Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
 Documents no textuals
Centre: ANC
Nom del fons: JOSEP MARIA SAGARRA i PLANA
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-585 / JOSEP MARIA SAGARRA i PLANA

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-585

Nivell de descripció
Fons

Títol
JOSEP MARIA SAGARRA i PLANA

Data(es)
Dates de creació: 1909 - 1959

Volum i suport
80 unitats d'instal·lació que contenen 24.000 imatges (1.364 positius paper b/n, 16.842 negatius de diferents formats b/n sobre vidre, 6.242 negatius b/n de 35mm i 1000 negatius b/n de diferents formats).

(NOM DEL(S) PRODUCTOR(S)): Josep Maria Sagarra i Plana


Història del(s) productor(s)
Josep Maria Sagarra i Plana va néixer a Sarrià el 1885 en el sí d'una família de l'alta burgesia barcelonina i morí a Barcelona el 31 d'octubre de 1959. Fotògraf de professió, Sagarra és considerat com un dels fotoperiodistes més representatius de la segona generació d'aquesta professió a Catalunya i membre de la generació pre-leica juntament amb Brangulí, Pérez de Rozas, Gaspar i Torrents tots ells successors dels fundadors del fotoperiodisme català. Els inicis del jove Sagarra no són massa coneguts. Sabem que estudià als jesuïtes de Sarrià i que el seu pare, home enèrgic i religiós volia que el seu fill fos capellà. Quan aquest va negar-se a seguir els estudis es va produir un trencament familiar que el va permetre independitzar-se i marxar a París on treballà uns quants anys a la casa de fotografia Gomon. El seu interès per la fotografia s'inicià de molt jove doncs, es publicaren fotografies seves dels fets de la Setmana Tràgica l'any 1909, quan solament comptava quinze anys d'edat i el seu primer carnet oficial, que ha estat conservat per la família, data de 1910. Al retorn s'establiria pel seu compte especialitzant-se en fotografia de premsa - posant imatges a les notícies -. Sagarra demostrà ser un dels escriptors de la crònica gràfica de la societat catalana del primer terç de segle que publicà amb un gran nombre de revistes. Home molt treballador, des de 1929 i amb motiu de l'Exposició Universal, va formar societat amb Josep Gaspar i Pau Lluís Torrents, el seu cunyat. Aquesta aliança va donar lloc a que els companys els anomenessin "Els Tres Reis Màgics" i va durar uns quants anys, utilitzant com a seu central el pis de Sagarra a Via laietana 54. Sagarra fou secretari de la Mútua L'Aliança, la qual cosa li va permetre relacionar-se amb personatges de la societat del moment i especialment del món cultural i polític, com per exemple el cap del govern Eduardo Dato. Tanmateix va cobrir totes les estades d'Alfons XIII a Catalunya i fou fotògraf de la Generalitat, treballant per als presidents Macià i Companys. Durant la guerra civil va ser el fotògraf titular de la Vanguardia. Quan al finalitzar la guerra, els seus socis es van exiliar ell va decidir quedar-se, tot i les dificultats per a tornar a treballar com a fotoperiodista, ja que fou depurat, se li negà el carnet i no el readmeteren a la Vanguardia. Durant aquests anys va col·laborar irregularment amb l'agència EFE i amb Hola, fent fotografia de festes i actes socials.

Història arxivística
La història arxivística del fons Sagarra està plena d'incidents que han anat causant pèrdues progressives i degradacions. L'arxiu Sagarra es conservava inicialment en un edifici de la Via Laietana. Sabem que durant la Guerra Civil va patir les conseqüències nefastes d'un bombardeig amb la corresponent pèrdua d'una part del material. Des d'aquí es traslladà el que restava a la vivenda familiar del carrer Miquel dels Sants Oliver, en el barri dels periodistes construït a prop de la plaça Sanllehí i on també varen viure altres fotoperiodistes com els Brangulí. En aquest edifici s'instal·là l'arxiu en un magatzem construint a la roca de la muntanya cosa que proporcionava unes condicions de temperatura i humitat constants, però als anys cinquanta , l'acció provocada per l'aigua (canonades trencades) i per una mala recuperació posterior van provocar l'aparició de fongs, cosa que afectà de forma irreversible a una petita quantitat del material. Anys més tard l'edifici va patir també una plaga de tèrmits i el material va haver de ser traslladat temporalment per tal de procedir a la fumigació. Posteriorment, el material recuperat va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Dades sobre l'ingrés
El fons Sagarra conservat per la família del fotògraf va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya per compra efectuada a la seva filla i hereva Estella Sagarra i Torrents publicada al DOGC núm. 3639 el 21 de maig de 2002.
D'altra banda, el 5 de maig de l'any 2005 la Generalitat de Catalunya va exercir el dret de retracta per la compra d'un lot de cinquanta fotografies de Sagarra en la subhasta pública realitzada per la casa Soler i Llach, que s'incorporaren al fons.


Abast i contingut
Constitueixen el fons més de 24.000 negatius i 1300 positius, restes del que fou el gran arxiu Sagarra, que comprenen els següents temes: monarquia (visites reials), Exposició universal de Barcelona 1929, República, fets polítics, vida quotidiana, vida cultural, esports, ciutat de Barcelona, Catalunya, retrats i encàrrecs de particulars. Les imatges més antigues corresponents als fets de la Setmana Tràgica (1909) i les darreres a encàrrecs particulars (1959).

POLÍTICA/ EXPOSICIÓ UNIVERSAL/ GENERALITAT/ REPÚBLICA/ GUERRA CIVIL ESPANYOLA/ VIDA QUOTIDIANA/ CULTURA/ ESPORTS/ CATALUNYA


Sistema d'organització
Bona part del fons manté la signatura original donada per l'autor (número correlatiu) així com el número de capsa, any de realització i un descriptor o títol que ajuda a la localització del material mitjançant els llibres registre. Donades les múltiples actuacions i les pèrdues es difícil recuperar l'ordre original.. Ja s'han instal·lat i posat a consulta els positius ordenats temàtica i cronològicament. Fons en procés de tractament i informatització.

Condicions d'accés
Accés lliure a còpies paper, restringit a negatius fins a l'obtenció de còpies de substitució. Adreceu-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
Fons sotmès a la Llei de Propietat Intel·lectual, els drets pertanyen per compra a la Generalitat de Catalunya

Instruments de descripció
Es conserven els registres originals de l'autor.

Existència i localització de reproduccions
Múltiples còpies en els principals arxius d'institucions públiques com l'Ajuntament de Barcelona, en els arxius de publicacions com el diari "La Vanguardia" i possiblement en mans de particulars.

Bibliografia
NAVARRO MOLLEVÍ, IMMA, El fons del fotògraf Josep Maria Sagarra i Plana (1894-1959). Butlletí del Servei d'Arxius, núm. 34. Estiu de 2002.

Autoria i data(es)
I. Navarro Molleví, novembre 2001. Revisat, juny de 2006

Fonts
La pròpia unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya