Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
Arxiu: ACN
Nom del fons: Ajuntament de Vilanova de Meià
Imatges associades: Si
Guia del fons
Inventari/catàleg del fons
Administració General
Òrgans col·lectius de govern
Població
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Noguera

FONS ACN200-10 / Ajuntament de Vilanova de Meià

Tipus de fons: Administració Local


Codi de referència
ACN200-10

Títol
Ajuntament de Vilanova de Meià

Data(es)
1880-2011

Nom del(s) productor(s)
Ajuntament de Vilanova de Meià.

Història del(s) productor(s)
El municipi comprèn des de l'any 1926, l'antic municipi de la Baronia de la Vansa, amb els pobles de Lluçars, Gàrzola, Tórrec, Boada i Argentera, i l'antic priorat de Santa Maria de Meià amb el poble de Peralba. Actualment Santa Maria de Meià és Entitat Municipal Descentralitzada.
Va ser una vila nova fundada a finals del segle XI o principis del segle XII per Ramon de Meià, que va créixer al voltant del castell de la Mota i de l'església de Sant Salvador. Es trobava integrada dins el priorat de Santa Maria de Meià. El segle XII, pel matrimoni entre Ermessenda de Meià i Guillem de Cervera va passar a la família Cervera que en van ser els senyors fins el segle XIV. D'aquesta família destaca Jaume de Cervera, notable personatge dins el comtat d'Urgell i la Corona d'Aragó en temps del rei Jaume I, que va ser enterrat a l'església del priorat Santa Maria de Meià.
La carta de poblament de Vilanova de Meià fou atorgada el 1312 per Jaume II. Sembla que a la fi del s XIV el poble fou assolat per les tropes del comte de Foix i es traslladà de dalt del veí puig de Meià, on hi ha les restes del castell de Meià, a l'indret actual. L'any 1330, quan el rei Alfons II el Benigne concedí al seu fill Ferran el marquesat de Camarasa, ja hi figurava la vila i terme de Vilanova de Meià, que era cap de la sotsvegueria de Meià, dins de la vegueria de Camarasa.
El 1374, el rei Pere el Cerimoniós li va concedir el privilegi de realitzar una fira el dia de Sant Martí, que actualment es coneix com la Fira de la Perdiu.
Respecte a l'organització municipal, amb el Decret de Nova Planta l'any 1716 hi van haver canvis amb la finalitat de centralitzar i homogeneïtzar l'administració local, implantant el model de municipi castellà gestionat per l'ajuntament de regidors.
Posteriorment, l'ajuntament constitucional sorgit de l'Estat lliberal a partir de la Constitució de Cadis l'any 1812, va suprimir l'ordre municipal de l'antic règim. L'Ajuntament depenia directament de la Diputació provincial i estava constituït per la figura de l'alcalde, al capdavant, i els regidors elegits per sufragi censatari entre els caps de família.
El 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, es decretà l'Estatut municipal que abolia els ajuntaments democràtics i establia un cos legal sobre l'organització i l'administració municipal. Deu anys després, durant la II República, el Parlament de Catalunya promulgà la Llei municipal de Catalunya, de 5 de gener de 1934, que atorgava al municipi un elevat grau d'autonomia.
Durant la dictadura franquista el govern municipal passà a una subordinació total de l'Estat. Els ajuntaments eren una peça executiva més de la política de l'Estat, al capdavant dels quals se situava la figura de l'alcalde, que alhora era el cap local del partit únic, en qualitat d'agent administratiu de l'Estat al municipi i concentrant sota la seva persona tot el poder del govern municipal.
A partir del 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals de la nova etapa democràtica, es constitueixen els actuals ajuntaments amb personalitat reconeguda per la Constitució i un complex sistema de competències i atribucions establertes per la Llei de bases de règim local de 1985 i per la Llei municipal de Catalunya de 1987.


Història arxivística
Es desconeix.

Dades sobre l'ingrés
El 2 d'abril de 2008 l'Ajuntament de Vilanova de Meià signa amb la Generalitat de Catalunya un contracte de dipòsit pel qual el seu fons ingressa a l'Arxiu Comarcal de la Noguera.

Abast i contingut
Conté documentació generada pel municipi en l'exercici de les seves competències, en les matèries d'organització municipal, gestió econòmica, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris.

Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat d'acord amb la classificació orgànica i funcional que estableixen les Normes per a la classificació de la documentació municipal, editades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 1989.

Condicions d'accés
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, estableix que, de manera general, les exclusions establertes legalment quan a la consulta de documents públics queden sense efecte al cap de trenta anys de la producció del document, llevat que la legislació específica disposi una altra cosa.
Pel que fa a les sèries que contenen dades personals que poden afectar a la seguretat, l'honor, la intimitat o la imatge de les persones, com a norma general i si la legislació específica no disposa altra cosa, es podran consultar els documents amb el consentiment dels afectats; quan hagin passat vint-i-cinc anys d'ençà de la mort dels afectats o, si no se'n coneix la data de la mort, cinquanta anys de la producció del document (art. 36).


Documentació relacionada
La documentació activa i part de la semiactiva es conserva a l'Ajuntament de Vilanova de Meià.
ACN. Fons notarial Districte de Balaguer: Cal destacar també els capbreus del lloc d' Argentera (1732-1746) 4 volums.


Fonts
La pròpia unitat de descripció.
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya