'aconseguí la preservació de l'edifici, que a finals de 1978 va ser declarat pel Ministeri de Cultura Monument Historicoartístic (actualment aquesta denominació es coneix com a Bé Cultural d'Interès Nacional).

Més enllà del seu nom oficial, el casino ha estat i és conegut encara popularment com a Casino dels Nois. Segons l'escriptor guixolenc Agustí Calvet "Gaziel", aquesta denominació feia referència al caràcter progressista i obert d'esperit dels seus socis. Segons el mateix Gaziel, el casino "en els seus millors temps era una barreja de petits fabricants de taps, de menestrals, de comerciants desperts, de treballadors autodidactes i de <>". L'entitat segueix actualment en peu, oberta a tothom que ho desitgi.


Història arxivística
La documentació es trobava a les dependències de l'edifici del Nou Casino la Constància, on s'anà generant en el transcurs de les activitats portades a terme per l'entitat. Probablement es conservava a la secretaria, situada al pis superior de l'immoble, per bé que durant les primeres visites realitzades a les instal·lacions es va comprovar que també n'hi havia d'escampada en alguns mobles dipositats a les golfes. Per tant, sembla evident que en algun moment es va perdre la cura per conservar convenientment organitzada la documentació de l'entitat, un cop transcorreguda la seva vigència legal i administrativa. També es conservava documentació en diversos calaixos i armaris de la sala de la biblioteca.

Dades sobre l'ingrés
L'any 2014, els tècnics de l'Arxiu Municipal i la junta directiva del casino van entrar en contacte per mirar d'establir actuacions conjuntes per a la divulgació entre els ciutadans de la història de l'entitat i del seu edifici. La junta havia estat renovada el gener de 2013 i els seus nous membres mostraven molta energia i entusiasme per tirar endavant aquesta entitat centenària. Una de les qüestions que es va plantejar va ser la conservació de la documentació de la societat. La junta directiva va considerar oportú el seu ingrés a l'Arxiu Municipal, com a millor opció per garantir-ne la conservació i la difusió, tot evitant al mateix temps el perill de destrucció i dispersió incontrolat de documents.

El 4 de setembre de 2015 la junta directiva del casino va dipositar el seu fons documental a l'Arxiu per a la seva organització i tractament arxivístics. Algunes de les fotografies es van cedir temporalment per a la seva digitalització. Finalitzats tots els treballs, la cessió del fons a l'Arxiu en règim de comodat es va formalitzar el 31 d'octubre de 2016 mitjançant acord entre l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Junta directiva del Nou Casino La Constància. El comodat s'ha fet per un període de 10 anys, renovable, i no comporta el traspàs de la propietat dels documents a favor de l'Ajuntament, els quals continuen essent titularitat del Nou Casino La Constància.


Abast i contingut
Tot i que el casino es fundà el 1851, el fons comprèn essencialment la documentació generada a partir de 1895, moment en el que la societat renasqué sota la denominació de Nou Casino la Constància. Només es conserva un petit conjunt de documents anteriors a 1895, i encara corresponen gairebé tots al període de 1888-1894, des que l'aleshores casino La Constància inicià les gestions per construir una seu social pròpia a la rambla del Portalet fins a l'accelerada i inexplicable desaparició de l'entitat. Almenys una part, si no la totalitat, d'aquests documents es degueren custodiar dins un sobre que va aparèixer buit, amb la següent anotació manuscrita d'època antiga i lletra impecable: "Documentación de la disuelta sociedad "Casino La Constancia". Se recomienda guardar estos documentos por ser interesantes".

En conclusió, del període anterior a 1895 no es conserva documentació recapitulativa del tipus memòries, ni llibres de contingut essencial com ho són els de comptabilitat o els que recullen les actes de govern. La manca de documentació de 1851 a 1888 pot ser fàcilment atribuïble als nombrosos trasllats de locals que visqué l'entitat abans no disposà d'un espai definitiu. La inexistència entre els papers del fons de la documentació de gestió de 1889 a 1894, en canvi, és més complicada d'entendre, pel fet que, com hem dit abans, en aquella època el casino ja comptava amb un local estable on aquesta documentació podria haver estat ben dipositada i conservada. Tal vegada la desaparició de llibres i lligalls de 1889 a 1894 s'expliqui per les mateixes raons fins ara insondables que propiciaren la dissolució de l'entitat. En tot cas, en un inventari de 1903 de la documentació i de diversos objectes entregats pels membres dimitits de la junta de govern als socis que integraven la junta qualificadora (NCC 24) s'esmenta l'import d'una venda de dos miralls i 90 kg de paper a Josep Puget. És possible que entre la venda d'aquest important volum de paper hi hagués premsa i impresos repetitius... Però potser també bona part de la documentació més antiga de l'entitat, que s'hauria considerat obsoleta i, en conseqüència, inservible?

Tornant al contingut de la documentació posterior a 1895, cal assenyalar la seva diversitat i quantitat, la qual cosa permet estudiar el casino des de múltiples vessants: culturals, socials, econòmiques... Això no obstant, es troben a faltar alguns buits documentals significatius, per exemple a les actes de la junta directiva (1895 / 1997). Tal vegada el període menys representat entre la documentació del fons sigui el del primer terç del segle XX. En canvi, abunda la corresponent a les dècades de 1950 i 1960. També destaca, pel seu volum, la documentació comptable dels anys cinquanta a setanta del segle XX, integrada sobretot per factures, liquidacions.... Al fons també hi localitzem, entre d'altres, correspondència, contractes d'orquestres i grups musicals, i diversos projectes d'entre 1972 i 1973 per a la construcció d'una nova seu social al mateix lloc on s'alça l'edifici del casino.


Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat d'acord amb el quadre general de classificació de fons d'associacions i fundacions elaborat pel personal de l'Arxiu Municipal, al qual s'han afegit algunes sèries documentals que responen a particularitats del casino. Pel que fa a les fotografies, s'han incorporat i descrit a la Secció d'Imatges de l'Arxiu.

Per altra banda, l'Arxiu Municipal conserva el fons personal d'Enric Figueras Ribas, per donació que en féu ell mateix poc abans de morir, en el qual hi havia diversa documentació generada durant el període en què ocupà la presidència de l'entitat, a mitjan dècada de 1970. Aquests documents, atesa la seva naturalesa i origen, s'han incorporat a la resta del fons del Casino.


Informació sobre avaluació, tria i eliminació
No es té constància de la realització d'intervencions reglades d'avaluació, tria i eliminació sobre la documentació del fons. Una altra qüestió són les eliminiacions incontrolades de documentació del fons, les quals s'han produït en major o menor mesura, segons es desprèn dels buits documentals identificats en el moment de descriure i classificar els documents conservats, tal com ja s'ha explicat en apartats anteriors.

Increments
Es tracta d'un fons obert perquè el Casino es manté encara en actiu. Això no obstant, de moment no hi ha previsió de nous ingressos a l'Arxiu, atès que no s'ha formalitzat cap protocol d'ingrés dels documents de data més recent o bé dels que es vagin generant a partir d'ara. Així mateix, es desconeix si hi ha documentació antiga que romangui en mans d'algun dels antics membres dels òrgans directius de l'entitat -o dels seus descendents- que, pugui ser susceptible de ser cedida a l'Arxiu en el futur.

Condicions d'accés
El fons és de lliure accés. La seva consulta es realitzarà d'acord amb el que estableix la legislació general sobre accés a la documentació i el Reglament de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Es pendrà especial cura en la protecció de les dades referents a les dades personals i a la intimitat que puguin contenir els documents.

Condicions de reproducció
La reproducció de la documentació es regirà per la legislació vigent sobre la matèria i pel que estableix el Reglament de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Llengües i escriptures dels documents
Castellà i català.

Característiques físiques i requeriments tècnics
No existeixen.

Instruments de descripció
Es disposa d'un inventari de la totalitat del fons en paper i en base de dades Acces.

Existència i localització dels originals
Dipositats a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Els originals d'algunes de les fotografies es conserven al mateix casino.

Existència i localització de reproduccions
No es té constància de l'existència de reproduccions, a banda d'algunes de les fotografies del fons, de les quals l'Arxiu en conserva una còpia digitalitzada.

Documentació relacionada
No es té constància de l'existència de documentació relacionada.

Bibliografia
- "25 anys del Casino dels Nois". L'Arjau. Revista cultural, núm. 71, setembre. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal (2014). (disponible en línia a https://issuu.com/arjau/docs/71_arxiu_guixols_arjau_casino_nois)

- ESTEVA CRUAÑAS, Lluís. "El Casino dels NOIS de Sant Feliu de Guíxols", a Revista de Girona, núms. 85 i 89, pàgs. 345-356 i 61-71 (1978 i 1979). (disponibles en línia a http://www.revistadegirona.cat/rdg/hemeroteca.seam)

- GAITX, Jordi; LEON, Andreu; MAURICI, Albert; SOLÀ, Josep. "La repressió cultural sobre la biblioteca del Casino dels Nois (febrer - maig 1939)". L'Arjau. Revista cultural, núm. 38, novembre, pàgs. 38-40. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal (2000).

- JIMÉNEZ NAVARRO, Àngel. "El Casino dels Nois: cent anys de vida guixolenca", a Revista de Girona, núm. 138, pàgs. 32-38 (1990). (disponible en línia a http://www.revistadegirona.cat/recursos/1990/0138_032.pdf)


Autoria i data(es)
Descripció i classificació, tant a nivell d'unitat documental com de fons, elaborada per Marc Auladell Agulló el mes d'octubre de 2016.

Fonts
Per a la descripció de les unitats s'ha utilitzat la informació continguda als mateixos documents del fons. També s'ha recorregut a les referències citades a l'apartat de Bibliografia.

Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxius i Associació d'Arxivers de Catalunya, 2007.
v2.4.6 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya