Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
Nom del fons: Ajuntament de Tiurana
Imatges associades: Si
Guia del fons
Inventari/catàleg del fons
Administració General
Òrgans col·lectius de govern
Població
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Noguera

FONS ACN200-27 / Ajuntament de Tiurana

Tipus de fons: Administració Local


Codi de referència
ACN200-27

Títol
Ajuntament de Tiurana

Data(es)
1400/1990

Nom del(s) productor(s)
Ajuntament de Tiurana.

Història del(s) productor(s)
L'antic castell de Tiurana està documentat l'any 1278, en l'infeudament que féu Pere II el Gran a Ermengol X, després que el comte d'Urgell fos vençut en la seva revolta. Durant tota l'època medieval vila i castell romangueren en poder dels comtes d'Urgell. El 1831 consta que la vila de Tiurana era de la senyoria del baró de Tiurana, duc d'Híxar.
Tiurana i Miralpeix pertanyien des del segle XIII a la vegueria d'Agramunt i a partir del segle XVIII al corregiment de Cervera. L'any 1847 Miralpeix va passar a agregar-se al municipi de Tiurana i a dependre del partit judicial de Balaguer.
El 1999, l'antiga vila de Tiurana i la major part del seu terme van ser inundats amb motiu de l'entrada en funcionament de l'embassament del pantà de Rialb. L'actual poble de Tiurana es va construir de nova planta, prop de l'ermita de Solers. El municipi comprèn, a més, el poble de Miralpeix i la quadra de la Cluella (també afectats pel pantà) i l'esmentat santuari de Solers.
Respecte a l'organització municipal, amb el Decret de Nova Planta l'any 1716 hi van haver canvis amb la finalitat de centralitzar i homogeneïtzar l'administració local, implantant el model de municipi castellà gestionat per l'ajuntament de regidors.
Posteriorment, l'ajuntament constitucional sorgit de l'Estat lliberal a partir de la Constitució de Cadis l'any 1812, va suprimir l'ordre municipal de l'antic règim. L'Ajuntament depenia directament de la Diputació provincial i estava constituït per la figura de l'alcalde, al capdavant, i dels regidors elegits per sufragi censatari entre els caps de família.
El 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, es decretà l'Estatut municipal que abolia els ajuntaments democràtics i establia un cos legal sobre l'organització i l'administració municipal. Deu anys després, durant la II República, el Parlament de Catalunya promulgà la Llei municipal de Catalunya, de 5 de gener de 1934, que atorgava al municipi un elevat grau d'autonomia.
Durant la dictadura franquista el govern municipal passà a una subordinació total de l'Estat. Els ajuntaments eren una peça executiva més de la política de l'Estat, al capdavant dels quals se situava la figura de l'alcalde, que alhora era el cap local del partit únic, en qualitat d'agent administratiu de l'Estat al municipi i concentrant sota la seva persona tot el poder del govern municipal.
A partir del 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals de la nova etapa democràtica, es constitueixen els actuals ajuntaments amb personalitat reconeguda per la Constitució i un complex sistema de competències i atribucions establertes per la Llei de bases de règim local de 1985 i per la Llei municipal de Catalunya de 1987.


Història arxivística
La documentació es conservaba a l'antic ajuntament.

Dades sobre l'ingrés
L'any 1995, amb motiu del procés de dissolució de l'antic poble de Tiurana, ingressa la documentació a l'Arxiu Comarcal de la Noguera.

Abast i contingut
Conté documentació generada pel municipi en l'exercici de les seves competències, en les matèries d'organització municipal, gestió econòmica, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris.

Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat d'acord amb la classificació orgànica i funcional que estableixen les Normes per a la classificació de la documentació municipal, editades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 1989.

Condicions d'accés
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, estableix que, de manera general, les exclusions establertes legalment quan a la consulta de documents públics queden sense efecte al cap de trenta anys de la producció del document, llevat que la legislació específica disposi una altra cosa.
Pel que fa a les sèries que contenen dades personals que poden afectar a la seguretat, l'honor, la intimitat o la imatge de les persones, com a norma general i si la legislació específica no disposa altra cosa, es podran consultar els documents amb el consentiment dels afectats; quan hagin passat vint-i-cinc anys d'ençà de la mort dels afectats o, si no se'n coneix la data de la mort, cinquanta anys de la producció del document (art. 36).


Documentació relacionada
La documentació activa i part de la semiactiva es conserva a l'Ajuntament de Tiurana.
ACN. Fons notarial Districte de Balaguer: capbreu de Tiurana de 1436.


Autoria i data(es)
Maite Pedrol, febrer de 2009.

Fonts
La pròpia unitat de descripció.
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya