Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Parmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
Tipus de fons: Personals
Arxiu: ANC
Nom del fons: ÀNGELS GARRIGA DE MATA
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-1106 / NGELS GARRIGA DE MATA

Tipus de fons: Personals


Codi de referncia
ANC1-1106

Nivell de descripci
Fons

Ttol
NGELS GARRIGA DE MATA

Data(es)
Dates de creaci: 1895 - 1998

Volum i suport
1,1 m (11 unitats d'installaci) de documentaci textual, paper.
2 unitats d'installaci que contenen 72 imatges (67 positius b/n, 2 negatius i 3 postals), 105 estampes, 4 dptics, 1 partitura, 4 goigs i 3 dibuixos.


Nom del(s) productor(s)
Maria dels ngels Garriga Martn

Histria del(s) productor(s)
ngels Garriga Martn va nixer el 1898 a Sant Vicen de Calders (Baix Peneds) i va morir a Barcelona el 1967. Filla d'Antoni Garriga i Torrents, de Santa Oliva, de famlia pagesa i secretari municipal de l'Ajuntament de Sant Vicen de Calders, i de Marta ngela Martin Artigas. A causa del canvi poltic a l'alcaldia, als quatre mesos de nixer, la famlia hagu de traslladar-se a Barcelona a buscar feina i s'install a una casa de Grcia. Garriga assist a l'escola-classe de Carmen Serra i freqent la Parrquia de Jess, el rector de la qual era el seu oncle Marcell Garriga. Hi conegu Artur Martorell, director de les venes Escoles Domnech i tamb mossn Batlle, organista de la parrquia i orientador del Moviment Escolta de Catalunya. El 1902 mor la seva mare i el 1904 el seu pare es cas amb Pepita Sanderson amb la qual tingu dos fills, Ton i Carme. L'ambient familiar, de mica en mica, es va anar impregnant del catalanisme cultural. El pare i germans Garriga, s'adheriren amb entusiasme a les noves institucions, des de l'Orfe Catal a l'Escola del Treball. Afeccionats a la literatura en catal, adquiriren molts llibres i publicacions, des del "Patufet", passant per "l'Aven", "La Veu" i la collecci "Minerva", "la Catalana", "la Literria" fins a la "Bernat Metge". Assistiren regularment a les representacions teatrals que s'oferien al centre Moral de Grcia. Entre 1915 i 1918 estudi a l'Escola Normal (aprenentatge oficial de magisteri de l'poca) i l'acab amb Premi Extraordinari. El 1919 guany les oposicions amb el nmero dos i comen a exercir de mestra. Entre 1920 i 1923 curs els Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya a l'Escola Industrial de Barcelona. Era una formaci superior per a Mestres ja titulats. Gaud de grans mestres com Pau Vila, Pompeu Fabra, Carles Riba, Alexandre Gal, Rosa Sensat, el canonge Carles Card, Joan Creixells, Artur Martorell, Farran i Mayoral, Maluquer i Solanic, i de companyes com Montserrat Palau, Dolors Pasqual, Concepci Vandells, entre d'altres, que la introduren en l'alenada de progressisme pedaggic. Aquells estudis foren molt importants per fer un model de mestre catal, amb una profunda formaci humanstica, obert a la creaci i renovaci pedaggica, al servei d'uns nens i d'un pas, que seria el model de mestre per fer l'escola catalana. ngels Garriga en sort com a primera de la promoci. Alhora, aprofund en les seves conviccions cristianes i catalanistes i entr a formar part de la Federaci de Mestres Nacionals de Catalunya. En els Estudis Normals, conegu i es form en els parmetres del noucentisme, s'aferm amb nous criteris, de Montserrat a Chesterton, en el cristianisme, i s'adher a la concepci d'escola nova catalana que la Mancomunitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i molts sectors socials promovien. Comen a formar part del moviment de mestres que enquadr la Federaci de Mestres Nacionals de Catalunya, clau en la nova concepci d'escola. Visqu l'inici de les "Escoles d'Estiu" de renovaci pedaggica, amb la presncia de Decroly, Piaget, Einstein, Dewey o Montessori. El 1922 treball dos mesos com a mestra de l'Escola Nacional de Nenes de Vallfogona. Del 1923 al 1931 fou mestra parvulista municipal al Grup Escolar "Baixeras" de la Via Laietana de Barcelona, dirigit per Flix Mart Alpera. El 1924 es cas a Montserrat amb Josep Mata Virgili, l'hereu de Cal Mata de Saifores (Banyeres del Peneds). Amb formaci d'enginyer, aplic els seus coneixements al muntatge de refineries i el comer d'oli, iniciat a Saifores mateix. Compart amb l'ngels Garriga concepcions poltiques i gust literari. Tingueren quatre fills: Josep, Marta, Maria i Eullia. La nova famlia va viure primer en una torreta de Sant Gervasi, desprs en un pis al passeig de Colom, prop de l'escola Baixeras, on la mare treballava, i finalment, a la ronda de Sant Pere, prop del Grup Escolar Pere Vila. Entre 1931 i 1939 fou mestra municipal del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona al Grup Escolar "Pere Vila", on s'hi aplegaren un grup de bons mestres (Teresa Vila-Arrufat, Maria Llenas, Anicet Villar, J. Lluch, Maria Renter, P. Rahola). Tamb particip en emissions radiofniques escolars a Rdio Barcelona i a Rdio Associaci de Catalunya, on hi explicava contes, rondalles, ancdotes i faules. Fou mestra de Prctiques a l'Escola Normal de la Generalitat. El 1934 va morir el seu marit arran d'un accident laboral a Madrid. El perode revolucionari posterior al cop d'estat de 1936 provoc que pats una primera depuraci per les seves conviccions religioses: ha de deixar l'escola i treballa a la Generalitat. El 1939 el nou rgim exting el Grup Pere Vila i li aplic una altra depuraci de signe contrari, pel seu catalanisme. Del 1939 al 1945 treball a l'Escola Unitria de nenes de la Gran Via de Barcelona. El 1945 contrau una malaltia (probablement, una esclerosi mltiple) de resultes de les penries patides, i rest paraltica de mig cos. An a viure aleshores al casal de Cal Mata a Saifores, hisenda que havia heretat del seu marit. Del 1946 al 1965 hi visqu amb la seva filla Marta, convalescent d'una malaltia, i comen a organitzar activitats de lleure, a escriure llibres i adaptacions literries i a intervenir a Rdio Vendrell on introdu una secci literria en catal. Acoll noves fornades de mestres que s'aplegaven al voltant de la seva filla Marta Mata. Collabor amb "Cavall Fort" i les editorials Nova Terra i La Galera. El 1963 collabor amb Ramon Folch i Camarasa en la traducci i adaptaci de contalles de "Com explicar contes", de Sara Cone Bryant. El 1964 public els contes "L'entremaliada del ramat" i "El gran viatge de Gotablava i Gotaverda" i els llibres d'escola "Ardilla. Mtodo de lectura 1 y 2", que foren premiats pel Ministerio. Frederic Rahola li deman que, aprofitant les illustracions, redacts una obra amb el mateix fi, en catal ("Beceroles", 1965): fou el primer llibre complet d'aprenentatge de lectura en catal 25 anys desprs de la guerra. De seguida es pos a treballar en "Estels", un original segon llibre de lectura, sense cap condicionament previ, que illustr Cesc i en el qual Garriga plasm literriament els seus millors moments de mestra, trenta anys desprs d'haver-ne exercit. El 1965 tamb public els contes "Anem a buscar un gos", "Dijous a Vila" i "Una excursi accidentada". El 1966 public el llibre d'escola "Apto" i el 1967 "Estels, comencem a llegir 2", llibre de lectura escolar on es recull la seva experincia de mestra als grups escolars Baixeras i Pere Vila. Aquell any tamb es public el conte "Un rtol per a Curt", histria de les activitats dels infants de Saifores, sntes de la relaci entre l'escola i el poble. Des del 1965, any de la fundaci de "Rosa Sensat", havia tornat a viure a Barcelona amb la seva filla Marta, passant els perodes de vacances entre Tarragona amb el seu fill Josep i Saifores. Mor el 5 de febrer de 1967 al nou local de "Rosa Sensat" al carrer Entena.

Histria arxivstica
El fons fou conservat pel seu productor i els hereus, la Fundaci ngels Garriga de Mata (1984-2013) / Fundaci Marta Mata (2013-2015), abans del seu ingrs a l'ANC.

Dades sobre l'ingrs
El fons va ingressar a l'ANC, a ttol de dipsit per part de la Fundaci Marta Mata Garriga, el dia 29 de setembre de 2015.

Abast i contingut
El fons s constitut principalment per la documentaci produda i aplegada per ngels Garriga en el desenvolupament de la seva activitat prpia. Cont documentaci personal (documents identificatius, referits a l'administraci del patrimoni, religiosos, agenda, records i altres interessos personals), documentaci familiar (correspondncia, records i escrits) i de relacions d'amistat (records i escrits). La documentaci sobre la trajectria de formaci cont expedients acadmics, diplomes, credencials i certificats. La que correspon a la seva activitat professional recull certificats, credencials, diligncies, nomenaments, comunicacions, correspondncia, materials per treballar a classe, treballs d'alumnes i la documentaci en relaci a les dues depuracions sofertes entre 1937 i 1940 (destitucions, allegacions, notificacions, declaracions, instncies, certificats i resolucions). Es recull l'obra creativa d'ngels Garriga amb les versions indites de l'obra ja publicada (llibres, adaptacions, llibres d'escola i articles publicats a la premsa) i l'obra encara indita (contes, poemes, auques, teatre, titelles i guions de rdio). El fons cont tamb correspondncia, bsicament rebuda, amb amistats, companys i mestres de la seva etapa professional com a mestra (Alexandre Gal, Maria Llenas, Antonio Lpez Masota, Artur Martorell, Anicet Villar de Serchs) i tamb correspondncia en relaci a la seva activitat religiosa. Aplega reculls sobre l'obra artstica d'Antoni Vila Arrufat, obra artstica de Joan B. Renter i altres reculls de temes d'inters com retalls de premsa i receptes de cuina. I, finalment, cont la documentaci necrolgica i sobre homenatges pstums. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximaci a la figura professional i personal d'un referent essencial de l'ensenyament de la primera meitat del segle XX.
ENSENYAMENT PRIMARI / LLIBRES DE TEXT / LLIBRES PER INFANTS / LECTURA / CONTES INFANTILS / TEATRE / TITELLES / LLENGUA CATALANA / LLENGUA CASTELLANA / RDIO / ESCOLA CATALANA / PEDAGOGIA / RENOVACI PEDAGGICA / CATALANISME / CRISTIANISME / ESCOLES D'ESTIU


Sistema d'organitzaci
S'han identificat les sries segents:
- Activitat personal i familiar
- Activitat professional
- Obra publicada
- Obra indita
- Correspondncia
- Reculls
- Sobre ngels Garriga


Condicions d'accs
Accs lliure, amb excepci de la documentaci que cont dades protegides per la legislaci vigent. En aquest darrer cas, podeu adrear-vos al Servei d'Informaci i Referncia de l'ANC.

Condicions de reproducci
La documentaci grfica i l'obra creativa est sotmesa a la Llei de Propietat Intellectual.

Llenges i escriptures dels documents
Catal i castell.

Instruments de descripci
Inventari provisional elaborat per Montserrat Robert Jan el juny de 2014. Disponible en suport paper i electrnic (aplicatiu GANC: 173 registres informtics). Consultable en lnia.

Documentaci relacionada
Associaci de Mestres Rosa Sensat (CAT ANC 1 - 1026) / Marta Mata i Garriga (CAT ANC 1- 1105) / Arxiu de la Fundaci Marta Mata Garriga (CAT XXX SAIFORES, BANYERES DEL PENEDS Fundaci Marta Mata Garriga)

Bibliografia
CONSTANT MATA, Montserrat. Petita histria d'ngels Garriga. Barcelona: Editorial Mediterrnia, 1995. 15 p.
MATA GARRIGA, Marta. ngels Garriga, la seva escola, la seva generaci de mestres. Saifores: Fundaci ngels Garriga de Mata, 1998. 31 p.
MART VENTOSA, Maria Dolors; MATA GARRIGA, Marta. Saifores 1998, Un any d'aniversaris. Saifores: Comissi de Festes i Fundaci ngels Garriga de Mata, 1998. 40 p.
Fundaci ngels Garriga de Mata: http://www.fangelsgarriga.org/ag.htm


Autoria i data(es)
Montserrat Robert Jan, juny de 2014. Revisat per Miquel Prez Latre l'octubre de 2015.

Fonts
La mateixa unitat de descripci.

Regles o convencions
NODAC.
v2.4.6 | Avs legal | Accessibilitat | Sobre gencat | Generalitat de Catalunya