Accés al contingut
Accés al menú de la secció
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-1106 / ÀNGELS GARRIGA DE MATA

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-1106

Nivell de descripció
Fons

Títol
ÀNGELS GARRIGA DE MATA

Data(es)
Dates de creació: 1895 - 1998

Volum i suport
1,1 m (11 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper.
2 unitats d'instal·lació que contenen 72 imatges (67 positius b/n, 2 negatius i 3 postals), 105 estampes, 4 díptics, 1 partitura, 4 goigs i 3 dibuixos.


Nom del(s) productor(s)
Maria dels Àngels Garriga Martín

Història del(s) productor(s)
Àngels Garriga Martín va néixer el 1898 a Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) i va morir a Barcelona el 1967. Filla d'Antoni Garriga i Torrents, de Santa Oliva, de família pagesa i secretari municipal de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Calders, i de Marta Àngela Martin Artigas. A causa del canvi polític a l'alcaldia, als quatre mesos de néixer, la família hagué de traslladar-se a Barcelona a buscar feina i s'instal·là a una casa de Gràcia. Garriga assistí a l'escola-classe de Carmen Serra i freqüentà la Parròquia de Jesús, el rector de la qual era el seu oncle Marcel·lí Garriga. Hi conegué Artur Martorell, director de les veïnes Escoles Domènech i també mossèn Batlle, organista de la parròquia i orientador del Moviment Escolta de Catalunya. El 1902 morí la seva mare i el 1904 el seu pare es casà amb Pepita Sanderson amb la qual tingué dos fills, Ton i Carme. L'ambient familiar, de mica en mica, es va anar impregnant del catalanisme cultural. El pare i germans Garriga, s'adheriren amb entusiasme a les noves institucions, des de l'Orfeó Català a l'Escola del Treball. Afeccionats a la literatura en català, adquiriren molts llibres i publicacions, des del "Patufet", passant per "l'Avenç", "La Veu" i la col·lecció "Minerva", "la Catalana", "la Literària" fins a la "Bernat Metge". Assistiren regularment a les representacions teatrals que s'oferien al centre Moral de Gràcia. Entre 1915 i 1918 estudià a l'Escola Normal (aprenentatge oficial de magisteri de l'època) i l'acabà amb Premi Extraordinari. El 1919 guanyà les oposicions amb el número dos i començà a exercir de mestra. Entre 1920 i 1923 cursà els Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya a l'Escola Industrial de Barcelona. Era una formació superior per a Mestres ja titulats. Gaudí de grans mestres com Pau Vila, Pompeu Fabra, Carles Riba, Alexandre Galí, Rosa Sensat, el canonge Carles Cardó, Joan Creixells, Artur Martorell, Farran i Mayoral, Maluquer i Solanic, i de companyes com Montserrat Palau, Dolors Pasqual, Concepció Vandellós, entre d'altres, que la introduïren en l'alenada de progressisme pedagògic. Aquells estudis foren molt importants per fer un model de mestre català, amb una profunda formació humanística, obert a la creació i renovació pedagògica, al servei d'uns nens i d'un país, que seria el model de mestre per fer l'escola catalana. Àngels Garriga en sortí com a primera de la promoció. Alhora, aprofundí en les seves conviccions cristianes i catalanistes i entrà a formar part de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya. En els Estudis Normals, conegué i es formà en els paràmetres del noucentisme, s'afermà amb nous criteris, de Montserrat a Chesterton, en el cristianisme, i s'adherí a la concepció d'escola nova catalana que la Mancomunitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i molts sectors socials promovien. Començà a formar part del moviment de mestres que enquadrà la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya, clau en la nova concepció d'escola. Visqué l'inici de les "Escoles d'Estiu" de renovació pedagògica, amb la presència de Decroly, Piaget, Einstein, Dewey o Montessori. El 1922 treballà dos mesos com a mestra de l'Escola Nacional de Nenes de Vallfogona. Del 1923 al 1931 fou mestra parvulista municipal al Grup Escolar "Baixeras" de la Via Laietana de Barcelona, dirigit per Fèlix Martí Alpera. El 1924 es casà a Montserrat amb Josep Mata Virgili, l'hereu de Cal Mata de Saifores (Banyeres del Penedès). Amb formació d'enginyer, aplicà els seus coneixements al muntatge de refineries i el comerç d'oli, iniciat a Saifores mateix. Compartí amb l'Àngels Garriga concepcions polítiques i gust literari. Tingueren quatre fills: Josep, Marta, Maria i Eulàlia. La nova família va viure primer en una torreta de Sant Gervasi, després en un pis al passeig de Colom, prop de l'escola Baixeras, on la mare treballava, i finalment, a la ronda de Sant Pere, prop del Grup Escolar Pere Vila. Entre 1931 i 1939 fou mestra municipal del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona al Grup Escolar "Pere Vila", on s'hi aplegaren un grup de bons mestres (Teresa Vila-Arrufat, Maria Llenas, Anicet Villar, J. Lluch, Maria Renter, P. Rahola). També participà en emissions radiofòniques escolars a Ràdio Barcelona i a Ràdio Associació de Catalunya, on hi explicava contes, rondalles, anècdotes i faules. Fou mestra de Pràctiques a l'Escola Normal de la Generalitat. El 1934 va morir el seu marit arran d'un accident laboral a Madrid. El període revolucionari posterior al cop d'estat de 1936 provocà que patís una primera depuració per les seves conviccions religioses: ha de deixar l'escola i treballa a la Generalitat. El 1939 el nou règim extingí el Grup Pere Vila i li aplicà una altra depuració de signe contrari, pel seu catalanisme. Del 1939 al 1945 treballà a l'Escola Unitària de nenes de la Gran Via de Barcelona. El 1945 contrau una malaltia (probablement, una esclerosi múltiple) de resultes de les penúries patides, i restà paralítica de mig cos. Anà a viure aleshores al casal de Cal Mata a Saifores, hisenda que havia heretat del seu marit. Del 1946 al 1965 hi visqué amb la seva filla Marta, convalescent d'una malaltia, i començà a organitzar activitats de lleure, a escriure llibres i adaptacions literàries i a intervenir a Ràdio Vendrell on introduí una secció literària en català. Acollí noves fornades de mestres que s'aplegaven al voltant de la seva filla Marta Mata. Col·laborà amb "Cavall Fort" i les editorials Nova Terra i La Galera. El 1963 col·laborà amb Ramon Folch i Camarasa en la traducció i adaptació de contalles de "Com explicar contes", de Sara Cone Bryant. El 1964 publicà els contes "L'entremaliada del ramat" i "El gran viatge de Gotablava i Gotaverda" i els llibres d'escola "Ardilla. Método de lectura 1 y 2", que foren premiats pel Ministerio. Frederic Rahola li demanà que, aprofitant les il·lustracions, redactés una obra amb el mateix fi, en català ("Beceroles", 1965): fou el primer llibre complet d'aprenentatge de lectura en català 25 anys després de la guerra. De seguida es posà a treballar en "Estels", un original segon llibre de lectura, sense cap condicionament previ, que il·lustrà Cesc i en el qual Garriga plasmà literàriament els seus millors moments de mestra, trenta anys després d'haver-ne exercit. El 1965 també publicà els contes "Anem a buscar un gos", "Dijous a Vila" i "Una excursió accidentada". El 1966 publicà el llibre d'escola "Apto" i el 1967 "Estels, comencem a llegir 2", llibre de lectura escolar on es recull la seva experiència de mestra als grups escolars Baixeras i Pere Vila. Aquell any també es publicà el conte "Un rètol per a Curtó", història de les activitats dels infants de Saifores, síntesí de la relació entre l'escola i el poble. Des del 1965, any de la fundació de "Rosa Sensat", havia tornat a viure a Barcelona amb la seva filla Marta, passant els períodes de vacances entre Tarragona amb el seu fill Josep i Saifores. Morí el 5 de febrer de 1967 al nou local de "Rosa Sensat" al carrer Entença.

Història arxivística
El fons fou conservat pel seu productor i els hereus, la Fundació Àngels Garriga de Mata (1984-2013) / Fundació Marta Mata (2013-2015), abans del seu ingrés a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l'ANC, a títol de dipòsit per part de la Fundació Marta Mata Garriga, el dia 29 de setembre de 2015.

Abast i contingut
El fons és constituït principalment per la documentació produïda i aplegada per Àngels Garriga en el desenvolupament de la seva activitat pròpia. Conté documentació personal (documents identificatius, referits a l'administració del patrimoni, religiosos, agenda, records i altres interessos personals), documentació familiar (correspondència, records i escrits) i de relacions d'amistat (records i escrits). La documentació sobre la trajectòria de formació conté expedients acadèmics, diplomes, credencials i certificats. La que correspon a la seva activitat professional recull certificats, credencials, diligències, nomenaments, comunicacions, correspondència, materials per treballar a classe, treballs d'alumnes i la documentació en relació a les dues depuracions sofertes entre 1937 i 1940 (destitucions, al·legacions, notificacions, declaracions, instàncies, certificats i resolucions). Es recull l'obra creativa d'Àngels Garriga amb les versions inèdites de l'obra ja publicada (llibres, adaptacions, llibres d'escola i articles publicats a la premsa) i l'obra encara inèdita (contes, poemes, auques, teatre, titelles i guions de ràdio). El fons conté també correspondència, bàsicament rebuda, amb amistats, companys i mestres de la seva etapa professional com a mestra (Alexandre Galí, Maria Llenas, Antonio López Masota, Artur Martorell, Anicet Villar de Serchs) i també correspondència en relació a la seva activitat religiosa. Aplega reculls sobre l'obra artística d'Antoni Vila Arrufat, obra artística de Joan B. Renter i altres reculls de temes d'interès com retalls de premsa i receptes de cuina. I, finalment, conté la documentació necrològica i sobre homenatges pòstums. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació a la figura professional i personal d'un referent essencial de l'ensenyament de la primera meitat del segle XX.
ENSENYAMENT PRIMARI / LLIBRES DE TEXT / LLIBRES PER INFANTS / LECTURA / CONTES INFANTILS / TEATRE / TITELLES / LLENGUA CATALANA / LLENGUA CASTELLANA / RÀDIO / ESCOLA CATALANA / PEDAGOGIA / RENOVACIÓ PEDAGÒGICA / CATALANISME / CRISTIANISME / ESCOLES D'ESTIU


Sistema d'organització
S'han identificat les sèries següents:
- Activitat personal i familiar
- Activitat professional
- Obra publicada
- Obra inèdita
- Correspondència
- Reculls
- Sobre Àngels Garriga


Condicions d'accés
Accés lliure, amb excepció de la documentació que conté dades protegides per la legislació vigent. En aquest darrer cas, podeu adreçar-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
La documentació gràfica i l'obra creativa està sotmesa a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Català i castellà.

Instruments de descripció
Inventari provisional elaborat per Montserrat Robert Jané el juny de 2014. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 173 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Associació de Mestres Rosa Sensat (CAT ANC 1 - 1026) / Marta Mata i Garriga (CAT ANC 1- 1105) / Arxiu de la Fundació Marta Mata Garriga (CAT XXX SAIFORES, BANYERES DEL PENEDÈS Fundació Marta Mata Garriga)

Bibliografia
CONSTANTÍ MATA, Montserrat. Petita història d'Àngels Garriga. Barcelona: Editorial Mediterrània, 1995. 15 p.
MATA GARRIGA, Marta. Àngels Garriga, la seva escola, la seva generació de mestres. Saifores: Fundació Àngels Garriga de Mata, 1998. 31 p.
MARTÍ VENTOSA, Maria Dolors; MATA GARRIGA, Marta. Saifores 1998, Un any d'aniversaris. Saifores: Comissió de Festes i Fundació Àngels Garriga de Mata, 1998. 40 p.
Fundació Àngels Garriga de Mata: http://www.fangelsgarriga.org/ag.htm


Autoria i data(es)
Montserrat Robert Jané, juny de 2014. Revisat per Miquel Pérez Latre l'octubre de 2015.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC.
v2.4.5 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya