Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
 Documents no textuals
Centre: ANC
Nom del fons: CÉSAR AUGUST JORDANA
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-680 / CÉSAR AUGUST JORDANA

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-680

Nivell de descripció
Fons

Títol
CÉSAR AUGUST JORDANA

Data(es)
Dates de creació: 1909 - 1958 (predomina 1933 - 1958)

Volum i suport
0,6 m (6 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper.

Nom del(s) productor(s)
Cèsar August Jordana i Mayans

Història del(s) productor(s)
Cèsar August Jordana i Mayans va néixer a Barcelona el 1893 i va morir a Santiago de Xile el 1958. De família benestant, féu estudis d'enginyeria que abandonà als tres anys d'exercici professional per dedicar-se a la literatura i a un petit negoci. Casà amb Aurora Benet Benet el 1921, de la qual es divorcià vint anys més tard. Les seves primeres obres foren el recull Quatre venjances (1923) i L'anell del Nibelung (1926), barreja de fantasia i de realisme. El 1927 publicà El collar de Marta, segurament la primera novel·la policíaca catalana. De primer conreà un estil humorístic i irreverent semblant al d'Anatole France, que més tard es veié sobretot influït per James Joyce. La seva novel·la més important és la narració eròtica Una mena d'amor (1931). Com a gramàtic, fou professor a Extensió d'Ensenyament Tècnic, Oficial primer de la plantilla del Departament de Presidència i Cap de l'Oficina de Correcció d'Estil de la Generalitat de Catalunya, des d'on s'esforçà a crear i potenciar un llenguatge administratiu acurat, publicant diversos manuals de gramàtica amb el pseudònim de Bernat Montsià: Com s'han d'escriure les cartes de comerç (1927) o el Formulari de documents en català (1931). Féu nombroses traduccions de l'anglès i publicà un Resum de literatura anglesa (1934). Col·laborà com a articulista políticament incisiu en "La Publicidad", la "Revista de Catalunya" i "L'Opinió", entre d'altres publicacions catalanistes. Fou membre adjunt de la Institució de les Lletres Catalanes (1938) i presidí durant la guerra l'Associació d'Escriptors Catalans. El gener de 1940, després d'un temps d'estada a Tolosa de Llenguadoc i Roissy-en-Brie, arribà finalment a Xile en companyia de les famílies Trabal, Oliver i Benguerel i amb Domènec Guansé. El 1945 es traslladà a Buenos Aires, on treballà com a lector, traductor, corrector d'estil, assessor literari, seleccionador d'il·lustracions i altres feines de producció editorial. Com a traductor destaquen les obres publicades d'autors com ara Shakespeare, Aldous Huxley, Mark Twain o Virginia Wolf. A l'exili encara publicà Tres a la reraguarda (Buenos Aires, 1940), recull de contes sobre la guerra i populars, i El Rusio i el Pelao (Santiago de Xile, 1950), anàlisi psicològica d'uns infants dels barris baixos de Santiago. Signà també com a Candi, Brossa i Arnau Bellcaire.

Història arxivística
El fons fou conservat pel productor i els seus hereus a Santiago de Xile fins el seu ingrés a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l'ANC, a títol de donació per part del senyor Joan Jordana i Benet, el 23 de setembre de 2004.

Abast i contingut
El fons és constituït per la documentació aplegada i produïda per Cèsar August Jordana i Mayans, fonamentalment com a resultat de la seva activitat personal i creativa. Inclou certificats vitals, documentació acadèmica, mèdica i militar, una llibreta de caixa personal, salconduits, documentació de l'exili a França i el viatge i l'establiment a Xile i l'Argentina. Pel que fa a la documentació professional, destaca el títol d'enginyer i l'acreditativa dels nomenaments a la Generalitat republicana, així com la dels lligams laborals amb l'Editorial Ercilla, S.A. (Santiago de Xile) i l'Editorial Sudamericana, S.A (Buenos Aires). Entre la documentació de l'obra creativa, inclou els articles publicats a la premsa catalana i de l'exili, en especial, la sèrie diària "Cada dia un raig" del diari l'Opinió (1933-1934), així com els textos radiats. Pel que fa a la producció literària, les novel·les "Flames de juliol", "Tres a la reraguarda", "El Rusio i el Pelao" i "El món de Joan Ferrer"; peces de narrativa (contes, "Excursions literàries", "París-Santiago de Xile" i "Somnis"); alguns treballs poètics en català i castellà, així com de lèxic i terminologia (diccionaris i relacions de termes) i treballs de traducció de diversos autors anglesos i alemanys. El fons aplega també un gruix de correspondència notable, en particular amb editors (com ara Jaume Aymà o Jordi López Llovet), companys d'exili (Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Ángel Ossorio o Miquel Ferrer) i altres escriptors i intel·lectuals (Agustí Bartra, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili o Ferran Soldevila). Finalment, el fons aplega el seu nomenament com a membre de la Institució de les Lletres Catalanes i del Centre Català i l'Agrupació Patriòtica Catalana de Santiago de Xile, la participació com a jurat al Premi Catalònia de novel·la, l'obituari escrit a la seva mort per Cristian Aguadé, així com algunes mostres d'obra aliena i reculls de cites literàries. En el seu conjunt, el fons aplega una aproximació força completa a la trajectòria del productor, amb excepció del seu període creatiu anterior a 1939.
ESCRIPTORS / EXILI / LITERATURA / NOVEL·LA / LLENGUA CATALANA / GRAMÀTICA / LINGÜISTES / TRADUCCIÓ / TRADUCTORS


Sistema d'organització
S'han identificat les sèries següents:
- Activitat personal i familiar
- Activitat professional
- Activitat creativa i lleure
- Relacions externes
- Activitat associativa
- Activitat de representació
- Recursos d'informació
Primer tractament pendent de revisió.


Condicions d'accés
Accés lliure.

Condicions de reproducció
L'obra creativa està sotmesa a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Català. Una part important de la documentació de l'exili és en castellà i existeix també documentació en francès i anglès.

Instruments de descripció
Inventari provisional elaborat per Miquel Pérez Latre l'octubre de 2011. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 137 registres informàtics). Consultable en línia, amb accés a les imatges dels documents.

Documentació relacionada
Generalitat de Catalunya (Segona República) (CAT ANC 1 - 0001) / Carles Riba - Clementina Arderiu (CAT ANC 1 - 0026) / Domènec Guansé (CAT ANC 1 - 0148) / Institució de les Lletres Catalanes (CAT ANC 1 - 0209) / Pau Casals (CAT ANC 1 - 0367) / Joan Triadú (CAT ANC 1 - 0667)

Bibliografia
JORDANA, Cèsar August (ed. a cura de Maria Campillo). C. A. Jordana: centenari, 1893-1993. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes, 1993. 40 p.
CAMPILLO, Maria. C.A. Jordana i la seva obra. Tesi de llicenciatura. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Bellaterra: 1977.


Autoria i data(es)
Miquel Pérez Latre, octubre de 2011.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.
CAMPILLO, Maria. "Cèsar-August Jordana, El món de Joan Ferrer". Quaderns. Revista de traducció, núm. 16 (2009), p. 29-42.


Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya