Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
Centre: ANC
Nom del fons: PERE ARMENGOL I CORNET
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-559 / PERE ARMENGOL I CORNET

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-559

Nivell de descripció
Fons

Títol
PERE ARMENGOL I CORNET

Data(es)
Dates de creació: 1848 - 1928

Volum i suport
0,8 m (8 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper.

Nom del(s) productor(s)
Pere Armengol i Cornet

Història del(s) productor(s)
El jurista Pere Armengol i Cornet va néixer a Barcelona el 1837 i va morir a la mateixa ciutat el 1896. Fill de Manuel Armengol i Tastàs (1809-1870), iniciador de la dedicació jurídica familiar, fiscal i auditor del Tribunal de Marina entre 1838 i 1841, i de Maria Assumpció Cornet i Amigó, d'origen igualadí. Pere Armengol i Cornet acabà els primers estudis a Barcelona el 1852 i cursà dret a la Universitat de Barcelona, obtenint la llicenciatura el 1858 i el doctorat en dret civil i canònic l'any següent. Encara que en un marc de relacions conservador i dins el catolicisme tot seguit inicià els estudis relatius a les qüestions socials, especialitzant-se en el món penitenciari. El 1861 ingressà a l'Audiència de Barcelona, el 1881 n'esdevingué relator-secretari i el 1886 magistrat. El 1882 féu una breu estada com a relator a l'Audiència de Madrid. El seu prestigi com a teòric de l'estudi del sistema penitenciari anà en augment i el permeté mantenir contactes nacionals i internacionals d'alçada. Fou membre actiu i directiu en diversos moments de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. El 1879 fundà l'Associació General per a la Reforma Penitenciaria a Espanya i participà en els congressos sobre aquest tema celebrats a Estocolm, Sant Petersburg, Roma i París. Sota el seu impuls es creà l'Escola Municipal de Reforma (1884) i l'Asil Toribi Duran (1890). Fou un dels promotors de la nova presó cel·lular de la capital catalana (les obres s'inicien el 1888), a partir del seu nomenat el 1882 com a vocal i secretari general la Junta de la Nova Presó de Barcelona. Des de principis dels noranta defensà una reforma profunda del Codi Penal. Participà en els congressos jurídics catalans de 1880 i 1888 i publicà diversos estudis sobre la reincidència, la prevenció de la delinqüència juvenil i la reforma del sistema penitenciari. El 1884 fou distingit com a comanador de la reial orde de Carles III.

Història arxivística
El fons ha estat conservat pels descendents del productor fins al moment del seu ingrés a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
Una part del fons ingressà a l'ANC el 28 d'agost del 2000, a títol de donació per part del senyor Francesc Bonet i Armengol, a través de la Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La resta del fons va ingressar a l'ANC, en la mateixa condició jurídica, el 19 de juny de 2009.

Abast i contingut
El fons aplega la documentació aplegada i produïda per Pere Armengol i Cornet, preferentment, com a resultat de la seva activitat professional i la seva dedicació a la reforma del sistema penitenciari i a l'impuls de nous centres. El fons aplega correspondència familiar, documentació acadèmica personal i sobre l'activitat militar, professional i associativa del seu fill Manuel Armengol i Bas. Aplega també la documentació relativa a l'exercici professional com a magistrat de l'Audiència de Barcelona i dins dels diferents organismes creats per a la reforma i seguiment del sistema penitenciari espanyol, en particular al si de la Junta de Construcció de la Presó de Barcelona (inclou actes, informes, projectes i estadístiques). El fons incorpora també els originals manuscrits d'algunes de les seves obres, així com la important correspondència rebuda de diferents institucions i personalitats de l'àmbit espanyol (Concepción Arenal) i internacional (E.G. Wines). Destaca també la documentació relativa a l'activitat al si de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la referent a l'obtenció de diversos premis i distincions, així com a la seva participació en els Congressos Internacionals Penitenciaris celebrats a Estocolm, Sant Petersburg, Roma i París, entre 1878 i 1895.
PRESONS / SISTEMA PENITENCIARI / DRET PENAL / JUSTÍCIA / REFORMA SOCIAL / COLÒNIES PENITENCIÀRIES


Sistema d'organització
S'han identificat les sèries següents:
- Activitat personal i familiar
- Activitat professional
- Activitat creativa i lleure
- Relacions externes
- Activitat associativa i política
- Activitat de representació
- Recursos d'informació


Condicions d'accés
Accés lliure.

Llengües i escriptures dels documents
Castellà. Inclou abundant correspondència en francès i anglès.

Instruments de descripció
Relació sumària elaborada per Miquel Pérez Latre el juliol de 2009. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 72 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Manuel Duran i Bas - Lluís Duran i Ventosa (CAT ANC 1 - 0160)
Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (Presó Model) (CAT ANC 1 - 0236)
Arxiu Històric del Col·legi d'Advocats de Barcelona (CAT ANC 1 - 0440)
Jordi Bonet i Armengol (CAT ANC 1 - 0614)


Bibliografia
La Nueva carcel de Barcelona : memoria que el acto de inagurarse sus obras ... leyó el consejero penitenciario ... Pedro Armengol y Cornet. Barcelona: Imprenta de Jaime Jepús, 1888. 3 v.
PROAL, Louis. El Delito y la pena. Barcelona: Librería de Subirana Hermanos, 1893. 538 p.
ALBÓ I MARTÍ, Ramon. Armengol y Cornet en la ciencia penitenciaria: discurso leído en la sesión que celebró la Asociación General para la Reforma Penitenciaria en España el dia 14 de noviembre de 1897. Barcelona: Est. tip. La Hormiga de Oro, 1898. 29 p.


Autoria i data(es)
Miquel Pérez Latre, juliol de 2009

Fonts
La mateixa unitat de descripció.
BONET I ARMENGOL, Francesc. Pere Armengol i Cornet, penitenciarista català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994. 67 p.


Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya