Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
  Fotografies
Arxiu: ACRE
Guia del fons
Inventari/catàleg del fons
ACCIÓ i ÒRGANS DE GOVERN
Comunicació, protocol i relacions externes
ORGANITZACIÓ i GESTIÓ ADMINISTRATIVA
Gestió dels documents i de la informació
Actuacions jurídico-administratives
Contractació administrativa i assistència tècnica
PATRIMONI
RECURSOS ECONÒMICS i FINANCERS
Gestió del pressupost
Subvencions
URBANISME, OBRES i MOBILITAT
Planejament urbanístic
Gestió urbanística
Informació del territori
Ordenació i ús de la via pública i mobilitat
Gestió de les obres de la corporació local i d'infraestructura
Regulació de les obres de particulars i de tercers
SOSTENIBILITAT i MEDI AMBIENT
Conservació i protecció de l'entorn natural
Control de la salubritat
ORDENACIÓ i PROMOCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Regulació del comerç, les fires i els mercats
Foment de l'activitat econòmica i l'ocupació
POBLACIÓ i ELECCIONS
Estadístiques i censos de població
Processos electorals
Gestió dels serveis militars
SERVEIS CULTURALS, DE L'ESPORT i EL LLEURE
Activitats culturals
SERVEIS PER A L'EDUCACIÓ
Gestió dels centres educatius propis
SERVEIS PER AL BENESTAR i LA SALUT
Promoció i protecció de la salut
Atenció al benestar social
Gestió dels serveis funeraris
SEGURETAT i PROTECCIÓ CIUTADANA
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Ribera d'Ebre

FONS ACRE340-83 / Ajuntament de Riba-roja d'Ebre

Tipus de fons: Administració Local


Codi de referència
ACRE340-83

Nivell de descripció
Fons/.

Títol
Ajuntament de Riba-roja d'Ebre

Data(es)
1938/1998

Volum i suport
72 metres lineals, el 9 de gener de 2019 (623 unitats d'instal·lació, que contenen 4.786 unitats documentals), paper (fons)/.

Nom del(s) productor(s)
Ajuntament de Riba-roja d'Ebre/.

Història del(s) productor(s)
Un municipi o Ajuntament és una associació natural, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d'un ajuntament. Als Països Catalans, el municipi és una creació de l'edat mitjana, sense cap connexió amb les antigues municipalitats que floriren en els principals nuclis urbans durant l'època hispanoromana. Com arreu d'Occident, l'organització municipal es desvetllà al tombant de la baixa edat mitjana. A Catalunya assistim al procés de lenta i gradual estructuració de les comunitats veïnals de ciutats i de viles, originàriament sotmeses d'una manera directa a l'autoritat reial o senyorial a través de llurs oficials (veguer, batlle), operada des dels ss XI i XII mitjançant la progressiva intervenció dels elements més destacats -probi homines (prohoms)- en la solució de nombrosos afers d'interès comunal (econòmics, fiscals, urbanístics i àdhuc judicials), bé d'una manera independent, bé, més sovint, flanquejant l'actuació dels esmentats oficials ordinaris de la ciutat o la vila.
L'època medieval a Riba-roja ve marcada per la conquesta de les terres del sud del Principat de Catalunya pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest va arribar a Tortosa l'any 1148, a Lleida el 1149 i a Miravet el 24 d'agost de 1153. D'aquesta manera quedava configurat definitivament el territori de la Catalunya actual i el castell sarraí de Riba-roja amb la seva població passaven a mans del comte català. Aquest, en agraïment a l'ajuda que li havien proporcionat en les conquestes, va donar Miravet i tot el seu territori, que incloïa Riba-roja, als cavallers de l'Orde del Temple.
A principis del segle XIV, fruit de la persecució que va acabar amb els templers, tots els territoris que els pertanyien van passar a mans dels cavallers de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital. Aquest orde de cavalleria, conegut posteriorment amb el nom d'Orde de Malta, va ser senyor feudal de Riba-roja fins a principis del segle XIX. El segle XX s'iniciava amb una expansió de la vila cap a la part alta, sortint definitivament del nucli antic, històric, i de l'entorn de l'església. En aquesta centúria cal destacar un fet que va marcar moltíssim la història del país i també la del poble: la Guerra Civil del 1936-39, en la qual Riba-roja va ser front de guerra gairebé mentre va durar el conflicte.
L'economia de Riba-roja estava basada fins ben entrat el segle XX en la producció agrícola, però també en el treball a les mines de carbó de l'entorn. Per tant, el riu constituïa un element fonamental per al transport de les matèries primeres i dels fruits del camp. Els llaüts navegaven per l'Ebre, donant vida a tots els pobles de la seva riba. No obstant això, des de finals del segle XIX alguns riba-rojans ja treballaven a la fàbrica de Flix. Però l'economia va canviar radicalment amb un altre element que també cal apuntar: la construcció de la central hidroelèctrica, des dels anys 60 del segle XX. Aquesta obra va significar l'arribada de nombrosa població nouvinguda a Riba-roja, una important expansió en l'economia i la urbanització de noves zones al poble. Van sorgir els barris de cases de Santo Domingo, de la ENHER i el barri de Santa Madrona. La central hidroelèctrica va venir seguida per la construcció de la Central Nuclear d'Ascó, que també va aportar nous habitants al poble. Actualment el poble de Riba-roja compta amb uns 1.126 habitants i un terme municipal de 99,14 Km2/.


Història arxivística
Prèviament a l'ingrés del fons municipal de Riba-roja a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE), es trobava a les dependències que actualment ocupa l'Ajuntament, a la Plaça de la Vila, núm. 1. De fet, la documentació més actual encara roman en dependències municipals. Des de l'ACRE es desconeixen les ubicacions anteriors del fons, si es que han existit/.

Dades sobre l'ingrés
El fons municipal de Riba-roja d'Ebre va ingressar a l'ACRE en 7 transferències, a les quals corresponen els codis d'ingrés 262, 263, 265, 271, 292, 304 i 348, i que van ser efectuades entre el 18 de març de l'any 2016 i el 17 de maig de 2019.
L'ingrés del fons municipal de Riba-roja d'Ebre a l'Arxiu es va materialitzar en virtut de l'acord pres pel Ple de L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre en sessió de 18 de desembre de 2015, mitjançant el qual es va acordar la cessió en comodat del seu fons municipal (1938-1995) a la Generalitat de Catalunya, per tal que sigui gestionat per l'ACRE. L'acord en qüestió es va materialitzar en la signatura del posterior contracte de comodat entre el Sr. Antonio Suàrez, alcalde de Riba-roja d'Ebre, la Sra. Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i el Sr. Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El contracte estableix que l'ACRE es farà càrrec de la gestió del fons de l'Ajuntament durant 15 anys, que es poden prorrogar si les dues parts així ho estableixen/.


Abast i contingut
El fons municipal de Riba-roja ens permet aprofundir en l'estructura i les funcions dutes a terme pel consistori ribarrojà -i per l'Ajuntament de Riba-roja a un nivell més general-, al llarg del període del qual conservem testimonis escrits. Cal ressenyar que el gruix de la documentació conservada comprèn, a grans trets, des del mes de novembre de 1938 fins a l'actualitat. El motiu d'aquest tall és que la població va ser front de Guerra durant pràcticament tota la Batalla de l'Ebre i, per tant, els primers testimonis escrits corresponen a la data en què les tropes nacionals prenen la població. La documentació anterior es va destruir/.

Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat de forma jeràrquica i lògica, a partir de les funcions dutes a terme per la institució productora. El sistema de classificació aplicat al fons deriva del model de quadre de classificació de la documentació municipal aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, creat amb el suport d'altres administracions. Per aprofundir en els procediments i sèries documentals concretes, així com per veure les agrupacions documentals que hi estan vinculades, desplegueu el quadre de la part superior esquerra, tot i que els grans apartats del quadre són els següents:
1_Acció i òrgans de govern
2_ Organització i gestió administrativa
3_Personal
4_Patrimoni
5_Recursos econòmics i financers
6_Urbanisme, obres i mobilitat
7_Sostenabilitat i medi ambient
8_Ordenació i promoció de l'activitat econòmica
9_Població i eleccions
10_Serveis culturals, de l'esport i el lleure
11_Serveis per a l'educació
12_Serveis per al benestar i la salut
13_Seguretat i protecció ciutadana/.


Informació sobre avaluació, tria i eliminació
Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant, estan sotmesos a la normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l'eliminació. Cap document no pot ésser eliminat si no se segueix la normativa establerta per la Generalitat de Catalunya. Els decrets 117/1990, de 3 de maig, sobre avaluació i tria de documentació de l'Administració pública (DOGC 1297, de 25 de maig de 1990), 128/1994, de 16 de maig, de modificació del decret 117/1990 (DOGC 1907, de 10.6.1994), i 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents, així com les ordres emeses pel conseller de Cultura de la Generalitat, configuren el marc normatiu bàsic. La Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental és l'òrgan col·legiat de caràcter tècnic, adscrit a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, responsable de l'elaboració i revisió de les taules d'avaluació documental (TAD). Com a norma general, no pot ser objecte d'avaluació i tria la documentació anterior a l'1 de gener de 1940/.

Increments
El contracte de comodat preveu l'ingrés regular de documentació/.

Condicions d'accés
Documentació de lliure accés, llevat alguns documents que contenen dades considerades d'especial protecció, segons la legislació vigent. La documentació d'accés reservat serà consultable si han passat vint-i-cinc anys de la mort de la persona afectada o, si no se'n coneix la data, cinquanta anys d'ençà de la producció del document. Aquells usuaris que acreditin interessos legítims, que siguin contemplats a nivell legal, podran accedir a la documentació. En qualsevol cas, les peticions d'accés, en cas de dubte, hauran de ser autoritzades pel titular dels documents, en aquest cas l'Ajuntament de Riba-roja./.

Condicions de reproducció
Per conèixer les condicions de reproducció del fons consulteu les taxes establertes pel Departament d'Economia i Finances/.

Llengües i escriptures dels documents
Castellà/Català/.

Característiques físiques i requeriments tècnics
Alguns documents es veuen afectats per l'òxid de les grapes, tot i que això no suposa cap problema per la seva consulta i lectura. També algunes unitats documentals i toms han estat desinfectats, però s'hi pot accedir amb normalitat/.

Instruments de descripció
L'únic instrument de descripció existent consisteix en la descripció a nivell de fons, seguint els preceptes de la NODAC i en l 'inventari/catàleg elaborat per l'ACRE mitjançant el Gestor Integral d'Arxius Comarcals (GIAC)/.

Documentació relacionada
No ens consta/.

Autoria i data(es)
El tractament arxivístic de la documentació i l'inventari del fons de Riba-roja d'Ebre ha estat dut a terme per Yolanda Reina. La revisió els instruments de descripció ha anat a càrrec de Gerard Mercadé, al llarg dels mesos d'octubre-desembre de 2019

Fonts
Pel camp d'història del productor hem utilitzat la pàgina web de l'Ajuntament de Riba -roja d'Ebre.

Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya. (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxius i Associació d'Arxivers de Catalunya, 2007/.
v2.4.6 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya