Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
  Documents textuals
Arxiu: ACN
Nom del fons: Ajuntament de Bellcaire d'Urgell
Imatges associades: Si
Guia del fons
Inventari/catàleg del fons
Administració General
Òrgans col·lectius de govern
Població
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Noguera

FONS ACN200-7 / Ajuntament de Bellcaire d'Urgell

Tipus de fons: Administració Local


Codi de referència
ACN200-7

Títol
Ajuntament de Bellcaire d'Urgell

Data(es)
1852/2000

Volum i suport
documentació textual.

Nom del(s) productor(s)
Ajuntament de Bellcaire d'Urgell.

Història del(s) productor(s)
El municipi comprèn, a més del poble de Bellcaire, el llogaret de Pedrís i les partides de la Saida, Filella i el Penal. Els noms d'altres partides del terme són Morinyol, les Quadres, els Tossals, Canalada, Carrabina i el Pla de Sant Jaume.
Bellcaire d'Urgell fou conquerit per Ermengol IV d'Urgell (1076-90), qui atorgà una carta de poblament i franquesa l'any 1139 que no va reixir. Després de la conquesta de Lleida, el 1157, el comte d'Urgell atorgà una altra carta de poblament a Ramon de Vall-llebrera, als seus germans i a Pere Negre de Pradell.
El 1183 els comtes d'Urgell Ermengol VII i Dolça, van fer donació del poble i del castell de Bellcaire al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, però el 1220 l'abat Guerau de les Avellanes ho vengué al monestir de Poblet. I va ser Poblet qui va anar adquirint nous drets sobre el terme de Bellcaire, com el castell de Golifàs (entre Linyola i Bellcaire), la terra de Bernat de Tarascó, que era de la canònica de Lleida, i la jurisdicció civil i criminal, concedida per Ferran d'Antequera el 1414.
Respecte a l'organització municipal, amb el Decret de Nova Planta l'any 1716 van haver canvis amb la finalitat de centralitzar i homogeneïtzar l'administració local, implantant el model de municipi castellà gestionat per l'ajuntament de regidors. De manera que Bellcaire es trobava dins el corregiment de Lleida.
Posteriorment, l'ajuntament constitucional sorgit de l'Estat lliberal a partir de la Constitució de Cadis l'any 1812, va suprimir l'ordre municipal de l'antic règim. L'Ajuntament depenia directament de la Diputació provincial i estava constituït per la figura de l'alcalde, al capdavant, i els regidors elegits per sufragi censatari entre els caps de família. És així com el poble de Bellcaire d'Urgell amb la desamortització de 1835 va deixar de dependre de Poblet i es va integrar com a municipi al partit judicial de Balaguer.
Amb la Llei municipal de 1845 i la posterior Llei d'ajuntaments de 21 d'octubre de 1866, la Sentiu de Sió passà a ser considerat com a Entitat local menor annexada al municipi de Bellcaire d'Urgell. Tanmateix, aquesta organització només perdurà fins l'any 1926, en què la Sentiu es va tornar a segregar.
El 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, es decretà l'Estatut municipal que abolia els ajuntaments democràtics i establia un cos legal sobre l'organització i l'administració municipal. Deu anys després, durant la II República, el Parlament de Catalunya promulgà la Llei municipal de Catalunya, de 5 de gener de 1934, que atorgava al municipi un elevat grau d'autonomia.
Durant la dictadura franquista el govern municipal passà a una subordinació total de l'Estat. Els ajuntaments eren una peça executiva més de la política de l'Estat, al capdavant dels quals se situava la figura de l'alcalde, que alhora era el cap local del partit únic, en qualitat d'agent administratiu de l'Estat al municipi i concentrant sota la seva persona tot el poder del govern municipal.
A partir del 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals de la nova etapa democràtica, es constitueixen els actuals ajuntaments amb personalitat reconeguda per la Constitució i un complex sistema de competències i atribucions establertes per la Llei de bases de règim local de 1985 i per la Llei municipal de Catalunya de 1987.


Història arxivística
La documentació es conservava a les dependències municipals. Durant la Guerra Civil, la població de Bellcaire es trobava situada al Cap de pont de Balaguer i va patir la destrucció gairebé en la seva totalitat de l'arxiu municipal.

Dades sobre l'ingrés
El 14 de maig de 2014 l'Ajuntament de Bellcaire d'Urgell signa amb la Generalitat de Catalunya un contracte de comodat per tal que el seu fons documental ingressi a l'Arxiu Comarcal de la Noguera.

Abast i contingut
Conté documentació generada pel municipi en l'exercici de les seves competències, en les matèries d'organització municipal, gestió econòmica, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris.

Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat d'acord amb la classificació orgànica i funcional que estableixen les Normes per a la classificació de la documentació municipal, editades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 1989.

Condicions d'accés
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, estableix que, de manera general, les exclusions establertes legalment quan a la consulta de documents públics queden sense efecte al cap de trenta anys de la producció del document, llevat que la legislació específica disposi una altra cosa.
Pel que fa a les sèries que contenen dades personals que poden afectar a la seguretat, l'honor, la intimitat o la imatge de les persones, com a norma general i si la legislació específica no disposa altra cosa, es podran consultar els documents amb el consentiment dels afectats; quan hagin passat vint-i-cinc anys d'ençà de la mort dels afectats o, si no se'n coneix la data de la mort, cinquanta anys de la producció del document (art. 36).


Documentació relacionada
La documentació activa i part de la semiactiva es conserva a l'Ajuntament.

Autoria i data(es)
Maite Pedrol, maig de 2015.

Fonts
La pròpia unitat de descripció.
v2.4.5 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya