Accés al contingut
Accés al menú de la secció
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-1 / GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA)

Tipus de fons: Generalitat de Catalunya


Codi de referència
ANC1-1

Nivell de descripció
Fons

Títol
GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA)

Data(es)
Dates de creació: Predomina 1931-1939. Inclou, excepcionalment, documentació anterior (1756, 1826, 1862/1869, 1908, 1911 1917-1930) i posterior (1940 i 1945). Hi ha índexs d'actes del Consell Executiu fets el 1983 per DIBA.
Dates d'agregació: 1931-1939.


Volum i suport
245,5 m. (1.207 unitats d'instal·lació de diversos formats) de documentació textual, paper. Uns 160 mapes i gràfics, uns 5.600 positius, 40 postals + biblioteca i hemeroteca.

Nom del(s) productor(s)
Generalitat de Catalunya.

Història del(s) productor(s)
Ens d'autogovern creat el 1931. El 14 d'abril de 1931, arran del resultat de les eleccions municipals del 12 d'abril, Francesc Macià, d'Esquerra Republicana de Catalunya va proclamar la República Catalana com estat integrant de la Federació Ibèrica, hores abans que s'instaurés a Madrid la República espanyola. Després de negociar amb el nou govern de Madrid s'acordà substituir la República Catalana per un ens merament autonòmic, que reprengué l'antic nom de Generalitat de Catalunya. Es redactà un projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya (conegut com a Estatut de Núria) que fou sotmès a plebiscit i aprovat pel 99'4% dels vots. El text, retallat per les Corts de Madrid, va ser aprovat el setembre de 1932.
La Generalitat estava integrada pel President, el Govern o Consell Executiu i el Parlament. Foren presidents Francesc Macià i Llussà (1931-1933) i Lluís Companys i Jover (1934-1940). Assumí competències en matèria d'agricultura, comerç, indústria, finances, cultura, ordre públic, administració local, sanitat, justícia, obres públiques, treball i assistència social. Una Comissió Mixta negociava amb l'Administració central el traspàs progressiu d'aquestes competències. S'organitzà en conselleries (o departaments), en nombre que oscil·là entre set i catorze. L'atzarosa història del període ocasionà molts canvis de governs. El més estable fou l'últim, entre el 30 de juny de 1937 i la fi de la guerra.
A l'octubre del 1934, com a reacció contra la formació a Madrid d'un govern dretà i antiautonomista, es declarà una vaga general i el 6 d'octubre, el president Companys proclamà l'Estat Català. El moviment fracassà, l'Estatut i la Generalitat quedaren parcialment suspesos i l'executiu català fou empresonat. Tot i així, la Generalitat no es paralitzà totalment i es crearen nous executius, encapçalats primer per un militar i més endavant per governadors generals.
El 16 de febrer de 1936 hi hagué noves eleccions a Corts. El triomf del Front Popular comportà el ple restabliment de la Generalitat i de l'Estatut, i la represa de funcions del president Companys i el seu govern.
La revolta militar de juliol fracassà a Catalunya com en altres zones de l'Estat, i derivà en guerra civil. A Catalunya, on la reacció del poble i de les organitzacions obreres havia tingut un important paper en la derrota dels sublevats, van proliferar els comitès i grups formats pels obrers més radicals decidits a instaurar la revolució social. Foren uns dies de crisi que el president Companys reconduí amb la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes i la incorporació de totes les forces d'esquerra, partits i també organitzacions obreres, al govern.
Arran de la nova situació bèl·lica, la Generalitat es feu càrrec de competències encara pendents de traspàs (Serveis penitenciaris, Administració de Justícia) i n'assumí de noves (Defensa, Proveïments).
Pel maig de 1937 les creixents tensions entre les forces que integraven el govern de la Generalitat desembocaren en un conflicte sagnant entre els que prioritzaven la instauració de la revolució social (els anarquistes de la CNT i la FAI i el POUM) i els que consideraven prioritari guanyar la guerra, per a la qual cosa era necessari enfortir el govern i posposar la revolució social (ERC i PSUC). Aquests foren els que s'imposaren, i la CNT, la FAI i el POUM foren apartats del govern. D'altra banda, el curs negatiu de la guerra provocà que a partir del mes d'octubre el govern de la República es traslladés a Barcelona, on des del juliol també hi era el govern d'Euskadi.
Com a conseqüència dels fets de maig i més tard de la presència a Barcelona del govern central, la Generalitat perdé totalment les competències en Defensa, i una part de les que havia incorporat en matèria d'ordre públic.
A partir de la primavera de 1938, a mesura que l'exèrcit rebel del general Franco va avançant, l'àmbit territorial d'actuació de la Generalitat va minvant. El 26 de gener de 1939 les tropes feixistes entraven a Barcelona. El govern de la Generalitat, com el basc i el de la República, es retiraven cap a França. S'inicia l'exili i la diàspora de les institucions catalanes i els seus representants. El 10 de febrer de 1939 la dictadura franquista imposava arreu de Catalunya la supressió de l'Estatut d'Autonomia i, amb ell, de la Generalitat.


Història arxivística
Suprimida la Generalitat, el seu fons es fragmentà i conegué destins ben diversos: acompanyar els polítics a l'exili, es conservà clandestinament en amagatalls diversos, va ser requisat per organismes al servei de la repressió franquista, es va integrar als arxius d'oficina dels organismes del nou règim o hi restà arraconat i oblidat per negligència o manca d'interès...
Amb el restabliment de la democràcia i el retorn de l'autogovern s'ha iniciat la recuperació del fons. Des del 1981 ingressen transferències, retorns o restitucions, lliurades sovint per altres institucions, però també per particulars. Els ingressos més singulars són: el de la Diputació de Barcelona que va restituir la documentació que havia quedat al Palau de la Generalitat; la Biblioteca Nacional de Madrid va retornar més de 6.000 positius del Comissariat de Propaganda; l'Ajuntament de Barcelona va lliurar la documentació sobre el salvament d'arxius que va dur a terme Agustí Duran i Sampere; el Govern d'Euskadi i la Fundació Sabino Arana van dipositar la documentació que havia acompanyat Companys i els seus consellers a l'exili de París. La documentació del Pla d'Obres Públiques del 1935 va ser restituïda pel responsable del pla, l'enginyer Victorià Muñoz.
Però, el retorn més esperat i conegut és el de la documentació que va ser requisada pels organismes al servei de la repressió franquista i instal·lada al convent de San Ambrosio de Salamanca. El 1980 a Catalunya s'inicia un llarg i complicat procés de reclamació d'aquesta documentació, en el qual a més de la Generalitat hi participen els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya i la societat civil catalana -una part aglutinada per la Comissió de la Dignitat. La resolució del conflicte arriba amb l'aprovació de la Llei 21/2005 de restitució dels documents i objectes confiscats. A l'ANC, així com en biblioteques i hemeroteques generals, s'hi poden trobar articles, notícies i publicacions relacionades amb la polèmica.
Els inventaris fets abans de restituir la documentació són:
Inventari de la documentació de la Generalitat de Catalunya a l'Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil: MT Díez de los Ríos (direcció), C. Pastor, S. Flores, C. de la Cal, C. Hermosa (AHN-SGC), i M. Casademont, A. Mayans, JM Porta, S. Peris, J. Sastre (Dept. Cultura GENCAT), 1983-1986.
Inventari provisional de la documentació lliurada per la Diputació de Barcelona: Assumpta Rodón et. al., AHDB, 1988 i 1994.
Inventari provisional de la documentació de la Secció d'Arxius: Sebastià Riera, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1995.
Inventari de la documentació salvaguardada pel PNB: Iñaki Goiogana, Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana, juny de 1999.


Dades sobre l'ingrés
El fons ha ingressat en etapes successives a partir de 1981. Els procediments d'ingrés, com els volums i les tipologies, han estat diferents. Hi ha: a) ingressos mitjançant transferències procedents de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya; b) restitucions fetes per organismes públics (Diputació i Ajuntament de Barcelona, Biblioteca Nacional de Madrid, Govern d'Euskadi i Fundació Sabino Arana, Arxiu de la Corona d'Aragó, Ministerio de Cultura, entre d'altres); c) retorns de particulars. (Vegeu Registre d'ingressos de l'ANC).

Abast i contingut
Fons generat pel Consell Executiu i els òrgans centrals dels departaments. Els organismes autònoms i el Parlament de Catalunya constitueixen fons diferenciats.
El gruix de la documentació correspon al període 14.4.1931-10.2.1939. Hi ha també documents anteriors, a causa de l'assumpció per part de la Generalitat de les funcions de les quatre diputacions provincials, i algun document posterior a febrer de 1939 (bàsicament del Servei d'arxius). Es conserva documentació de tots els departaments, si bé en quantitat i qualitat molt desigual. La dels departaments de Presidència, Finances, i Governació i Assistència Social en conjunt superen el 70% de la documentació del fons. La documentació conservada dels altres departaments té un volum molt menor, en cap cas superior al 10%.
Entre les sèries més completes destaquen les actes del Consell de la Generalitat (i de la seva predecessora, la Diputació Provisional de la Generalitat), les de la Comissió Mixta de l'Estatut i de la de traspassos de serveis, i els 41 volums de protocols de disposicions. Tot i ser de volum molt més reduït, la documentació de la Secretaria de Relacions Exteriors dóna una visió general de l'actuació de la Generalitat en relació amb altres governs, especialment en ocasió de la guerra civil.
Són molt àmplies les sèries de correspondència dels diferents departaments, Cal esmentar aquí el Registre General de documents del Govern de la Generalitat, més els d'alguns organismes com ara el Comitè de Serveis Correccionals, el dels departaments d'Agricultura o de Finances o el referent a Hisendes Locals.
Pel seu volum, destaquen les sèries d'Intervenció General i Patrimoni, junt amb altra documentació econòmica. És molt important tota la documentació que fa referència a l'Administració local, en especial els expedients de constitució d'ajuntaments i els de pressupostos locals. Menys àmplia és la documentació referida a personal: concursos, nomenaments, nòmines i alguns expedients de personal quasi tots de centres d'assistència social.
De la documentació més específica cal esmentar, en matèria d'infraestructures, el Pla General d'Obres Públiques de 1935, així com la llarga sèrie d'expedients de construcció, manteniment i reparació de la xarxa viària. I pel que fa a Justícia, a més dels registres de correspondència, la documentació de presons: expedients d'interns (només d'alguns preventoris), fitxes de reclusos i documents diversos relacionats amb trasllats de reclusos entre els establiments penitenciaris.
L'esclat i desenvolupament de la guerra civil va donar lloc a una producció documental específica, com ara, en matèria de Cultura, la documentació sobre el salvament d'arxius durant la guerra. És relativament nombrosa, i, sobretot, completa, amb el valor afegit de documentar plenament la restitució als titulars feta entre 1939-1940. Altres sèries generades arran de la guerra són les de confiscacions i apropiacions de béns, tant per part de la Generalitat com de partits i sindicats (expedients de la Junta de Seguretat Interior i del Comitè d'Apropiacions), així com les relacionades amb les Milícies Antifeixistes (sobretot la llarga sèrie de pagaments de subsidis als milicians) i tota la documentació que gira entorn de l'ajut i assistència als refugiats. Tot i que amb menor entitat, i segurament amb moltes mancances, també tenen el mateix caràcter les que responen a les necessitats de la Defensa Passiva i la generada per un organisme específic com és el Comissariat de Propaganda (que inclou els positius fotogràfics i el singular Llibre d'Or).
En conclusió, el fons presenta grans diferències pel que fa al volum i la integritat de les diferents sèries, que van de l'existència de sèries pràcticament completes a l'existència de buits que a hores d'ara no sabem si poden ser transitoris o definitius, originats per pèrdues intencionades o no.


Sistema d'organització
El fons s'organitza segons la procedència orgànica i les funcions i activitats de la institució. Pel que fa a la procedència, es divideix en subfons corresponents als diversos departaments. Atesa la complexa evolució de l'estructura departamental es considera òrgan productor el darrer departament que va exercir cada competència, segons la remodelació del darrer govern el 13 de gener de 1938. Així, les procedències són: 1) Presidència (inclou Departament de la Presidència), 2) Agricultura, 3) Cultura, 4) Economia (inclou Serveis Públics), 5) Finances, 6) Governació i Assistència Social (inclou Sanitat), 7) Justícia, 8) Obres Públiques, 9) Proveïments, 10) Treball, i a més, 11) Defensa (agost 1936-maig 1937) i 12) General (per a la documentació de caràcter general o interdepartamental, com les publicacions).
Pel que fa a les funcions i activitats, el primer nivell de classificació és: 1) administració general; 2) administració local, 3) assistència social i beneficència, 4) cultura, 5) defensa, 6) economia i finances, 7) ensenyament, 8) justícia i dret, 9) mitjans de comunicació, 10) obres públiques, urbanisme i comunicacions, 11) sanitat, 12) seguretat pública, 13) treball i previsió social, més el fons bibliogràfic. Es una primera classificació, un quadre obert que es pot modificat amb nous ingressos o a mesura que s'aprofundeixi en el tractament de les sèries documentals. En algunes tipologies o sèries documentals s'han aplicat vocabularis controlats i/o descriptors onomàstics, temàtics o toponímics.


Increments
Es tracta d'un fons històricament tancat, però que es pot veure incrementat amb futures recuperacions arran d'eventuals descobertes i/o restitucions.

Condicions d'accés
Lliure.

Condicions de reproducció
Lliure.

Llengües i escriptures dels documents
Català i castellà. I puntualment, francès, anglès i d'altres idiomes.

Característiques físiques i requeriments tècnics
Part del fons es consulta en suport de substitució (microfilms o reproducció digital), des de sala de consulta o per Internet.

Instruments de descripció
Aplicatiu GANC. ANC Generalitat de Catalunya (Segona República), amb 8.348 registres informàtics textuals i 5.610 no textuals. Consultable per Internet.
Són en procés d'informatització, sistematització o revisió els inventaris publicats o en paper fets abans de l'ingrés de la documentació a l'ANC. Només resta pendent de descripció la documentació de la Caixa de Dipòsits i Consignacions.


Existència i localització dels originals
Els negatius fotogràfics originals del Comissariat de Propaganda es troben a Madrid, a la Biblioteca Nacional.

Existència i localització de reproduccions
Una còpia digital dels documents retornats pel Govern d'Euskadi es pot consultar a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana. I la còpia dels 507 lligalls confiscats arran de la guerra civil es pot consultar al CDMH, a Salamanca, o a través del portal PARES del Ministeri de Cultura. A través de són consultables més de 1.300 documents (unes 120.000 imatges de pàgines escrites) i 5.610 fotografies.

Documentació relacionada
A l'ANC: fons Generalitat de Catalunya (Exili) i Parlament de Catalunya, fons dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys, fons de personalitats de l'època com ara Pere Bosch Gimpera o Eugeni d'Ors, entre d'altres. Així com fons de l'Arxiu Tarradellas, de l'AHN de Madrid i de l'Arxiu Militar d'Àvila.

Bibliografia
Consultar inventari en paper a sala de consulta de l'ANC.

Notes
Arxivers/eres que han participat en el tractament del fons a l'ANC: MA Berenguer, G. Bofill, S. Cabré, M. Díaz, A. Duran, M. Fernández, MT Ferrer, M. Gomà, J. Llopart, L. Martínez, MJ Miralbell, J. Palomas, M. Pedrol, M. Torras, M. Utgés, J. Zamora i A. Bernal.

Autoria i data(es)
A. Duran Armengol, maig 2002, i darrera actualització, maig 2008. Revisió: A. Bernal Cercós, juliol 2009.

Fonts
La mateixa unitat de descripció, la bibliografia general existent i les guies i inventaris parcials publicats a la Col·lecció Publicacions de l'ANC (núm. 1, 2, 5 i 6)
v2.2.0 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya