Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
 Documents no textuals
Centre: ANC
Nom del fons: JOSEP MAINAR I PONS
Guia del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-144 / JOSEP MAINAR I PONS

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-144

Nivell de descripció
Fons

Títol
JOSEP MAINAR I PONS

Data(es)
Dates de creació: 1820 - 1990

Volum i suport
12,2 m (109 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper. Inclou biblioteca i hemeroteca.
67 unitats d'instal·lació que contenen 3676 imatges (3126 positius b/n, 100 positius color, 329 negatius b/n, 2 negatius color, 113 diapositives b/n, 6 diapositives color), 30 microfilms, 90 cartells, 1 gràfic, 154 etiquetes, 21 ex-libris,128 gravats, 61 plànols i 20 dibuixos.


Nom del(s) productor(s)
Josep Mainar i Pons

Història del(s) productor(s)
Josep Mainar i Pons, ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l'art i folklorista, va néixer a Barcelona l'any 1899 i va morir l'any 1996. L'any 1928 es va iniciar en la decoració d'interiors. Des del 1930 va col·laborar a Mirador, D'Ací d'Allà, Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus. Col·laborador de Santiago Marco des del 1933, va dirigir l'acondicionament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat de Catalunya. Va ésser, a més, secretari general i tècnic del Foment de les Arts Decoratives (FAD) entre els anys 1933 i 1957, i director del Saló de la Llar Moderna entre els anys 1951 i 1957. Fou professor al FAD des de l'any 1935 fins a l'any 1947 i a l'Escola Massana des de l'any 1966 fins a l'any 1971. Va col·laborar als volums col·lectius L'art català i L'art català contemporani, i és autor del volum Llibre del moble català (1976), del Diccionari dels oficis del moble i de l'agençament (1976), i de Vuit segles de moble català (1990). Per altra banda, és notable la seva dedicació al foment de la sardana i del ball popular; aquesta vessant folklorista el va portar a fundar i dirigir la revista La Sardana (1921-1923) i a ésser membre fundador de l'Obra del Ballet Popular (1950), que va presidir del 1958 al 1964. Va dirigir l'obra en tres volums La sardana (1970), entre d'altres. L'any 1982 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Història arxivística
El fons ha estat conservat pel seu productor fins al seu ingrés a l'ANC. Després del seu traspàs, l'any 1996, els hereus legals del productor ingressaren la resta de documentació.

Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l'ANC en virtut de donació. L'acceptació del fons per part de la Generalitat es va ratificar per acord de Govern el 28 de desembre de 1995 (DOGC núm. 2158, de 24.1.1996). La documentació del fons ha ingressat en 4 trameses. La primera, realitzada pel productor del fons Josep Mainar i Pons, el 10 de maig de 1995. El 13 de juny de 1996 i el 4 d'abril de 2000, la filla del productor, Montserrat Mainar i Benedito ingressà la segona i la tercera part del fons. El 8 de gener de 2004, Albert Manent i Segimon va trametre un mecanoscrit de Josep Mainar Pons que va ser integrat al fons.

Abast i contingut
El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Mainar; destaca especialment, la documentació produïda en funció de la seva activitat professional relacionada amb el disseny de mobles, l'ebenisteria i la història de l'art (incloent-hi conferències, correspondència, fotografies, material de treball, etc.). També cal destacar tota la documentació que conserva sobre el Foment de les Arts Decoratives, l'Escola Massana, l'Escola Abedul i el Saló de la Llar Moderna relacionada tota ella amb la didàctica i les tècniques de la decoració i del moble (inclou correspondència, textos de lliçons, actes i acords, fitxes, dissenys, catàlegs, il·lustracions i material gràfic divers). Per altra banda, de la mateixa manera té un interès especial la documentació produïda en funció de les activitats culturals i folkloristes del productor del fons, vinculades al moviment sardanista i al foment de la sardana i del ball popular (l'Obra del Ballet Popular, l'Esbart Verdaguer, l'Esbart Folklore de Catalunya i altres esbarts). Aquesta documentació està constituida per circulars, correspondència, conferències de Josep Mainar, programes, memòries, publicacions, etc. Finalment, el fons conserva documentació personal i familiar, i documentació sobre el productor del fons.
DISSENY/ DISSENYADORS/ ARTS APLICADES/ FUSTERS/ MOBLES/ TRADICIONS POPULARS/ DANSES POPULARS/ SARDANA/ ASSOCIACIONS FOLKLÒRIQUES/ ESBARTS/ HISTÒRIA/ HISTORIADORS/ GENERALITAT DE CATALUNYA


Sistema d'organització
S'ha identificat les següents sèries:
- Documentació personal i familiar
- Documentació d'activitats professionals. En aquest nivell s'ha obert quatre subsèries que corresponen a diferents entitats on el productor va treballar: Foment de les Arts Decoratives, Escola Massana, Escola Abedul i Saló de la Llar Moderna, respectivament. Inclou un apartat sobre gèneres i moviments artístics, construcció i disseny i bibliografia sobre temes diversos.
- Correspondència
- Documentació de projecció social. Inclou els apartats Obra del ballet popular; Agrupació cultural folklòrica Barcelona; Esbart Verdaguer; Esbart Folklore de Catalunya; Altres esbarts; congressos; i moviment sardanista.
- Escrits sobre Josep Mainar i Pons.
- Dossiers i col·leccions factícies
Primer tractament pendent de revisió.


Condicions d'accés
Accés restringit. Adreceu-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
La documentació gràfica està sotmesa a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el català i el castellà.

Instruments de descripció
Relació sumària.

Documentació relacionada
Parlament de Catalunya (CAT ANC 1 - 0251).

Autoria i data(es)
Rosa M. Cruellas i Serra, 2001. Actualitzat per Amèlia Castan Ranch, febrer de 2007 i Pilar Frago Pérez, juny de 2008.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya