Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
 Documents no textuals
Centre: ANC
Nom del fons: JAUME AYMÀ MAYOL
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-544 / JAUME AYMÀ MAYOL

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-544

Nivell de descripció
Fons

Títol
JAUME AYMÀ MAYOL

Data(es)
Dates de creació: 1902 - 2003 (predomina 1926 - 1989)

Volum i suport
3,3 m (33 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + biblioteca.
1 unitat d'instal·lació que conté 583 imatges (542 positius b/n, 11 positius color, 2 diapositives color, 20 negatius b/n i 8 plaques de vidre), 14 produccions impreses i 17 dibuixos.


Nom del(s) productor(s)
Jaume Aymà Mayol.

Història del(s) productor(s)
Jaume Aymà Mayol va néixer a Barcelona el 1911 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1989. Fill de Jaume Aymà Ayala (1882-1964) i de Rosa Mayol Roig (morta el 1951). El seu pare tenia relació amb el món literari i editorial i Jaume Aymà, de ben jove ja inicià col·laboracions amb publicacions polítiques i culturals. El 1927 començà a treballar en una empresa de teixits. En contacte amb Pau Romeva, Josep de C. Serra i Ràfols i Pompeu Fabra, des del 1930 exercí també com a professor de català, entre altres llocs, a l'Ateneu Polytechnicum, Joventut Catalana, Palestra o la Protectora de l'Ensenyança Catalana. Amb l'adveniment de l'autonomia republicana guanyà una de les vuit places de professor a l'Extensió d'Ensenyament Tècnic, i més tard impartí classes als cursos populars de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Barcelona. També fou membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català (vicepresident el 1935) i col·laborà a "La Publicitat", "Meridià" i "Revista de Catalunya". El 1936 s'incorporà a l'Exèrcit republicà, a unitats de transmissions i senyals. En acabar la guerra fou depurat i destinat, com a funcionari de la Diputació de Barcelona, a l'Escola del Treball, com a professor de gramàtica i història d'Espanya, però la seva incorrecció política va desembocar en expulsió de la funció pública i l'anul·lació de tots els seus títols acadèmics, fins i tot el de batxillerat. El 1939-1940 fundà amb el seu pare, successivament, Editorial Alcides, Atlántida, Ediciones Aymà, S.L. i Aymá Editores: el pare s'encarregaria de la part tècnica (grafisme, il·lustració, maquetació) i el fill de la literària. El 1942, la publicació de "Lo que el viento se llevo", edició castellana de l'obra de Margaret Mitchell, tingué un gran èxit, tot i topar amb greus problemes amb la censura. En aquells anys, enmig d'enormes dificultats per la repressió de la cultura del país, va promoure el Premi Joanot Martorell (1947-1959) i va publicar entre 1948 i 1955 obres cabdals de Salvador Espriu, Pere Quart, Pearl S. Buck, Robert L. Stevenson o Daniel Defoe. El 1955 inicià la col·lecció "Club dels Novel·listes", amb l'objectiu de promocionar escriptors catalans, sota la direcció de Xavier Benguerel, Joan Oliver i Joan Sales A partir de 1956, la reconversió de l'editorial en societat anònima en un context de dificultats econòmiques creixents va acabar amb la sortida dels Aymà entre 1962 i 1963, i en la creació de l'Editorial Delos primer i Delos-Aymá ben aviat, amb sonats problemes amb la censura d'obres de Ramón J. Sender i Lluís Jordà. Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra, on publicà obres d'autors exiliats. Des del 1971 treballà com a editor per a altres empreses i tornà a fer classes de català. El 1976 reingressà amb tots els honors a la Diputació de Barcelona i assumí la direcció de l'Oficina de Català, fins a la jubilació el 1981. El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.

Història arxivística
El fons fou conservat pel mateix productor i els seus hereus fins el seu ingrés a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
El fons ingressà a l'ANC, a títol de comodat, per part dels seus fills, els germans Aymà Aubeyzon, el dia 18 de juliol de 2002. Amb posterioritat es va produir un petit increment el 9 de maig de 2017. Anteriorment, havia ingressat el 22 de febrer de 2000 una col·lecció de diverses publicacions periòdiques rellevants.

Abast i contingut
El fons conté principalment la documentació generada i rebuda per Jaume Aymà Mayol en el desenvolupament de la seva activitat pròpia. Inclou documentació identificativa; de l'activitat acadèmica; memòries, diaris i agendes; de l'activitat religiosa i mèdica; de familiars com ara els seus pares, Assumpta Aubeyzon Farran, Joan Aubeyzon Llopis i Josep Farran; de la seva activitat com a professor de català, en particular abans de la Guerra Civil (a la Generalitat, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i altres entitats), però també a partir del 1976; dels seus treballs com a corrector, traductor i assessor lingüístic; documentació de l'organització i capital, contractes i gestió de drets d'autor, projectes editats i no editats, relació amb els organismes censors, catàlegs, materials d'oficina, promoció i comercialització, de les societats Editorial Pedagògica (1939), Editorial Alcides (1939-1940), Editorial Atlántida (1940-1941), Ediciones Aymá S.L. (1941-1946), Aymá Editor (1946-1951), Aymá, S.L. Editores (1951-1956), Aymà S.A. Editora (1956-1962), Editora Delos-Aymà (1962-1970) i Editorial Andorra (1966-1971); documentació de la gestió i edició dels autors més destacats (Margaret Mitchel i Ramón J. Sender), dels Premis Joanot Martorell (1947-1959), de les principals col·leccions ("Guió d'Or" o "Club dels Novel·listes") i dels seus treballs per a altres editorials, com ara Noguer o Barcino. El fons aplega també els seus treballs creatius (publicats i no publicats), cursos i conferències, així com un volum molt important de cartes trameses i rebudes amb gairebé quatre-cents corresponsals, entre els quals molts dels personatges més importants de la literatura catalana del segle XX, particularment intensa amb Lluís Capdevila, Salvador Espriu, Ramon Folch i Camarasa, Julio Gómez de la Serna, Juliàn Marías, Miquel Saperas o el seu delegat a la capital espanyola Federico Martínez de la Madrid. El fons aplega també el testimoni documental de la seva activitat a una dotzena d'entitats culturals, la participació a congressos i conferències; homenatges, commemoracions i distincions; recordatoris; notes autobiogràfiques i biogràfiques; entrevistes; invitacions; un volum important d'obra aliena; informació sobre Pompeu Fabra i Artur Llorens Opisso; publicacions periòdiques i abundant documentació impresa (prospectes, fulletons i programes de mà); reculls de premsa sobre aspectes de la cultura catalana i d'altres països, així com personatges de la cultura. En el seu conjunt el fons ens ofereix una panoràmica extraordinàriament rica sobre l'ensenyament del català abans de la Guerra Civil i sobre la literatura i l'activitat editorial a la Catalunya del franquisme.
EDITORIALS / EDITORS / LITERATURA CATALANA / LLENGUA / PROFESSORS / DEPURACIONS / CENSURA / LLIBRE / TRADUCCIONS / FRANQUISME / REPRESSIÓ CULTURAL


Sistema d'organització
D'acord amb el quadre estàndard de classificació de fons personals de l'Arxiu Nacional, s'hi han identificat les sèries següents:
- Activitat personal i familiar.
- Activitat professional.
- Activitat creativa i lleure.
- Relacions externes.
- Activitat associativa i política.
- Activitat de representació.
- Recursos d'informació.
A més, la documentació ha estat atribuïda, en un nivell inferior, a d'altres agrupacions específiques d'aquest fons documental, que disposa, per tant, d'un quadre de classificació propi.


Condicions d'accés
Accés lliure, amb excepció de la documentació que conté dades protegides per la legislació vigent. En aquest darrer cas, podeu adreçar-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
L'obra creativa i la documentació gràfica i audiovisual estan sotmeses a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Català i castellà. Puntualment també es poden trobar documents en anglès, francès i portuguès.

Instruments de descripció
Inventari provisional elaborat per Jordi Aymà Aubeyzon. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 1.265 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Delegació a Barcelona de l'Institut Nacional del Llibre Espanyol (INLE) (CAT ANC 1 - 27) / Carles Soldevila (CAT ANC 1 - 97) / Alexandre Galí (CAT ANC 1 - 253) / Joan Triadú (CAT ANC 1 - 667) / Cèsar August Jordana (CAT ANC 1 - 680) / Albert Aymà Aubeyzon (CAT ANC 1 - 709) / Joaquim Ventalló i Vergés (CAT ANC 1 - 884) / Juan Ramón Masoliver (CAT ANC 1 - 990) / Gremi d'Editors de Catalunya (CAT ANC 1 - 991) / Associació d'Editors en Llengua Catalana (CAT ANC 1 - 992) / Miquel Saperas i Auví (CAT ANC 1 - 1041) / Joan Santamaria i Monné (CAT ANC 1 - 1128)

Bibliografia
MUNNÉ, Antoni - TORENTS, Ramon. "Jaume Aymà, entre la llengua i la literatura". A
L'Avenç, número 79 (febrer 1985), p. 10-14.
PLA, Xavier. Simenon i la connexió catalana. València: Tres i Quatre, S.L. 2007. 271 p.
SAMSÓ LLENAS, Joan. La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994-1995. 2 vols.


Autoria i data(es)
Miquel Pérez Latre, octubre de 2018.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.
AYMÀ, Jordi. "Jaume Aymà i Mayol, editor". A Anuari TRILCAT, número 1 (2011), p. 163-173


Regles o convencions
NODAC.
v2.4.5 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya