Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Arxiu: ACAE
Contingut: Capmany
Dates extremes Des de:1300 fins a:1600
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Alt Empordà

FONS ACAE110-303 / Molí d'en Polit de Vilanant

Tipus de fons: Comercials i d'Empreses


Codi de referència
ACAE110-303

Títol
Molí d'en Polit de Vilanant

Data(es)
1341/1858

Volum i suport
1 llibre tamany quart folrat de pergamí + 23 pergamins. Suport pell/pergamí i paper.

Història del(s) productor(s)
El grup de documents del molí d'en Polit de Vilanant, i dels Joer, dels segles XIV-XIX apleguen la documentació relacionada amb l'explotació i la propietat del molí com a element de producció, situat prop del riu Manol. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ens ha dipositat 23 pergamins (1341-1605) i un magnífic llibre de comptabilitat i de regest de totes les escriptures notarials relacionades amb el Molí d'en Pòlit de Vilanant, prop del riu Manol, des del 1591 fins al 1858, amb unes últimes anotacions familiars per a memòria de la família Vergés, així com unes interessants advertències on expliquen, en primer lloc, que intentin no barallar-se mai amb l'hereu de can Nabot ni entrar en disputes, i, en cas de reparacions a la resclosa o rec que porta l'aigua al molí, fer-les de manera secreta i molt discreta.
El molí d'en Polit es troba situat prop del nucli urbà i de la confluència del Manol amb el rec de Palau. L'any 1729, segons el llibre del Sr. Egea, apareix citada una referència de com era citat literalment com a "molí d·en Joher, àlias Polit" i que era propietat de Margarida Joher i Ballart, i el tenia en usdefruit el seu marit, Baldiri Ballart. La lectura dels pergamins ens ha facilitat dades de la família de moliners situats a Capmany i d'abans d'anar a instal·lar-se a Vilanant, ja que cal recordar com aquest ofici tenia una alta mobilitat geogràfica.

El Sr. Antoni Egea ha estudiat aquest conjunt documental que publicarà al Programa de la Festa Major de Capmany del 2018 i resumim el contingut. Els Andreu eren una família pagesa que vivien al mas del mateix nom situat al veïnat de la Vila d'Amunt de Capmany que es trobava a l'entorn de la font de Dalt i estava unit del nucli principal o cellera, el que avui anomenem "el Fort", per un camí sobre el qual es formà posteriorment el carrer Major. El domini útil del mas Andreu corresponia al cap de casa, però el domini directe pertanyia al monjo pieter (encarregat d'administrar les almoines) del monestir de Vilabertran, el qual percebia anualment els corresponents censos emfitèutics per aquest mas i les seves terres consistents en 30 sous, 14 mitgeres d'ordi 2 mitgeres de blat que s'havien de liquidar per la festa de Sant Miquel de setembre. El primer membre d'aquesta nissaga que hem documentat és Guillem Andreu, el qual reconeix l'any 1331 a Guillem de Canadal, senyor del castell de Canadal, a l'actual terme de la Jonquera que li havia de pagar anualment dècima (desena part de la producció agrària per terres situades en els llocs anomenats Pradells, Puig Mitja, Quer Afumat i Mirgoler, a més de tributar carnalatge (imposició sobre el bestiar) pel seu mas. L'any 1399 Pere Andreu va fer donació a Ponç Andreu, el seu germà de 50 lliures en concepte de legítima sobre l'herència paterna i materna. Aquest mateix Pere Andreu el trobem l'any 1401 entre els assistents a una reunió de la universitat (assemblea de caps de casa) de Capmany. Cinc anys més tard Pere Andreu compra a Pere Salada, de Capmany un casal amb un hort adjunt situat a la Vila d'Amunt de Capmany, a tocar la ribera de Merdançà pel preu de 20 sous melgoresos. L'any 1415, Pere Mata, de Capmany reconegué haver rebut de Pere Andreu 35 lliures melgoreses que eren part de les 50 acordades en els capítols matrimonials entre l'esmentat Pere Mata i Elisenda, filla de Pere Andreu.
El 1416, Ponç de Clusa, donzell i senyor de Capmany ven a Pere Andreu una terra situada en el lloc anomenat "es Torrent", pel preu de 20 sous barcelonesos. L'any següent es signaren capítulacions matrimonials prèvies al casament de Caterina, filla de Pere Barart, de Cantallops i Ramon Andreu, fill de Pere Andreu, de Capmany, en les quals es fixà un dot matrimonial de 40 lliures barceloneses de tern. Després d'un llarg parèntesi sense tenir notícies d'aquesta família, trobem citat l'any 1463 un personatge d'aquesta família del qual només hem pogut llegir el cognom, el qual comprà a Joan Coma i a la seva esposa Elionora una terra de 20 vessanes situada a la parròquia de Sant Miquel de Solans (actual ermita de Santa Llúcia, de la Jonquera), en el lloc anomenat Estany. L'any 1471 un Bernat Andreu signa un rebut a Joan Amar, prevere d'Espolla relacionat amb un censal. La darrera notícia que trobem de membres d'aquesta família com a titulars del mas són de l'any 1497, data en la qual Dalmau Pont, monjo pieter del monestir de Santa Maria de Vilabertran oferí a Bernat Andreu una reducció de censos. Dels 30 sous que pagava anualment passar a pagar-ne 27 a canvi que l'emfiteuta es fes càrrec de reparar la casa del mas que aleshores estava molt malmesa. A partir d'aquesta darrera notícia es perd el rastre de la família Andreu de Capmany i a mitjans del segle XVI el titular del mas ja no portava aquest cognom. El 10 d'octubre del 1545 Pere Prat, barber, oriünd del castell de Capmany i aleshores resident a la ciutat de Girona, fill del difunt Joan Prat, del mateix lloc, es va vendre a Joan Riera de Capmany tota l'heretat anomenada de n'Andreu, de Capmany amb totes les seves terres, honors i possessions. L'estat de conservació del pergamí no ens permet llegir el preu total de la transacció, però sabem que el pagament es féu en diversos terminis. L'any 1562 Bartomeu Prat, oriünd de la parròquia de Capmany i fill del difunt Joan Prat reconegué haver rebut de Martí Riera, fill del difunt Joan Riera de Capmany 6 ducats d'or, equivalents a 7 lliures i 4 sous de la compra-venda del mas Prat, abans mas Andreu, de Capmany. Aquest pagament s'efectuà disset anys després de produir-se el traspàs i el comprador i el venedor ja eren morts, els beneficis i obligacions d'aquesta operació els havien assumit els hereus respectius.


Història arxivística
Ingressà a l´ACAE l´any 2016, per compra del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, encara que s'hagueren de netejar i planxar, atès l'estat lamentable en què ingressarem de contacte prolongat amb brutícia.

Condicions d'accés
Lliure.

Instruments de descripció
Catàleg.

Bibliografia
Pere BORRAT i Antoni EGEA. "Vilanant". Quaderns de la Revista de Girona, núm. 92. Diputació de Girona i Caixa de Girona, 2001. 96 pàg. Hi ha un capítol dedicat als molins del poble, on apareix referenciat el molí d'en Polit.
Antoni EGEA. "Els Andreu. Una nissaga capmanyenca dels segles XIV i XV" a Programa de Festa Major de Capmany, 2018.


Autoria i data(es)
Arxiu Comarcal Alt Empordà (2017).
v2.4.5 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya