Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Parmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
Arxiu: ANC
Nom del fons: FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL, V�DUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-1145 / FUNDACI CONCEPCI RABELL, VDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

Tipus de fons: Associacions i Fundacions


Codi de referncia
ANC1-1145

Nivell de descripci
Fons / Per tasques de manteniment i conservaci, temporalment cal adrear-se al Servei d'Informaci i Referncia (ancsala@gencat.cat).

Ttol
FUNDACI CONCEPCI RABELL, VDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

Data(es)
1644 - 2011 (predomina 1924 - 1936)

Volum i suport
7,4 m (74 unitats d'installaci), de documentaci textual, paper.

Nom del(s) productor(s)
Fundaci Concepci Rabell, vdua Romaguera. Estudi de la Masia Catalana

Histria del(s) productor(s)
La Fundaci Concepci Rabell i Cibils, vdua Romaguera, dedicada a la cultura catalana, fou fundada per Rafael Patxot i Jubert.
A la mort de la germana de la seva muller, Concepci Rabell i Cibils, hereva d'una gran fortuna, l'any 1919 el senyor Patxot fou nomenat marmessor d'aquesta herncia amb la qual fund la Fundaci Rabell. Les dues accions ms destacades d'aquesta fundaci foren el suport a l'IEC i l'actuaci en l'mbit internacional. El senyor Rafael Patxot, com a cap d'aquesta fundaci, l'any 1923 encarreg la coordinaci d'un projecte per estudiar la masia catalana al Centre Excursionista de Catalunya, com membre destacat que era d'aquesta instituci. Li havien ofert la presidncia de l'entitat per refus l'oferiment i en contrapartida va crear la Medalla d'Or del CEC per a premiar a qui ms es distingia dintre dels seu camp d'acci pels seus destacats estudis i oferir el projecte de la Masia Catalana. Aquest encrrec fou notificat al president de l'entitat Csar August Torras, el 21 de juny de 1923. L'objectiu era fer una obra de referncia en aquesta temtica. Es fu un estudi de l'arquitectura, el mobiliari, la indumentria, la gleva, els aspectes jurdics i etnogrfics del folklore, la toponmia, la moral, la societat, etc. La direcci del projecte anava a crrec del president del CEC, dels arquitectes Josep Dans i Llus Bonet, de Josep Maria Batista i Roca i, com a secretari Alfred Bosch i Batlle. A aquesta direcci s'afegiren els collaboradors responsables d'rees i persones prestigioses de diversos mbits. Aix per arquitectura estaven els citats Josep Dans i Llus Bonet; per a mobiliari i indumentria Jeroni Martorell; per a gleva i aspectes jurdics, Francesc Maspons i Anglasell; per a folklore, Rossend Serra i Pags; per a toponmia Josep Maria de Casacuberta i Roger; per a etnografia, Baptista Roger; per a climatologia i meteorologia Eduard Fontser. A aquests s'afegiren com a collaboradors altres personatges prestigiosos, alguns vinculats al CEC. L'oficina de l'Estudi de la Masia Catalana estava situada al principi al CEC i posteriorment, degut a la gran quantitat de materials aplegats, l'oficina de treball pass al carrer Cucurulla dirigint les tasques Josep Maria Batista i Roca. Els estudis giraven, per una banda a l'entorn de l'aspecte material de la masia (l'arquitectura, l'arqueologia) i, per l'altra, a l'entorn del seu aspecte espiritual i jurdic (la famlia, les relacions socials, la religiositat, els actes protocollaris). Acompanyaven els estudis de les masies estudis bibliogrfics sobre el tema.
Rafael Patxot entre 1927 i 1930 va fer construir al seu amic Josep Dans i Torras la seva residncia d'estiueig, la Masia Mariona, situada a Mosqueroles, als peus del masss del Montseny, on avui hi ha installada la seu del Parc Natural del Montseny i l'exposici permanent "L'univers Patxot", dedicada a l'Estudi de la Masia Catalana. L'objectiu del matrimoni Patxot era convertir aquesta masia d'estiueig en residncia habitual una vegada arribats a la vellesa. Als inicis de la Guerra Civil espanyola, el 3 d'agost de 1936 els Patxot marxaren a l'exili. La Masia Mariona fou cremada. Posteriorment va restar sota el domini de l'ajuntament de Mosqueroles i els bens del senyor Patxot estigueren administrats pel seu amic arquitecte. Els estudis sobre la masia quedaren interromputs i els materials, dipositats al local de la Fundaci Rabell, restaren fora d'accs en ser precintat el local. A partir de 1939 restaren en un pis propietat de Rafael Patxot, custodiat pels hereus. En l'ltim perode de la dictadura alguns membres del CEC vinculats a aquest projecte varen continuar fent petits treballs fins que el 1975, la nta de Rafael Patxot, Nria Dletra Carreras Patxot va cedir tots els materials al Centre Excursionista de Catalunya com ltim titular del fons amb la condici que tots els materials fossin posats a consulta pblica i en fessin difusi.


Histria arxivstica
La documentaci que generen els primers treballs de l'Estudi de la Masia Catalana s'ubiquen a l'oficina del carrer de Cucurulla, nm. 28, seu de la Fundaci Concepci Rabell i Cibils, Vdua Romaguera. L'oficina era el dipsit de tots els materials que s'anaven recopilant per a una primera catalogaci i contrastaci de la informaci. A l'oficina hi treballaren entre dues i tres persones remunerades. L'oficina es dot d'una srie d'instruments de recerca i es va confirmar una biblioteca, un centre documental i un centre grfic i de plnols. Es va fer difusi d'una part d'aquests materials entre 1925 i 1936. Amb l' inici de la guerra el 1936 i la marxa forada a l'exili del mecenes del projecte, Rafael Patxot, l'Estudi de la Masia Catalana rest paralitzat i la seu de la Fundaci Rabell a Barcelona fou precintada per la Generalitat de Catalunya. El febrer de 1937 es notific al CEC que el precinte havia estat trencat i que no hi havia seguretat per a la conservaci de la documentaci que albergava la seu. Jeroni Martorell i Terrats, cap del Servei de Catalogaci i Conservaci de Monuments de la Mancomunitat de Catalunya i soci al mateix temps del CEC, manifest la vinculaci del CEC amb el projecte de l'Estudi de la Masia Catalana i sugger que la seu del CEC acolls el fons. No s'accept el suggeriment i el local de la Fundaci es va precintar de nou. Acabada la guerra, l'any 1939 el fons de l'Estudi de la Masia Catalana rest dipositat en un pis de Barcelona propietat del senyor Patxot i custodiat pels seus hereus a travs d'una persona nomenada a Barcelona per la famlia. El fons rest oblidat durant quaranta anys. En els ltims anys de la dictadura un grup redut de socis del CEC molt vinculat amb el projecte continu fent petites collaboracions sobre el tema. El 27 de mar de 1975 El correo cataln public un escrit sobre el valor del fons de l'Estudi de la Masia Catalana i el perill que corria de degradar-se. Claudi Esteva, professor d'etnologia de la Universitat de Barcelona, i Josefina Roma, professora d'antropologia de la mateixa universitat, van fer passes per mirar de preservar aquest fons. El 1976, la comissi del CEC formada per Ramon Pujol, Josep Llaud i Francesc Gurri va iniciar negociacions amb Nria Dltra i Carreres, nta de Rafael Patxot, per executar la cessi en rgim de dipsit del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, amb l'objectiu que s'installs en bones condicions i esdevingus de consulta pblica per a estudiosos i interessats en el tema. El fons retorn al CEC el 1976, s'install en un armari que s'havia fet expressament pera aquesta documentaci i s'obr a consulta sense rebre un tractament arxivstic especial. El CEC disseny un reglament per a la consulta del fons. Entre 1977 i 1985 es feren diverses exposicions itinerants sobre l'Estudi de la Masia Catalana. El 1983 la scia del CEC i responsable del fons de l'Estudi de la Masia Catalana, Anna Borbonet, inventari les fitxes fotogrfiques dels lbums en el marc de l'acord subscrit entre el CEC i el servei d'Inventari de la Direcci General de Patrimoni Artstic de la Generalitat de Catalunya. Entre 2001 i 2003 s'informatitz la part fotogrfica del fons. La documentaci en paper del fons de l'Estudi de la Masia Catalana no ha tingut tractament fins l'actuaci del 2006. Seguint les directrius del pla estratgic dissenyat des de l'rea documental del CEC, entre 2006 i 2008 es cre l'Arxiu Histric (AHCEC), seguint el pla d'implantaci de gesti arxivstica supervisat per la Subdirecci d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. El fons documental ingress a l'AHCEC com un fons de fundaci. El 23 d'abril del 2015 el projecte arxivstic d'actuaci proposat per l'arxivera de l'AHCEC, Nuria Tllez, va rebre el premi Sant Jordi Borsa d'Estudis Pasos Catalans de l'IEC essent executat dit projecte entre agost del 2015 i abril del 2016 amb una aportaci addicional de la Diputaci de Barcelona.

Dades sobre l'ingrs
El fons ingress a l'ANC en virtut del contracte en comodat, signat el 12 de juny del 2015 entre la Generalitat de Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya i amb l'autoritzaci de la propietria del fons Nuria Dletra Carreras Patxot.

Abast i contingut
El fons documental aplega la documentaci produda per l'equip de l'Estudi de la Masia Catalana des de la seva creaci fins als anys 90 del segle XX. Destaca els materials indits sobre la masia, la collecci de dibuixos procedents dels concursos convocats sobre la masia i els lbums fotogrfics.

Sistema d'organitzaci
La documentaci del fons est classificada en funci del sistema d'organitzaci i funcionament de la fundaci:

- ADMINISTRACI GENERAL
- CONSTITUCI
Precedents
Estatuts i reglaments
- ORGANITZACI
Normes i procediments
Memries i informes
- RGANS DE GOVERN
Juntes de govern
Consells, comits i comissions
- LEGISLACI I ASSUMPTES JURDICS
- ACTUACIONS JURDIQUES
Contractes
Convenis
Subvencions
- GESTI DELS RECURSOS HUMANS
- DOTACI DE PERSONAL
- GESTI ECONMICA
- GESTI DE LA DESPESA
- ESTATS ECONMICS
- GESTI DELS RECURSOS D'INFORMACI
- GESTI DE L'ARXIU
- GESTI DE LA BIBLIOTECA
- GESTI DELS RECURSOS IMPRESOS I AUDIOVISUALS

Monografies i publicacions peridiques

Informacions grfiques i audiovisuals
- COMUNICACIONS I PROJECCI PBLICA
- RELACIONS INTERNES I EXTERNES
- ACTIVITATS DE PROMOCI
- ACTES PROTOCOLLARIS
- GESTI DELS SERVEIS OFERTS ALS MEMBRES DE L'EMC
- CONGRESSOS, CONFERNCIES, CONCURSOS I EXPOSICIONS ORGANITZADES PER L'EMC
- CONGRESSOS, CONFERNCIES, CONCURSOS I EXPOSICIONS NO ORGANITZADES PER L'EMC
- DOCUMENTACI ESPECFICA DE L'ESTUDI DE LA MASIA CATALANA
- DOCUMENTACI DE LES MASIES
- RECURSOS D'INFORMACI
Notes sobre masies i mn rural
Colleccions especials


Condicions d'accs
Accs lliure

Llenges i escriptures dels documents
Predomina catal i castell

Instruments de descripci
Inventari elaborat per Nuria Tllez Rodero , abril de 2016. Disponible en suport paper i electrnic (aplicatiu GANC: 2688 registres informtics). Consultable en lnia.

Documentaci relacionada
Centre Excursionista de Catalunya (CAT ANC - 1140)

Autoria i data(es)
Nuria Tllez i Rodero, abril 2016

Fonts
La mateixa unitat de descripci
Per a la histria del productor: MALUQUER, J. Rafael Patxot i Jubert, mecenes i cientfic, ed prtic, Vides i memries 10, Barcelona 1994; DELTRA-CARRERAS, N. Rafael Patxot i Jubert, una vida de tramuntana, IEC, Barcelona 2016


Regles o convencions
NODAC
v2.4.7 | Avs legal | Accessibilitat | Sobre gencat | Generalitat de Catalunya