Accés al contingut
Accés al menú de la secció
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-715 / JUNTA DE MUSEUS DE CATALUNYA

Tipus de fons: Institucions


Codi de referència
ANC1-715

Nivell de descripció
Fons

Títol
JUNTA DE MUSEUS DE CATALUNYA

Data(es)
Dates de creació: 1889-1985 (inclou còpies d'originals dels anys 1805, 1871 i 1879)
Dates d'agregació: 1891-1985


Volum i suport
51,9 m (519 unitats d'instal·lació), paper].

Nom del(s) productor(s)
Junta de Museus de Catalunya

Història del(s) productor(s)
Els orígens de l'actual Junta de Museus de Catalunya, creada el 1981, es troben a la Comissió Municipal de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques (1891-1897) que s'encarregava de la gestió dels tres museus d'art i arqueologia acabats de crear en els edificis de l'Exposició Universal de Barcelona, així com del Museu de Ciències, de les exposicions d'art i també del foment de les biblioteques. L'evolució d'aquesta Comissió va donar lloc, l'any 1902, a la creació de la Junta de Museus i Belles Arts, d'àmbit encara local, que l'any 1907 va ampliar el seu abast a tota la provincia amb la incorporació dels fons museístics de la Diputació de Barcelona i es va transformar en la Junta de Museus de Barcelona, sota el patronatge de l'Ajuntament i la Diputació. L'elevat grau d'autonomia i capacitat executiva que va disposar aquesta nova Junta li va permetre actuar més enllà del seu estricte àmbit administratiu i -com ja havia fet l'anterior de Museus i Belles Arts- suplir la inexistència d'institucions d'abast nacional intervenint sobre el conjunt del patrimoni historicoartístic català.
Al llarg de la seva història les actuacions de la Junta van anar variant segons els diferents moments polítics que vivia el país. Així, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) va impulsar-ne l'activitat i, liderada per personalitats com Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona i Bruguera o Joaquim Folch i Torres, entre d'altres, la Junta va estructurar i enriquir notablement els museus, especialment mitjançant l'adquisició de les pintures murals romàniques i l'excavació de les ruïnes d'Empúries. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) els esforços de la Junta es van encaminar principalment a l'organització de l'Exposició Internacional de Barcelona. En el període de la Segona República (1931-1939), la Junta de Museus, integrada dins de l'organigrama de la Generalitat però mantenint inicialment els seus estatuts i funcionament, va crear nous museus com el Museu d'Art de Catalunya i va difondre el coneixement del patrimoni artístic. A partir de l'esclat de la guerra, quan el 30 de juliol de 1936 va passar a dependre exclusivament de la nova Comissaria General de Museus de la Generalitat, la Junta també va treballar pel salvament del patrimoni.
En acabar la guerra, el Ministeri d'Educació Nacional va restablir la Junta, primer sota la seva dependència exclusiva i a partir de 1951 sota dependència mixta del Ministeri, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. La Junta tornava a tenir competències només sobre a la província de Barcelona i va es va dedicar a reorganitzar els museus d'art de Barcelona i transferir part dels seus fons a d'altres museus.
Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, la Junta es va reestructurar i, en aplicació del Decret 190/1981, va recuperar els drets i les funcions que tenia abans de la dictadura i va passar a denominar-se Junta de Museus de Catalunya. Per últim, la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, va ratificar i reforçar la dependència de la Junta de Museus respecte a la Generalitat de Catalunya. D'acord amb aquesta llei, el President de la Generalitat n'és el seu president i el director general del Patrimoni Cultural presideix la seva Comissió Executiva.
D'altra banda, pel que fa a les principals activitats que, en un moment o altre, ha desenvolupat la Junta de Museus, cal esmentar les de: prendre les decisions oportunes, controlar els fons museístics, construir i habilitar edificis destinats a museus, controlar l'accés als museus i la cessió temporal de les seves instal·lacions, difondre el patrimoni museístic, gestionar els recursos humans, controlar el pressupost i formar i tenir cura de la biblioteca, de les col·leccions de dibuixos, gravats i numismàtica i de l'arxiu fotogràfic.


Història arxivística
Al llarg dels anys, la Junta de Museus ha tingut diverses seus a Barcelona i, en conseqüència, el seu arxiu ha sofert diversos trasllats. Les primeres oficines administratives van ser al Parc de la Ciutadella: inicialment al Palau de Belles Arts, després a l'Arsenal o Palau de la Ciutadella i des de 1923 al Palau del Governador. Entre 1931 i 1944, la Junta es va traslladar al recinte del Poble Espanyol a Montjuïc, amb l'excepció del període de la guerra que, com a mesura de salvament, tant les obres d'art com l'arxiu de la Junta es van enviar a Olot. L'any 1944 la Junta va tornar de nou al Palau de la Ciutadella on sembla que va estar fins els anys vuitanta, quan es va dur la documentació a les dependències museístiques del monestir de Pedralbes i d'allí, entre 1992 i 1997, al Palau Moja, seu de la direcció general del Patrimoni Cultural i de la mateixa Junta, lloc on s'ha conservat fins al moment del seu trasllat a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l'ANC el dia 1 de març de 2006 per transferència de l'Arxiu Central Administratiu del Departament de Cultura.

Abast i contingut
El fons està format pels documents de la Junta de Museus de Catalunya i de les entitats que la van precedir en els segles XIX i XX, amb una cronologia que majoritàriament va des de la darrera dècada del segle XIX fins l'any 1981, tot i l'existència d'una sèrie que fa arribar aquesta cronologia fins el 1985.
Pel que fa a l'abast territorial, si bé la Junta va néixer vinculada directament a la ciutat de Barcelona, la incidència del fons va molt més enllà de l'àmbit de la ciutat, a causa de la procedència dels fons museístics -comprats o donats per particulars, entitats i institucions d'arreu de Catalunya, d'Espanya i de l'estranger-, a la col·laboració de la Junta en exposicions de nombrosos museus europeus i nord-americans o a la seva participació en les activitats del Consell Internacional dels Museus de la UNESCO. Així mateix, el fet que hi hagi moments que l'àmbit d'actuació de la Junta es va ampliar a la província de Barcelona o a tot Catalunya també fa que la incidència del fons arribi arreu del territori català.
Quan al contingut del fons, hi trobem documentació referent a les sessions de la Junta i a la gestió i execució dels acords presos, a l'ingrés de peces als museus i a la sortida de peces en préstec per a exposicions, així com sol·licituds de préstec d'obres per a exposicions temporals, gestió del personal i gestió econòmica. També és de destacar la informació relativa a les relacions internacionals de la Junta i als vincles amb museus locals catalans, a més de la vinculada a la construció, remodelació i manteniment dels edificis on es troben els museus que en depenen. Així, en la documentació del fons trobarem refències a museus de Barcelona i de fora de la ciutat que, en un moment o altre, van ser gestionats per la Junta (Museu de Ciències Naturals, Museu de Reproduccions Artístiques, Museu de Belles Arts, Museu d'Art i Arqueologia, Museu d'Art de Catalunya, Museu de les Arts Decoratives, Museu d'Art Modern o Contemporani, Museu Picasso, Museu d'Empúries o Cau Ferrat i Maricel de Sitges, entre d'altres). També trobarem documentació relativa a la intervenció de la Junta en l'origen d'altres museus (Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu del Teatre, Museu d'Indústries i Arts Populars, Museu Marítim, Museu d'Història de la Ciutat, Museu de la Música, Museu Tèxtil, etc.) a més de documentació referent a la col·laboració de la Junta amb museus d'arreu de Catalunya com el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, Museu Jaume Morera de Lleida, Museu de Vilafranca del Penedès, etc.
Igualment, per la seva singularitat, cal destacar la documentació dels precedents i dels primers anys de la Junta, amb informació sobre l'Exposició Universal de 1888 o l'origen del sistema de biblioteques de Catalunya, entre d'altres.
D'altra banda, el fons també conté llibres d'actes del Patronat del Cau Ferrat (1933-1941) o l'arxiu de Joan Ainaud de Lasarte (secretari de la Junta des de 1951).
Així mateix, cal remarcar que els expedients poden incloure fotografies, plànols, dibuixos, cartells i publicacions.
MUSEUS/ PATRIMONI/ PINTURA/ ESCULTURA/ ARQUEOLOGIA/ CULTURA/ ART/ INDUMENTÀRIA/ EXPOSICIONS/ BIBLIOTEQUES/ BELLES ARTS


Sistema d'organització
S'ha conservat l'organització d'origen que divideix el fons en les agrupacions o sèries següents:
- 01 Actes de la Junta i dels organismes predecessors (1891-1981)
- 02 Expedients de secretaria (sèrie General) (1890-1980)
- 03 Expedients de gestió econòmica (sèrie Econòmica) (1902-1976)
- 04 Comunicats d'obres ingressades als museus (antiga sèrie Especial), (1899-1919)
- 05 Expedients de conservació del Palau de Belles Arts (antiga sèrie Especial), (1890-1938)
- 06 Expedients de gestió del Patronat del Museu del Cau Ferrat (antiga sèrie Especial), (1933-1978)
- 07 Documentació Sr. Joan Ainaud de Lasarte (1907-1984) - pendent de tractament -
- 08 Pendent de classificar


Condicions d'accés
Lliure.

Condicions de reproducció
Les mateixes que l'accés

Llengües i escriptures dels documents
Català i castellà. En menor quantitat, també hi ha documents en francès, anglès, alemany i italià.

Instruments de descripció
- Catàleg de la sèrie d'Actes de la Junta i organismes predecessors, transferit en format XML per l'Arxiu Central del Departament de Cultura (març 2006). Revisat i ampliat per l'ANC-AFA (Cecília Vallès, Marc Torras i Maria Utgés; juny 2006). Inclou vocabularis controlats d'entitats, onomàstics, topònims i matèries. Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 1.036 registres informàtics). Consultable per Internet, amb accés a les imatges dels documents.

- Catàleg de la sèrie general realitzat per Cecília Vallès. Coordinació i revisió Marc-Aureli Berenguer. Directrius tècniques, Àngels Bernal (2012), Roger Cunties amb coordinació i revisió de Marc-Aureli Berenguer (2018). Inclou vocabularis controlats d'entitats. Onomàstics i topònims. Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 3.948 registres informàtics). Consultable per Internet, 3.619 registres inclouen també l'accés a les imatges dels documents.

- Catàleg de la sèrie econòmica realitzat per Cecília Vallès amb la col·laboració d'Imma Fuster i Meritxell Soler. Coordinació i revisió Marc-Aureli Berenguer. Directrius tècniques, Àngels Bernal (2013), Jordi Algué i Roger Cunties amb coordinació i revisió de Marc-Aureli Berenguer (2018) Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 2.198 registres informàtics). Consultable per Internet.

- Catàleg dels comunicats d'obres ingressades als museus (antiga sèrie Especial) realitzat per Sarai Delgado, Cecília Vallès i Alba Cànovas. Coordinació i revisió Marc-Aureli Berenguer. Directrius tècniques Àngels Bernal (2013-2016). Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 132 registres informàtics). Consultable per Internet.

- Catàleg dels expedients de conservació de Palau de Belles Arts (antiga sèrie Especial) realitzat per Sarai Delgado, Cecília Vallès i Alba Cànovas. Coordinació i revisió Marc-Aureli Berenguer. Directrius tècniques Àngels Bernal (2013-2016). Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 75 registres informàtics). Consultable per Internet.

- Catàleg dels expedients de gestió del Patronat del Museu del Cau Ferrat (antiga sèrie Especial) per Sarai Delgado, Cecília Vallès i Alba Cànovas. Coordinació i revisió Marc-Aureli Berenguer. Directrius tècniques Àngels Bernal (2013-2016). Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 48 registres informàtics). Consultable per Internet.

- Inventari de les sèries pendent de tractament: Documentació Sr. Joan Ainaud de Lasarte i pendent de classificar realitzat per Scheherazade Bermejo, Sarai Delgado, Helena Escobar i Cecília Vallès. Coordinació i revisió Marc-Aureli Berenguer. Directrius tècniques Àngels Bernal (2013). Pendent de revisió. Disponible a sala de consulta en suport paper.


Existència i localització de reproduccions
Hi ha una reproducció digital de la documentació de la sèrie Actes, consultable per Internet a través del lloc web de l'ANC.

Documentació relacionada
La documentació posterior a 1981 es conserva a l'arxiu d'oficina de la Junta, a la seva seu del Palau Moja, de Barcelona.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) conserva documentació textual de la Junta anterior a 1981 http://www.museunacional.cat/ca/arxiu i part de l'arxiu fotogràfic de la Junta es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de l'Ajuntament de Barcelona.


Bibliografia
BERNAL i CERCÓS, Àngels; VALLÈS i BOTEY, Cecília. El fons de la Junta de Museus de Catalunya. ANC. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès, novembre 2007, núm. 18, p. 2-11.
BORONAT i TRILL, Maria Josep. La política d'adquisicions de la Junta de Museus. 1890-1923. Barcelona: Junta de Museus de Catalunya - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, 1.
DD.AA. Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya. 1907-2007. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. Biblioteca Abat Oliba, sèrie il·lustrada, 23.
TORRAS SERRA, Marc: "Catalogació dels expedients de la sèrie general de la Junta de Museus de Catalunya". Butlletí de la Subdirecció General d'Arxius. Núm. 48 (Barcelona, tardor-hivern del 2006), p. 9.
TORRAS SERRA, Marc: "Les actes de la Junta de Museus de Catalunya ja es poden veure en línea". Butlletí de la Subdirecció General d'Arxius. Núm. 49 (Barcelona, primaver del 2007), p. 11.
BERENGUER CASULLERAS, Marc-Aureli: "3.588 expedients de la Junta de Museus de Catalunya ja es poden consultar en suport digital". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 25 i 26 (juliol de 2010), p. 21-22.
BERENGUER CASULLERAS, Marc-Aureli: "La Junta de Museus va adquirir algunes obres d'Alexandre de Riquer i Inglada i una part de la seva col·lecció privada". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 27 (octubre de 2010), p. 14.
BERENGUER CASULLERAS, Marc- Aureli: "De Montjuïc a la plaça de les Glòries: el trasllat del bust d'Albéniz". Butlletí de la Subdirecció General d'Arxius. Núm. 58 (Barcelona, primavera del 2010), p. 18


Autoria i data(es)
M. Torras Serra, 2007. Actualitzat el 2009, 2012 i 2013, etp el juliol de 2013 i mbc 2015, maig de 2016 i març de 2019.

Fonts
La mateixa unitat de descripció i l'article esmentat a la bibliografia.

Regles o convencions
NODAC
v2.4.5 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya