Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
 Documents no textuals
Tipus de fons: Comercials i d'Empreses
Centre: ACVOC
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Vallès Occidental

FONS ACVOC90-250 / Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A.

Tipus de fons: Comercials i d'Empreses


Codi de referència
ACVOC90-250

Nivell de descripció
Fons

Títol
Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A.

Data(es)
1841-1940. Només s'han transferit els 100 primers anys d'activitat del productor.

Volum i suport
Paper i tela de plànol.10,5 metres lineas, 74 unitats d'instal·lació, 400 unitats documentals.

Història del(s) productor(s)
El 14 de març de 1841, a l'Ajuntament de Terrassa un grup de veïns es reunia per primera vegada amb l'alcalde per acordar la manera de construir la mina pública. El 30 de novembre registraven el reglament de la nova societat al jutjat de 1a instància de Terrassa. El 6 de gener següent, s'elegia la 1a junta de la "Sociedad de la Mina Pública de Aguas de la Villa de Tarrasa".
El 17 de març de 1842, un any després de la primera reunió a l'Ajuntament, es va constituir legalment la "Sociedad de la Mina Pública de Aguas de la Villa de Tarrasa" amb un capital social de 400.000 rals repartits en 400 accions.
En aquesta primera fase, l'Ajuntament va cedir la propietat i els drets de buscar aigua a la nova societat. El seu objecte era subministrar aigua a les fonts, abeuradors i safareigs per satisfer les necessitats de la població, donar servei a la indústria tèxtil creixent i aprofitar la direcció de les aigües per instal·lar el màxim nombre de salts d'aigua.
El 1877 amb l'atorgament del títol de ciutat a Terrassa, la societat va eliminar la paraula villa del seu nom i va passar a ser la "Sociedad de la Mina Pública de Aguas de Tarrasa".
Una segona etapa es va centrar en l'ampliació i la cerca de noves fonts d'abastament d'aigua per satisfer la creixent demanda industrial i de la població de Terrassa.
A finals de segle van reprendre el projecte de construir un pantà per abastir d'aigua Terrassa. El 1899 van iniciar les obres i el 1902 entrava en funcionament el pantà de la Xuriguera. El cost de les obres de construcció i de les constants reparacions va contribuir a la suspensió de pagaments, el 1910.
Cap als anys vint del segle XX, el creixent desenvolupament de Terrassa feia insuficients els 3.000 m³ d'aigua diaris que aportaven les mines i el pantà.
El 1923, la junta de govern de la Mina i l'Ajuntament van encarregar al doctor en Ciències Naturals mossèn Marià Faura i Sans, a l'arquitecte municipal Melcior Vinyals i al geòleg Domènec Palet i Barba el Dictamen sobre el abastecimiento de aguas potables para la ciudad de Tarrasa, en què es fixaven les necessitats d'aigua per a la ciutat en 12.000 m³ i que es va publicar.
Basant-se en aquest dictamen, el 1927 van iniciar les obres de construcció d'un pou al pati de la seu social de la Mina. A l'abril de 1929 van aturar les obres i el 1932 les van tornar a reprendre però sense resultats. Tant el procés de redacció del dictamen com les obres del pou van deixar testimoni documental a l'arxiu.
Per solucionar la permanent escassetat d'aigua, des de l'Ajuntament i des d'altres empreses hi va haver diverses iniciatives i projectes de portar aigua de pous de municipis veïns.
Aquesta segona fase finalitza amb els primers projectes de portar aigua del riu Llobregat, alguns dels quals es conserven. En aquest context, l'Ajuntament de Terrassa, el 14 d'octubre de 1934, va aconseguir la primera concessió per extreure 4.000 m³ d'aigua del riu Llobregat per abastir la ciutat.
Poc després de l'esclat de la Guerra Civil, el 2 de setembre de 1936, la Mina era confiscada i passà a anomenar-se Aigües Unificades de Catalunya, subsecció de Terrassa. El comitè de Control Local en va assumir la direcció. Posteriorment, el 27 de maig de 1937 va ser col·lectivitzada amb el nom d'Aigües de Terrassa EC amb domicili al carrer Valentí Almirall, 59, i amb 15 treballadors.
Acabada la Guerra, la Mina Pública d'Aigües de Terrassa va tornar a mans dels accionistes. I sota la presidència de Josep Badrinas i Sala van reprendre el projecte de portar aigua del Llobregat.
En la junta general d'accionistes del juny de 1940, van aprovar l'ampliació de capital i la refundació de l'empresa per adaptar-se a la legislació de les societats anònimes, i va passar a anomenar-se "Mina Pública de Aguas de Tarrasa SA". La nova situació va permetre que el 16 de juliol del mateix any l'Ajuntament de Terrassa aprovés la concessió administrativa per a l'explotació del servei d'abastament i subministrament d'aigua a la ciutat per 75 anys.
La portada d'aigua del riu Llobregat es va inaugurar el 3 de juliol de 1943. I poc després, el febrer de 1944, el pantà de la Xuriguera es va esfondrar i va causar set víctimes mortals i la desaparició d'una important font d'abastament.
Tècnicament, en aquest període la principal font d'abastament de la ciutat va passar de l'aigua de les mines al riu Llobregat. Des dels anys quaranta fins als anys setanta, van construir les infraestructures bàsiques per subministrar l'aigua del riu Llobregat: van fer les 3 canonades d'Abrera a Terrassa, les estacions de Can Boada i Can Poal, la seva interconnexió, i les estacions de sobreelevació per portar l'aigua a la zona nord de la ciutat i a Matadepera.
Malgrat les noves infraestructures, el pous de captació no rendien al nivell esperat, la qual cosa va comportar restriccions d'aigua. Després de diversos intents de solucionar-ho, al 1976, l'Ajuntament de Terrassa, conjuntament amb la Mina Pública, van construir la planta de tractament d'aigües superficials que permetia captar l'aigua directament del riu Llobregat.
Aquestes obres van originar quatre expedients nous d'augment de la concessió de cabal d'extracció d'aigua del riu Llobregat per als municipis de Terrassa, Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls fins als 56.000 m³/dia.
Les riuades del 25 de setembre de 1962 van esfondrar una part important de les mines, la reparació de les quals va suposar un esforç econòmic i la focalització definitiva de l'abastament en l'aigua del riu Llobregat.
També en aquest període, el juny de 1964, van constituir la primera societat filial de la Mina Pública, la "Inmobiliaria Mina SA", amb la finalitat de construir les noves oficines.
El creixement de la ciutat, de la indústria i de la companyia van requerir dotze ampliacions de capital fins a arribar als 38 milions de pessetes i 9 emissions d'obligacions per un total de 125 milions. En aquesta situació, el 1961 van iniciar els tràmits per poder cotitzar a la Borsa de Barcelona. Les dificultats econòmiques dels anys seixanta i setanta va fer que el 1975 la caixa d'Estalvis de Terrassa, i l'Ajuntament un any després, entressin a formar de l'accionariat i del Consell d'Administració. Però l'entrada de capital més important va ser la de la Societat General d'Aigües de Barcelona.
Amb l'arribada de la democràcia, la ciutat de Terrassa iniciava un nou període, immersos en una crisi industrial general que requeria un reconversió i un canvi de model. La indústria tèxtil i els consums industrials d'aigua, que eren quantitativament els més importants, van anar desapareixent. Per a la Mina Pública d'Aigües de Terrassa suposa l'inici d'un nou model centrat en la modernització de les instal·lacions, l'estalvi energètic i en una millor gestió i rendibilitat de les xarxes.
Tècnicament, es van adaptar les instal·lacions d'impulsió per reduir el consum d'energia elèctrica. El 1983, la posada en funcionament de l'estació de bombeig dels Bellots assegurava el subministrament amb aigua provinent del riu Llobregat subministrada per l'empresa pública Sogemasa. La captació d'aquesta aigua es feia a la planta potabilitzadora d'Abrera del Consorci d'Aigües del Riu Llobregat, que posteriorment va passar a la Societat de Gestió Metropolitana d'Aigua (Sogemasa) i que actualment forma part d'ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA.
El 1975 i 1976 es fan els primers estudis per canviar el sistema de subministrament particular, la substitució d'aforaments per comptadors. Els comptadors permeten no abocar excedents al desguàs i millorar el control del consum. Però requerien una important adaptació de les xarxes pel que fa a la companyia i les llars. El 1987 van fer la primera campanya pel canvi d'aforaments per comptadors. D'aleshores ençà, aquestes campanyes s'han repetit i els aforaments han disminuït, fins que només en queden en el 3,3% del total de l'abastament domèstic.
El control sanitari de l'aigua ha evolucionat de forma important. Des de la contractació d'un farmacèutic als anys cinquanta del segle passat, passant per la inscripció al Registre Sanitari de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Sanitat i Consum per a l'homologació de les anàlisi d'aigües residuals, el 1985, fins a les funcions actuals.
Paral·lelament als sistemes d'homologació del laboratori, la Mina Pública va enfocar la gestió a la millora del servei i a l'aplicació del sistemes d'assegurament de la qualitat, així el 1998 van aconseguir la primera certificació de la ISO 9001.
El camí de les noves tecnologies a la Mina Pública es va iniciar el 1980 informatitzant la facturació i els llibres de comptabilitat. Aquest procés tecnològic es completa amb el desenvolupament del web d'Aigües de Terrassa posada en funcionament el 1997 i que actualment a través de l'Oficina Virtual permet gestionar diversos tràmits de forma telemàtica.
Una altra línia de l'empresa va ser la d'ampliar el servei d'aigua al mateix municipi de Terrassa i d'altres municipis veïns. Entre 1988 i 1989 es van comprar les empreses "Aguas de Can Parellada SA", Lázaro Reig SA i Calonge. El 1994 es van adquirir les instal·lacions del Girbau amb el servei d'aigua a diverses zones de Matadepera, Castellar del Vallès i Vacarisses. Des de finals del vuitanta també es van signar tres concessions de servei d'aigua per als municipis de Viladecavalls (1988), Ullastrell (1993) i Rellinars (2001), totes per un període de 50 anys.
La formació del Grup Aigües de Terrassa, el 1993, va consolidar aquesta marca i va donar resposta a les necessitats juridicolegals.
Finalment, destaca la creació de la Fundació Mina el 1999 que centra la seva activitat en la millora de la qualitat de vida de les persones i del medi ambient.


Dades sobre l'ingrés
El 16 de març del 2015 els representants de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A. i els de l'Ajuntament de Terrassa signaren un conveni a partir del qual es feia efectiva la donació del fons documental de l'empresa Mina Pública d'Aigües de Terrassa. Ingrés físic de la documentació es va fer en dues parts: la primera el març del 2015, de la capsa 1 a la 10; i la segona el 18 novembre del 2015, les 60 unitats d'instal·lació restants.

Abast i contingut
L'arxiu general de Mina Pública d'Aigües de Terrassa SA conserva i gestiona el fons de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa SA amb un volum de 88 ml de documentació i 1.421 registres de descripció. Ara bé, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental - Arxiu Històric de Terrassa només disposa de l'anomenat fons històric de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, que representa una part de la totalitat del fons, que són 400 registres de descripció, traduïts en uns 10,5 ml de documentació.
A l'hora d'establir talls cronològics per definir la part històrica del fons s'han considerat dos moments: l'inici de l'època democràtica, que coincideix amb un canvi a nivell de gestió interna i sobretot en un canvi en l'accionariat. A més, la documentació anterior a aquest tall en bona part formaria part del patrimoni documental català. El segon era l'ampliació de capital i la conversió a societat anònima el 1940, que amb la portada d'aigües del Llobregat tanca el pas d'una societat a una empresa mercantil amb una estructura i una gestió més complexa. Es va considerar com a element de tall el segon punt donada la vigència de l'actual concessió de servei d'aigua de Terrassa que s'inicia el 1941.
Les sèries documentals d'aquesta primera etapa estan integrades en el quadre de classificació general del fons. En l'organització s'ha intentat mantenir les unitats documentals originals i en els casos que la documentació estava disgregada en diverses unitats s'ha intentat recompondre. Per altra banda, destaca la manca de sèries que actualment són bàsiques, com les de Recursos Humans que fins ben entrat el segle XX no es van crear.
- Documents constitutius. Llibres d'actes de Mina Pública d'Aigües de Terrassa, SA (1841-1993), es conserven tots els llibres menys el que anava del 1911 al 1917; estatuts i reglaments (1841-1953), i registres d'accionistes del 1842 al 1913.
- Registre d'escriptures (1818-1839).
- Correspondència. Llibres copiadors de cartes (1874-1931), llibre de
- Comunicacions de la Junta de Govern (1897-1899), correspondència amb diferents organismes de l'Estat (1854-1917) i les cartes organitzades en els arxivadors del 1841 al 1925.
- Llibres de comptabilitat. Llibres d'inventaris i balanços, el Diari i el Major des del 1841 fins al 1940; factures (1841-1925) i ordres de pagament (1842-1897).
- Registres d'arrendament i de distribució d'aigua. Es conserven llibres de registre de tenedors d'aigua des del 1845, registres d'aigua venuda, fulls d'arrendament d'aigua de Mina i Pantà (1920-1942).
- Registres de dades meteorològiques des del 1902, quan es va construir el pantà de la Xuriguera.
- Estudis, projectes i plànols. El plànol més antic data del 1856. De la segona meitat del segle XIX se'n conserven més de 20 unitats o conjunts, una bona part dels quals són per sol·licitar llicència d'obres, elements de projectes, plànols de mines, repartidors, canonades i elements significatius de la Mina Pública.
D'aquest conjunt, a nivell d'introducció i per la seva rellevància, ja que existeix des de l'inici de l'empresa, podem destacar tres grans sèries o grups de sèries de documentació bàsiques: les actes del Consell d'Administració i de la Junta General d'Accionistes, els llibres de comptabilitat i la sèrie de Projectes i d'Infraestructures.


Condicions d'accés
Lliure

Condicions de reproducció
Lliure

Instruments de descripció
Base de dades del servei d'arxiu de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A.

Existència i localització dels originals
La resta del fons de Mina Pública d'Aigües de Terrassa (1942-Actualitat) està a l'arxiu de la mateixa empresa.

Existència i localització de reproduccions
Pendent la digitalització dels plànols més representatius.

Documentació relacionada
01/01 Ajuntament de Terrassa
01/02 Ajuntament de Sant Pere de Terrassa
11/27 Monset y Compañía


Bibliografia
- PASTALLÉ S., P., "L'Arxiu de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A: l'empresa i evolució de l'arxiu", Terme, núm. 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, 2014
- PASTALLÉ S., P., "L'Arxiu de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A: l'empresa i evolució de l'arxiu (2a part)", Terme, núm. 30. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, 2015


Autoria i data(es)
PPS, 2014-2015. Adaptat per ACR, febrer de 2016.
v2.2.0 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya