Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Centre: ANC
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-1206 / COL·LECCIÓ EPISTOLAR DE CÈSAR MARTINELL I BRUNET

Tipus de fons: Col·leccions


Codi de referència
ANC1-1206

Nivell de descripció
Fons

Títol
COL·LECCIÓ EPISTOLAR DE CÈSAR MARTINELL I BRUNET

Data(es)
Dates de creació: 1907 - 1925

Volum i suport
0,1 m (1 unitat d'instal·lació) de documentació textual, paper.

Nom del(s) productor(s)
Cèsar Martinell i Brunet.

Història del(s) productor(s)
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona, 1973) fou un arquitecte i historiador de l'art, especialment conegut pel disseny de nombrosos cellers cooperatius modernistes a Catalunya. Entrà a estudiar l'any 1906 a l'Escola d'Arquitectura i poc després de graduar-se fou nomenat arquitecte municipal de Valls, càrrec del qual dimití l'any 1919 per instal·lar el seu despatx a la Rambla Catalunya de Barcelona. Després d'haver tingut nombroses enamorades al llarg de la seva joventut (tal com prova la seva correspondència personal) es casà l'any 1926 amb l'arenyenca Maria Taxonera. Home conservador, durant la Segona República estigué afiliat a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la patronal dels propietaris catalans, i a Acció Popular Catalana, nom amb què es coneixia la CEDA a Catalunya, partit amb el qual ocuparia una regidoria a l'Ajuntament de Barcelona després dels fets d'octubre de 1934.

Història arxivística
Durant la guerra civil, l'arquitecte Cèsar Martinell s'amagà a casa de Dolors Flotats i Janer a l'avinguda Gaudí de Barcelona. En aquesta casa i en poder d'aquesta família quedà part de la seva correspondència personal fins que l'any 2016 el nét de Dolors Flotats, Jaume Nin, en féu donació a l'arxiu juntament amb la documentació de la família Nin i Flotats.

Dades sobre l'ingrés
La col·lecció ingressà a l'ANC, a títol de donació, de mans del senyor Jaume Nin i Farré, el dia 12 de desembre de 2016.

Abast i contingut
Aquesta col·lecció està composta únicament per correspondència personal de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. S'han identificat 22 destinataris diferents, dels quals 19 són enamorades de Martinell de diferents punts de Catalunya: Valls, Lleida, Tàrrega i Barcelona, entre d'altres. Les cartes més antigues són de 1907, quan Martinell es trobava estudiant arquitectura a la capital catalana. Es conserven tant cartes escrites per les noies com per Cèsar Martinell, tot i que d'ell es conserven sobretot esborranys. Amb algunes de les enamorades la correspondència és molt extensa: 26 esborranys de cartes a Maria Cinta Bonet durant els mesos d'abril i maig de 1918 i 53 lletres d'una tal Maria, de Valls, entre els anys 1919 i 1921. Pràcticament tots els epistolaris segueixen la mateixa pauta: promeses d'amor i d'afecte per part de Martinell i les seves enamorades, i també són freqüents els retrets, enuigs i gelosies per totes dues parts. És freqüent que parlin dels regals que Cèsar els feia, a les quals sempre acostumava a regalar-los llibres i enviar-los retrats seus. Les cartes de Martinell parlen dels seus anys d'estudiant d'arquitectura a Barcelona: la recerca d'un pis amb altres companys de Valls, l'assistència a diferents conferències científiques i actes catalanistes, els viatges freqüents de tornada a Valls i les estades a Cabra del Camp, entre d'altres. Una de les enamorades, la vallenca Maria, escriu les seves primeres línies en català en escriure's amb Cèsar Martinell i anirà alternant aquest idioma amb el castellà fins que s'apunti a classes de català per tal d'aprendre'n. Algunes de les seves cartes també informen de les notícies que arribaven a Valls de la vaga de la Canadenca de l'any 1919. També hi ha cartes de Cèsar Martinell amb el seu cosí Evarist Rodó i Martinell, procurador de Lleida, encarregat de portar-li els casos contra els sindicats d'Arbeca i Albatàrrec per poder cobrar els seus honoraris per la construcció de l'edifici del Sindicat i del molí d'oli, respectivament.
EPISTOLARIS / CARTES D'AMOR / VAGA DE LA CANADENCA / ESTUDIANTS / LLENGUA CATALANA / ARQUITECTES / ARQUITECTURA


Sistema d'organització
Atesa la impossibilitat d'identificar moltes de les persones corresponsals, s'ha optat per donar a la col·lecció una ordenació eminentment cronològica.

Condicions d'accés
Accés lliure, amb excepció de la documentació que conté dades protegides per la legislació vigent. En aquest darrer cas, podeu adreçar-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
Accés lliure.

Llengües i escriptures dels documents
Català i castellà.

Instruments de descripció
Inventari provisional elaborat per Enric Escofet i Xercavins. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 23 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Cesar Martinell i Brunet (CAT AHCOAC-B Arxiu Històric del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació Barcelona). / Eugeni d'Ors (CAT ANC 1 - 255) / Josep Puig i Cadafalch (CAT ANC 1 - 737) / Pere Català i Pich (CAT ANC 1 - 1248).

Bibliografia
LACUESTA, Raquel. César Martinell Brunet. Arquitecto, teórico e historiador del arte. Tesi de Llicenciatura dirigida per Santiago Alcolea, Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història de l'Art, 1974. 231 p.
BUQUERAS I BACH, Josep Maria. "L'Arquitecte Cèsar Martinell i les cooperatives agrícoles de l'Alt Camp". A Quaderns de Vilaniu: Miscel.lània de l'Alt Camp, núm. 18, 1990, p. 13-33.
GAVALDÀ I TORRENTS, Antoni. "L'Arquitecte Cèsar Martinell: les actituds polítiques i socials". A L'Avenç, núm. 248, 2000, p. 44-49.


Autoria i data(es)
Enric Escofet i Xercavins, juliol de 2019. Actualitzat per Miquel Pérez Latre, setembre de 2019.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC.
v2.4.5 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya