Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
 Documents no textuals
Centre: ANC
Nom del fons: SANTIAGO RUBIÓ I TUDURÍ
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-238 / SANTIAGO RUBIÓ I TUDURÍ

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-238

Nivell de descripció
Fons

Títol
SANTIAGO RUBIÓ I TUDURÍ

Data(es)
Dates de creació: 1891 - 1984 (predomina 1933 - 1979)

Volum i suport
2 m (21 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper.
1 unitat d'instal·lació que conté 1 imatge (positius b/n).


Nom del(s) productor(s)
Santiago Rubió i Tudurí

Història del(s) productor(s)
Santiago Rubió i Tudurí, enginyer industrial de família originària de Reus, va néixer a Maó l'any 1892 i va morir a Barcelona el 1980. Germà de l'arquitecte i urbanista Nicolau Maria i de l'advocat i polític Marià Rubió i Tudurí. Inicià les seves activitats professionals al costat del seu pare, Marià Rubió i Bellver, enginyer militar, amb obres vinculades a la urbanització de la muntanya del Tibidabo; Rubió i Bellver fou president de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona des de 1911 i director tècnic de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El seu fill Santiago projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu (1919-1922), i posteriorment diversos funiculars de Catalunya, com els de Montjuïc, Montserrat o el de Gelida. Cal destacar la construcció del túnel ferroviari a la prolongació del carrer Balmes de Barcelona, per on circulen actualment els Ferrocarrils de la Generalitat. Compaginà la vida professional amb altres inquietuds al voltant de l'excursionisme, la recerca filològica, la literatura o la indústria. Durant la guerra civil va ésser director de l'Escola d'Enginyers i sots-secretari de Transports. Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, un estudi de planificació molt avançat i valorat, el "Pla de Distribució en Zones del Territori Català" ("Regional Planning"). L'any 1938 es va exiliar a França i hi va residir fins l'any 1946, any en el qual s'establí a l'Argentina, on projectà un funicular a Tucumán i dues estacions de metro a Buenos Aires. Ben integrat a la vida i a l'activitat dels catalans residents en aquest país, va ésser delegat del Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili i va codirigir durant molts anys el Consell de la Col·lectivitat Catalana de l'Argentina. L'any 1964 va tornar a Catalunya. Publicà, entre altres obres, "La Farga catalana: descripció i funcionament. História. Distribució geogràfica" (1930, amb A. Gallardo), "Rotaciones corpusculares" (1952), "Cálculo funicular del hormigón armado: generalización de los métodos de cálculo y proyecto del arquitecto Gaudí, a las estructuras de hormigón armado" (1952) i "La corriente eléctrica y sus efectos" (1968). També va tenir un viu interès per la història de la llengua, la lingüística i la toponímia, i sobretot per la relació històrica entre el basc i el català.

Història arxivística
El fons ha estat conservat per la na Josefa Armangué i Feliu, vídua de Santiago Rubió i Tudurí, fins el seu ingrès a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
La documentació va ingressar a l'ANC, en virtut de dipòsit, el 17 de febrer de 1981. Posteriorment na Josefa Armangué i Feliu, vídua del productor, va ratificar l'esmentat dipòsit per carta, signada a Barcelona 19 de novembre de 1990.

Abast i contingut
El fons conté principalment la documentació generada i rebuda per Santiago Rubió i Tudurí en el desenvolupament de la seva activitat pròpia. Conté notes i escrits sobre la família, en particular sobre el seu pare (amb el full de serveis militar), el seu oncle Joan Rubió i Bellver, el seu germà Nicolau Maria i el seu fill Nicolau. Pel que fa a l'activitat com a enginyer, aplega dossiers tècnics de construcció i correspondència relativa a projectes com el del funicular de Tucumán o publicacions. El fons conté també abundants notes i esborranys relatius als seus treballs científics sobre matemàtica, física i òptica, així com referents a la història de la llengua, la lingüística i la toponímia: sobre l'origen de les llengües europees i les seves relacions històriques, en particular del català, el basc i el grec. Finalment, conté també mig centenar de missives rebudes, entre altres centres de recerca o editors, de corresponsals com ara Antoni M. Badia i Margarit, Pere Bosch i Gimpera, Francesc Cambó, Eduard Fontserè i Riba, Miquel Guinart i Castellà, Josep Puig i Cadafalch o Jordi Rubió i Balaguer. En el seu conjunt, el fons facilita una aproximació a la tasca professional de Santiago Rubió i Tudurí coma enginyer, però sobretot al seu interès per la ciència i la lingüística històrica catalana.
TECNOLOGIA / ENGINYERIA / CONSTRUCCIÓ / OBRA PÚBLICA / ELECTRICITAT / QUÍMICA / CIÈNCIA / HISTÒRIA DE LA LLENGUA / TOPONÍMIA / LINGÜÍSTICA / FILOLOGIA


Sistema d'organització
D'acord amb el quadre estàndard de classificació de fons personals de l'Arxiu Nacional, s'han identificat les sèries següents:
- Activitat personal i familiar
- Activitat professional
- Activitat creativa i lleure
- Relacions externes
- Recursos d'informació


Condicions d'accés
Accés lliure.

Condicions de reproducció
L'obra creativa està sotmesa a la Llei de la Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el català, castellà i basc.

Instruments de descripció
Fou objecte d'un primer inventari per part de Conxi Petit Cibiriain el 1995. Inventari actual elaborat per Gerson Pastallé Milià el febrer de 2017. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 106 registres informàtics). Consultable en línia.

Existència i localització dels originals
Els seus descendents conserven documentació generada i aplegada pel productor.

Documentació relacionada
Generalitat de Catalunya (Segona República) (CAT ANC 1 - 0001) / Marià Rubió i Tudurí (CAT ANC 1 - 0178) / Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA (CAT ANC 1 - 0558) / Asociación Catalana de Socorros Mútuos. Montepío de Montserrat (CAT ANC 2 - 0068) / Nicolau Maria Rubió i Tudurí (CAT AHCOAC - B Rubió i Tudurí, Nicolau Maria)

Bibliografia
Els Rubió: una nissaga d'intel·lectuals. Marian Rubió i Bellvé, Joan Rubió i Bellver, Nicolau Ma. Rubió i Tudurí, Santiago Rubió i Tudurí, Fernando Rubió i Tudurí, Marian Rubió i Tudurí. Barcelona: Angle: N.M.A.R.T., Fundació Privada Nicolau Ma. i Montserrat Rubió, 2003. 219 p.

Autoria i data(es)
Rosa M. Cruellas i Serra, novembre de 2001. Actualitzat per Amèlia Castan Ranch, juliol de 2007; Pilar Frago Pérez, setembre de 2008; i Miquel Pérez Latre, abril de 2017.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya