Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
Arxiu: ACN
Nom del fons: Ajuntament de Térmens
Imatges associades: Si
Guia del fons
Inventari/catàleg del fons
Administració General
Òrgans col·lectius de govern
Població
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Noguera

FONS ACN200-157 / Ajuntament de Térmens

Tipus de fons: Administració Local


Codi de referència
ACN200-157

Títol
Ajuntament de Térmens

Data(es)
1914-2004

Volum i suport
32 metres de documentació textual.

Nom del(s) productor(s)
Ajuntament de Térmens.

Història del(s) productor(s)
El castell sarraí de Térmens va ser conquerit l'any 1106, després del de Balaguer, la primera conquesta del comte Ermengol VI d'Urgell. Amb la batalla de Corbins (1126), el lloc es tornà a perdre i sembla que fou reconquerit de nou pel mateix comte abans d'iniciar la campanya del Segrià el 1147. Així, el 1143 apareix com a castlà d'aquest territori Arnau Berenguer d'Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, que acompanyà a aquest comte en el setge de Lleida. El 1190 Berenguer d'Anglesola i la seva esposa Elisenda feien unes concessions a favor de Pere de Preixens i de la seva esposa Maria, a condició que tinguessin sempre a punt un home armat per a defensar el castell i la vila de Térmens.
Anys després, el castell i la vila foren atorgats a Ramon d'Anglesola qui cap al 1278 cedí el seu feu a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers van establir una comanda militar que fou integrada a la vegueria de Cervera i que perdurà fins l'any 1835.
Respecte a l'organització municipal, amb el Decret de Nova Planta l'any 1716 hi van haver canvis amb la finalitat de centralitzar i homogeneïtzar l'administració local, implantant el model de municipi castellà gestionat per l'ajuntament de regidors.
Posteriorment, l'ajuntament constitucional sorgit de l'Estat lliberal a partir de la Constitució de Cadis l'any 1812, va suprimir l'ordre municipal de l'antic règim. L'Ajuntament depenia directament de la Diputació provincial i estava constituït per la figura de l'alcalde, al capdavant, i els regidors elegits per sufragi censatari entre els caps de família.
El 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, es decretà l'Estatut municipal que abolia els ajuntaments democràtics i establia un cos legal sobre l'organització i l'administració municipal. Deu anys després, durant la II República, el Parlament de Catalunya promulgà la Llei municipal de Catalunya, de 5 de gener de 1934, que atorgava al municipi un elevat grau d'autonomia.
Durant la dictadura franquista el govern municipal passà a una subordinació total de l'Estat. Els ajuntaments eren una peça executiva més de la política de l'Estat, al capdavant dels quals se situava la figura de l'alcalde, que alhora era el cap local del partit únic, en qualitat d'agent administratiu de l'Estat al municipi i concentrant sota la seva persona tot el poder del govern municipal.
A partir del 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals de la nova etapa democràtica, es constitueixen els actuals ajuntaments amb personalitat reconeguda per la Constitució i un complex sistema de competències i atribucions establertes per la Llei de bases de règim local de 1985 i per la Llei municipal de Catalunya de 1987.


Abast i contingut
Conté documentació generada pel municipi en l'exercici de les seves competències, en les matèries d'organització municipal, gestió econòmica, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris.

Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat d'acord amb la classificació orgànica i funcional que estableixen les Normes per a la classificació de la documentació municipal, editades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 1989.

Condicions d'accés
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, estableix que, de manera general, les exclusions establertes legalment quan a la consulta de documents públics queden sense efecte al cap de trenta anys de la producció del document, llevat que la legislació específica disposi una altra cosa.
Pel que fa a les sèries que contenen dades personals que poden afectar a la seguretat, l'honor, la intimitat o la imatge de les persones, com a norma general i si la legislació específica no disposa altra cosa, es podran consultar els documents amb el consentiment dels afectats; quan hagin passat vint-i-cinc anys d'ençà de la mort dels afectats o, si no se'n coneix la data de la mort, cinquanta anys de la producció del document (art. 36).


Documentació relacionada
La documentació activa i semiactiva es conserva a l'Ajuntament de Térmens. Vegeu també: Capbreu de Térmens de l'any 1628 (ACN. Fons Districte Notarial de Balaguer, unitat 2873).

Bibliografia
LLADONOSA I PUJOL, Josep; TAMARIT I CULLERÈS, Francesc. "Recull d'història de Térmens": Térmens: Ajuntament de Térmens, 1988. 277 p.

Fonts
La pròpia unitat de descripció.
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya