Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
 Documents no textuals
Tipus de fons: Patrimonials i Familiars
Centre: ACCE
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Comarcal Cerdanya

FONS ACCE130-207 / Família Buxareu

Tipus de fons: Patrimonials i Familiars


Codi de referència
ACCE130-207

Nivell de descripció
Fons.

Títol
Família Buxareu

Data(es)
1842-1946. Documentació en paper 1842-1946; plaques de vidre 1900-1932.

Volum i suport
25 documents paper i 292 plaques de vidre estereoscòpiques (10,5 x 4 cm).

Nom del(s) productor(s)
Família Buxareu.

Història del(s) productor(s)
Joan Buxareu Farran, industrial barceloní, comprà a Joan Fabra Floreta l'any 1879, una singular casa d'estiueig que aquest s'havia fet construir feia pocs anys als afores de Puigcerdà. Fabra, puigcerdanès resident a Madrid, es dedicava al comerç. Havia contret seriosos deutes i va haver de vendre la casa per fer-hi front. Buxareu i la seva esposa Eulàlia Juncadella van emprendre una gran reforma i restauració de la casa i el jardí. L'espai havia quedat molt malmès després de ser escenari de batalles durant el setge carlí a Puigcerdà de 1873. Com s'estilava a l'època els nous propietaris van batejar la casa amb el nom de la senyora i li van dir Quinta Eulàlia.

El matrimoni i els seus tres fills, Joan, Jeroni i Jacinta, van poder gaudir a la Quinta Eulàlia i de la prosperitat de Puigcerdà durant les dècades següents. Al seu voltant, van proliferar grans torres d'estiueig com la seva. Als estius participaven de vida social intensa que tenien els estiuejants barcelonins a Cerdanya. En aquests encontres amb d'altres famílies burgeses es feien amistats i matrimonis com va ser el cas de Jeroni Buxareu que es va casar amb Maria Grau Pons. Jeroni era també amic del poeta Joan Maragall, a qui convidava a passar temporades a la Quinta Eulàlia.

A la mort del pare l'any 1888, la casa va passar a mans de l'hereu, Joan Buxareu Juncadella (1868-1854). Joan, la seva esposa Anna Alegret Casas i el seu fill Joan Antoni Buxareu Alegret, van passar llargs estius a la Quinta Eulàlia. Ell era afeccionat a la fotografia i tenia una càmera estereoscòpica amb la que retratava tota mena d'escenes familiars de lleure especialment durant els viatges, excursions i estius a la torre de Puigcerdà.

Durant la Guerra Civil la casa va ser incautada i es va degradar molt. Joan Buxareu Juncadella, amb més de 70 anys quan va acabar la Guerra, va decidir vendre-la. L'any 1946 la va comprar Jacint Viladomiu Queraltó.


Història arxivística
El material cedit en comodat per la família Buxareu no és, ni de bon tros, tot el seu fons documental. Es tracta tant sols dels documents textuals i gràfics que fan referència a al període que els Buxareu van estiuejar a Puigcerdà. Van ser seleccionats amb aquest criteri pel cedent, Joan Ignasi Buxareu, i entregats a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya després de la mort del seu pare Joan Antoni Buxareu Alegret. Les fotografies familiars corresponents a la ciutat de Barcelona van ser entregades a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i constitueixen el fons Joan Buxareu Juncadella AFB3-366.

Dades sobre l'ingrés
La documentació ingressa a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya el dia 30 de setembre de 2016 en virtut de la signatura d'un contracte de cessió en comodat entre el Sr. Joan Ignasi Buxareu Massó, en qualitat de cedent, i el Sr. Ramon Moliner Serra, com a president del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Abast i contingut
El fons Buxareu conté, per una banda 25 documents en paper referents a la compra, adequació i venda de la Quinta Eulàlia. En destaca un conjunt de plànols de la casa i el jardí, i una carta de Joan Maragall adreçada a Jeroni Buxareu de 1885.
Per altra banda hi ha 292 positius estereoscòpics fets per Joan Buxareu Juncadella que retraten les activitats de la família en el temps de lleure passat a Cerdanya, especialment escenes al jardí de la casa i excursions pels llocs més emblemàtics de la comarca. Els protagonistes d'aquestes imatges són fonamentalment la seva esposa Anna Alegret i el seu fill Joan Antoni. També hi apareix la germana del fotògraf Jacinta Buxareu.
La gran majoria de fotografies són de Cerdanya excepte un petit conjunt d'imatges del nucli de l'Ortigós a la població de la Bisbal del Penedès. D'aquest indret era originaria Anna Alegret i la família s'hi desplaçava de tant en tant.


Sistema d'organització
La documentació en paper s'ha ordenat per ordre cronològic i s'ha descrit a nivell d'unitat documental. Les imatges s'han descrit a nivell d'unitat documental simple i s'han indexat amb descriptors toponímics i temàtics.

Condicions d'accés
Accés lliure.

Condicions de reproducció
Les fotografies fetes per Joan Buxareu tenen consideració de meres fotografies i per tant ja formen part del domini públic. Les taxes aplicades per a la reproducció de les imatges són les pròpies del Departament de Cultura que siguin vigents en el moment de la sol·licitud.

Llengües i escriptures dels documents
Català i castellà.

Instruments de descripció
Catàleg GIAC a nivell d'unitat documental. Descripció i imatges consultables a Arxius en línia.

Bibliografia
Per més informació sobre la família Buxareu i la història de la casa, vegeu el monogràfic que en van fer Sebastià Bosom i Ramon Moliner l'any 2003 amb motiu de la inauguració de la nova seu del Consell Comarcal de la Cerdanya a la Quinta Eulàlia.

BOSOM ISERN, Sebastià; MOLINER SERRA, Ramon. Consell Comarcal de la Cerdanya. Puigcerdà: Consell Comarcal de la Cerdanya, 2003. 74 p.


Autoria i data(es)
Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Erola Simon Lleixà, març de 2017.

Regles o convencions
Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC)
v2.2.0 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya