Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
Arxiu: ANC
Nom del fons: FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL, VÍDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-1145 / FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL, VÍDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

Tipus de fons: Associacions i Fundacions


Codi de referència
ANC1-1145

Nivell de descripció
Fons

Títol
FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL, VÍDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

Data(es)
1644 - 2011 (predomina 1924 - 1936)

Volum i suport
7,4 m (74 unitats d'instal·lació), de documentació textual, paper.

Nom del(s) productor(s)
Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana

Història del(s) productor(s)
La Fundació Concepció Rabell i Cibils, vídua Romaguera, dedicada a la cultura catalana, fou fundada per Rafael Patxot i Jubert.
A la mort de la germana de la seva muller, Concepció Rabell i Cibils, hereva d'una gran fortuna, l'any 1919 el senyor Patxot fou nomenat marmessor d'aquesta herència amb la qual fundà la Fundació Rabell. Les dues accions més destacades d'aquesta fundació foren el suport a l'IEC i l'actuació en l'àmbit internacional. El senyor Rafael Patxot, com a cap d'aquesta fundació, l'any 1923 encarregà la coordinació d'un projecte per estudiar la masia catalana al Centre Excursionista de Catalunya, com membre destacat que era d'aquesta institució. Li havien ofert la presidència de l'entitat però refusà l'oferiment i en contrapartida va crear la Medalla d'Or del CEC per a premiar a qui més es distingia dintre dels seu camp d'acció pels seus destacats estudis i oferir el projecte de la Masia Catalana. Aquest encàrrec fou notificat al president de l'entitat Cèsar August Torras, el 21 de juny de 1923. L'objectiu era fer una obra de referència en aquesta temàtica. Es féu un estudi de l'arquitectura, el mobiliari, la indumentària, la gleva, els aspectes jurídics i etnogràfics del folklore, la toponímia, la moral, la societat, etc. La direcció del projecte anava a càrrec del president del CEC, dels arquitectes Josep Danés i Lluís Bonet, de Josep Maria Batista i Roca i, com a secretari Alfred Bosch i Batlle. A aquesta direcció s'afegiren els col·laboradors responsables d'àrees i persones prestigioses de diversos àmbits. Així per arquitectura estaven els citats Josep Danés i Lluís Bonet; per a mobiliari i indumentària Jeroni Martorell; per a gleva i aspectes jurídics, Francesc Maspons i Anglasell; per a folklore, Rossend Serra i Pagès; per a toponímia Josep Maria de Casacuberta i Roger; per a etnografia, Baptista Roger; per a climatologia i meteorologia Eduard Fontseré. A aquests s'afegiren com a col·laboradors altres personatges prestigiosos, alguns vinculats al CEC. L'oficina de l'Estudi de la Masia Catalana estava situada al principi al CEC i posteriorment, degut a la gran quantitat de materials aplegats, l'oficina de treball passà al carrer Cucurulla dirigint les tasques Josep Maria Batista i Roca. Els estudis giraven, per una banda a l'entorn de l'aspecte material de la masia (l'arquitectura, l'arqueologia) i, per l'altra, a l'entorn del seu aspecte espiritual i jurídic (la família, les relacions socials, la religiositat, els actes protocol·laris). Acompanyaven els estudis de les masies estudis bibliogràfics sobre el tema.
Rafael Patxot entre 1927 i 1930 va fer construir al seu amic Josep Danés i Torras la seva residència d'estiueig, la Masia Mariona, situada a Mosqueroles, als peus del massís del Montseny, on avui hi ha instal·lada la seu del Parc Natural del Montseny i l'exposició permanent "L'univers Patxot", dedicada a l'Estudi de la Masia Catalana. L'objectiu del matrimoni Patxot era convertir aquesta masia d'estiueig en residència habitual una vegada arribats a la vellesa. Als inicis de la Guerra Civil espanyola, el 3 d'agost de 1936 els Patxot marxaren a l'exili. La Masia Mariona fou cremada. Posteriorment va restar sota el domini de l'ajuntament de Mosqueroles i els bens del senyor Patxot estigueren administrats pel seu amic arquitecte. Els estudis sobre la masia quedaren interromputs i els materials, dipositats al local de la Fundació Rabell, restaren fora d'accés en ser precintat el local. A partir de 1939 restaren en un pis propietat de Rafael Patxot, custodiat pels hereus. En l'últim període de la dictadura alguns membres del CEC vinculats a aquest projecte varen continuar fent petits treballs fins que el 1975, la néta de Rafael Patxot, Núria Déletra Carreras Patxot va cedir tots els materials al Centre Excursionista de Catalunya com últim titular del fons amb la condició que tots els materials fossin posats a consulta pública i en fessin difusió.


Història arxivística
La documentació que generen els primers treballs de l'Estudi de la Masia Catalana s'ubiquen a l'oficina del carrer de Cucurulla, núm. 28, seu de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vídua Romaguera. L'oficina era el dipòsit de tots els materials que s'anaven recopilant per a una primera catalogació i contrastació de la informació. A l'oficina hi treballaren entre dues i tres persones remunerades. L'oficina es dotà d'una sèrie d'instruments de recerca i es va confirmar una biblioteca, un centre documental i un centre gràfic i de plànols. Es va fer difusió d'una part d'aquests materials entre 1925 i 1936. Amb l' inici de la guerra el 1936 i la marxa forçada a l'exili del mecenes del projecte, Rafael Patxot, l'Estudi de la Masia Catalana restà paralitzat i la seu de la Fundació Rabell a Barcelona fou precintada per la Generalitat de Catalunya. El febrer de 1937 es notificà al CEC que el precinte havia estat trencat i que no hi havia seguretat per a la conservació de la documentació que albergava la seu. Jeroni Martorell i Terrats, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Mancomunitat de Catalunya i soci al mateix temps del CEC, manifestà la vinculació del CEC amb el projecte de l'Estudi de la Masia Catalana i suggerí que la seu del CEC acollís el fons. No s'acceptà el suggeriment i el local de la Fundació es va precintar de nou. Acabada la guerra, l'any 1939 el fons de l'Estudi de la Masia Catalana restà dipositat en un pis de Barcelona propietat del senyor Patxot i custodiat pels seus hereus a través d'una persona nomenada a Barcelona per la família. El fons restà oblidat durant quaranta anys. En els últims anys de la dictadura un grup reduït de socis del CEC molt vinculat amb el projecte continuà fent petites col·laboracions sobre el tema. El 27 de març de 1975 El correo catalán publicà un escrit sobre el valor del fons de l'Estudi de la Masia Catalana i el perill que corria de degradar-se. Claudi Esteva, professor d'etnologia de la Universitat de Barcelona, i Josefina Roma, professora d'antropologia de la mateixa universitat, van fer passes per mirar de preservar aquest fons. El 1976, la comissió del CEC formada per Ramon Pujol, Josep Llaudó i Francesc Gurri va iniciar negociacions amb Núria Délétra i Carreres, néta de Rafael Patxot, per executar la cessió en règim de dipòsit del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, amb l'objectiu que s'instal·lés en bones condicions i esdevingués de consulta pública per a estudiosos i interessats en el tema. El fons retornà al CEC el 1976, s'instal·là en un armari que s'havia fet expressament pera aquesta documentació i s'obrí a consulta sense rebre un tractament arxivístic especial. El CEC dissenyà un reglament per a la consulta del fons. Entre 1977 i 1985 es feren diverses exposicions itinerants sobre l'Estudi de la Masia Catalana. El 1983 la sòcia del CEC i responsable del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, Anna Borbonet, inventarià les fitxes fotogràfiques dels àlbums en el marc de l'acord subscrit entre el CEC i el servei d'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Entre 2001 i 2003 s'informatitzà la part fotogràfica del fons. La documentació en paper del fons de l'Estudi de la Masia Catalana no ha tingut tractament fins l'actuació del 2006. Seguint les directrius del pla estratègic dissenyat des de l'àrea documental del CEC, entre 2006 i 2008 es creà l'Arxiu Històric (AHCEC), seguint el pla d'implantació de gestió arxivística supervisat per la Subdirecció d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El fons documental ingressà a l'AHCEC com un fons de fundació. El 23 d'abril del 2015 el projecte arxivístic d'actuació proposat per l'arxivera de l'AHCEC, Nuria Téllez, va rebre el premi Sant Jordi Borsa d'Estudis Països Catalans de l'IEC essent executat dit projecte entre agost del 2015 i abril del 2016 amb una aportació addicional de la Diputació de Barcelona.

Dades sobre l'ingrés
El fons ingressà a l'ANC en virtut del contracte en comodat, signat el 12 de juny del 2015 entre la Generalitat de Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya i amb l'autorització de la propietària del fons Nuria Déletra Carreras Patxot.

Abast i contingut
El fons documental aplega la documentació produïda per l'equip de l'Estudi de la Masia Catalana des de la seva creació fins als anys 90 del segle XX. Destaca els materials inèdits sobre la masia, la col·lecció de dibuixos procedents dels concursos convocats sobre la masia i els àlbums fotogràfics.

Sistema d'organització
La documentació del fons està classificada en funció del sistema d'organització i funcionament de la fundació:

- ADMINISTRACIÓ GENERAL
- CONSTITUCIÓ
Precedents
Estatuts i reglaments
- ORGANITZACIÓ
Normes i procediments
Memòries i informes
- ÒRGANS DE GOVERN
Juntes de govern
Consells, comitès i comissions
- LEGISLACIÓ I ASSUMPTES JURÍDICS
- ACTUACIONS JURÍDIQUES
Contractes
Convenis
Subvencions
- GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS
- DOTACIÓ DE PERSONAL
- GESTIÓ ECONÒMICA
- GESTIÓ DE LA DESPESA
- ESTATS ECONÒMICS
- GESTIÓ DELS RECURSOS D'INFORMACIÓ
- GESTIÓ DE L'ARXIU
- GESTIÓ DE LA BIBLIOTECA
- GESTIÓ DELS RECURSOS IMPRESOS I AUDIOVISUALS

Monografies i publicacions periòdiques

Informacions gràfiques i audiovisuals
- COMUNICACIONS I PROJECCIÓ PÚBLICA
- RELACIONS INTERNES I EXTERNES
- ACTIVITATS DE PROMOCIÓ
- ACTES PROTOCOL·LARIS
- GESTIÓ DELS SERVEIS OFERTS ALS MEMBRES DE L'EMC
- CONGRESSOS, CONFERÈNCIES, CONCURSOS I EXPOSICIONS ORGANITZADES PER L'EMC
- CONGRESSOS, CONFERÈNCIES, CONCURSOS I EXPOSICIONS NO ORGANITZADES PER L'EMC
- DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA DE L'ESTUDI DE LA MASIA CATALANA
- DOCUMENTACIÓ DE LES MASIES
- RECURSOS D'INFORMACIÓ
Notes sobre masies i món rural
Col·leccions especials


Condicions d'accés
Accés lliure

Llengües i escriptures dels documents
Predomina català i castellà

Instruments de descripció
Inventari elaborat per Nuria Téllez Rodero , abril de 2016. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 2688 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Centre Excursionista de Catalunya (CAT ANC - 1140)

Autoria i data(es)
Nuria Téllez i Rodero, abril 2016

Fonts
La mateixa unitat de descripció
Per a la història del productor: MALUQUER, J. Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic, ed pòrtic, Vides i memòries 10, Barcelona 1994; DELÉTRA-CARRERAS, N. Rafael Patxot i Jubert, una vida de tramuntana, IEC, Barcelona 2016


Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya