Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents no textuals
Contingut: EMILI PUJOL
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-825 / JOAN ALAVEDRA

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-825

Nivell de descripció
Fons.

Títol
JOAN ALAVEDRA

Data(es)
Dates de creació: 1902-2005 (predomina 1940-1981).

Volum i suport
11,9 m (119 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper.
4 unitats d'instal·lació que contenen 4.299 imatges (195 positius color, 1.990 positius b/n, 2.062 negatius b/n, 4 plaques de vidre, 15 diapositives color, 23 reproduccions fotogràfiques i 10 transparències), 57 gravats, 1 rotlle de film, 24 discos de vinil, 5 cartells, 4 targetes postals, 6 diplomes, 22 jocs de planxes d'impressió, 17 cintes casset, 1 vídeo, 30 cintes magnetofòniques, 1 CD-R, 23 dibuixos i 84 monedes de curs legal.


Nom del(s) productor(s)
Joan Alavedra i Segurañas.

Història del(s) productor(s)
Joan Alavedra i Segurañas va néixer a Barcelona el 1896 i va morir a la mateixa ciutat el 1981. Escriptor, poeta, traductor i periodista. De formació autodidacta, compartí amistat i tertúlies polítiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles. Amb el primer fou bibliotecari de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Salvat-Papasseit introduí Alavedra en els Estudis Universitaris Catalans i el coneixement de Daniel Cardona, fet que el decantà envers el separatisme. Treballà en l'Enciclopèdia Espasa i començà la tasca periodística amb col·laboracions a Mirador i D'ací i d'Allà. Fou un assidu de l'Ateneu Barcelonès on féu amistat amb Josep Maria de Sagarra, Alexandre Plana o Francesc Pujols. El 1928 va contraure matrimoni amb la pianista Montserrat Moner. El 1931, essent redactor del diari L'Opinió, a proposta de Josep Tarradellas, fou nomenat secretari personal del president Francesc Macià. El 1933 guanyà la plaça de cap de premsa de la Generalitat i col·labora també amb el president Lluís Companys. Arran dels Fets d'Octubre de 1934 fou empresonat durant tres mesos i decidí abandonar la primera línia política. Aquell mateix any inicià la redacció del que seria la seva obra més coneguda, el poema El Pessebre, sobre el qual Pau Casals faria un oratori d'enorme èxit internacional estrenat el 1960. Entre 1932 i 1939 fou director de la Institució del Teatre de la Generalitat de Catalunya. Acabada la Guerra Civil espanyola emprengué el camí de l'exili a París, on retrobà Ventura Gassol, Melcior Font i el mestre Pau Casals, que el convencé per instal·lar-se a Prada de Conflent. Entre 1942 i 1949, Casals i els Alavedra van compartir Vil·la Colette, llogada en comú. Alavedra fou el primer president del Casal Català de Perpinyà, desenvolupant una intensa activitat creativa. Des del 1963, quan el poema El Pessebre fou presentat a l'Assemblea General de les Nacions Unides, acompanyà Pau Casals per assistir a audicions arreu del món. El 1949 la família retornà a Barcelona i Joan Alavedra s'hagué de dedicar a feines d'intermediació comercial. No abandonà mai, però, una intensa activitat periodística (a Tele/Estel, Serra d'Or, Presència i Canigó) literària i de reflexió. Durant els darrers anys consolidà la seva tasca de biògraf amb obres com ara Pau Casals (1962), Personatges inoblidables (1968) i Conxita Badia, una vida d'artista (1975).

Història arxivística
El fons va ser conservat pel productor i els seus hereus al domicili familiar de Barcelona fins al seu ingrés a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
El fons documental va ingressar a l'ANC, a títol de cessió en comodat per part del senyor Macià Alavedrà i Moner i les senyores Clemence, Isabelle i Gemma Durand i Alavedra, el 13 de maig de 2008. La biblioteca ingressà a l'ANC, amb la mateixa procedència, un mes després.

Abast i contingut
El fons documental aplega la documentació generada i rebuda per Joan Alavedra, principalment com a resultat de les seves activitats durant l'exili i el retorn a Catalunya. Inclou documentació identificativa, agendes i altra de caràcter personal i familiar, així com de la seva muller Montserrat Moner i Busquets, dels seus fills Maria i Macià Alavedra i Moner i de les seves nétes Durand i Alavedra. El fons reuneix també una petita mostra de la seva producció periodística, exclòs però, el temps de la Segona República. Pel que fa a l'obra creativa, destaquen una trentena de quaderns que contenen els "Dietaris" de l'autor sota diverses denominacions. Així mateix, conferències, memòries, escrits, obres teatrals, poemes, traduccions i novel·les inèdites sobre la Guerra Civil espanyola i l'exili. Mereix una atenció especial la documentació del fons relativa al poema El pessebre, pel que fa a la creació, les audicions per tot el món amb la música del mestre Pau Casals, crítiques, correspondència i gestió dels drets d'autor. Pel que fa a l'obra publicada, destaquen els materials de treball sobre les biografies (entre altres, com ara Francesc Pujols o Conxita Badia) del mateix Pau Casals i del president Francesc Macià, que permeten reconstruir tot el procés de creació. El fons conté un volum notable de correspondència tramesa i rebuda, dins la qual destaquen les cartes amb els presidents Josep Tarradellas i Irla, el mestre Pau Casals i altres personalitats de l'exili català com ara Ventura Gassol o Josep Trueta. Pel que fa a l'activitat associativa, destaca la documentació relativa a la presidència del Casal Català de Perpinyà i a l'organització dels Jocs Florals durant els primers anys de l'exili. El fons aplega un volum notable de documentació relativa a actes i festivals relacionats o no amb la figura de Pau Casals, així com documentació personal del músic, dipositada a mans de Joan Alavedra, en especial el seu dietari dels anys 1903-1904. Finalment, inclou obra aliena, monografies, publicacions periòdiques i documentació impresa relatives en especial al món periodístic, artístic i teatral català i francès.

Sistema d'organització
S'han identificat les sèries següents:
- Activitat personal
- Activitat professional
- Activitat creativa i lleure
- Relacions externes
- Activitat associativa i política
- Activitat de representació
- Recursos d'informació
Primer tractament pendent de revisió.


Condicions d'accés
Accés lliure, amb excepció de la documentació que conté dades protegides per la legislació vigent. En aquest cas adreceu-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
L'obra creativa i la documentació gràfica i audiovisual estan sotmeses a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el català, amb alguns documents en castellà i francès.

Instruments de descripció
Inventari provisional elaborat per Miquel Pérez el juny de 2009 Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 345 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Generalitat de Catalunya (Segona República) (CAT ANC 1 - 0001)
Carles Riba - Clementina Arderiu (CAT ANC 1 - 0026)
Ventura Gassol (CAT ANC 1 - 0165)
Francesc Macià (CAT ANC 1 - 0264)
Pau Casals (CAT ANC 1 - 0367)
President Francesc Macià (documentació institucional) (CAT ANC 1 - 0818)
Domènec Escorsa i Badia (CAT ANC 1 - 0835)


Bibliografia
ROIG I ROSICH, Josep Maria. "Joan Alavedra: l'home i el polític". Revista de Catalunya. Núm. 109 (Barcelona, juliol-agost 1996), p. 87-96.
Centenari Joan Alavedra: 1896-1996. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, 1996. 16 p.
CHAIX-DURAND, Gemma. Joan Alavedra i el seu Poema del pessebre (un poema en terra estrangera). Barcelona: Columna, 1999. 149 p.
GUILLAMON, Julià. "Literatures de l'exili. Al camp de concentració, vaig dir al meu marit...". Revista de Catalunya. Núm. 232 (Barcelona, octubre 2007), p. 39-47.


Autoria i data(es)
Miquel Pérez Latre, juny de 2009.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC.
v2.4.5 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya