Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Tipus de document:
 Documents textuals
Centre: ANC
Nom del fons: PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC)
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-230 / PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC)

Tipus de fons: Associacions i Fundacions


Codi de referència
ANC1-230

Nivell de descripció
Fons

Títol
PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC)

Data(es)
Dates de creació: 1930 - 2009
Dates d'agregació: 1936 - 1997


Volum i suport
101,72 m (1.000 unitats d'instal·lació que inclou hemeroteca) + biblioteca
630 unitats d'instal·lació que contenen 22562 imatges (18697 positius b/n, 2807 positius color, 520 diapositives color, 420 negatius flexibles b/n, 118 negatius flexibles color), 74 targetes postals, 1 microfilm, 1713 cartells, 2 anagrames, 1 gravat, 1 àlbum de dibuixos, 193 cintes magnetofòniques, 335 cassets analògics, 1 pel·lícula 35 mm, 11 pel·lícules 16 mm, 9 vídeos VHS, 33 vídeos Beta, 15 vídeos U-matic, 30 bobines i 68 fotolits.


Nom del(s) productor(s)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Història del(s) productor(s)
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) es va fundar el 23 de juliol de 1936 com a resultat de la unificació dels partits Unió Socialista de Catalunya, Partit Català Proletari, Federació Catalana del PSOE i Partit Comunista Català. Basat en el marxisme i l'antifeixisme, el PSUC va esdevenir la primera organització política del país tot portant el seu referent sindical, la Unió General de Treballadors (UGT), a assolir l'hegemonia sindical. Durant la Guerra Civil el PSUC formà part del Consell Executiu de la Generalitat. Amb la derrota republicana i l'estabilització del franquisme, el partit entrà a la clandestinitat i endegà la resistència armada, tant a l'interior com a l'exterior. Els primers anys de la dictadura van estar marcats per una dura repressió contra el partit i, així, l'any 1947 van ser executats quatre dirigents del PSUC. El 1956 es celebrà a França el I Congrés del PSUC en el que Josep Moix, secretari general, apostà per la política de reconciliació nacional per recuperar la democràcia i les llibertats nacionals de Catalunya. A partir d'aquell moment cal destacar la forta implicació del partit en els moviments obrer, universitari, veïnal i unitari. Durant el II Congrés, celebrat el 1965, es proposà l'elaboració d'un programa comú amb la resta de partits i forces antifranquistes. A nivell organitzatiu, s'adoptà les agrupacions sectorials i territorials per tal de dinamitzar el treball de la militància. El III Congrés, celebrat l'any 1973, representà la sortida a la superfície i abandó pràctic de la clandestinitat. Amb l'adveniment de la democràcia, el PSUC assolí la legalitat (3 de maig de 1977).
A les eleccions generals de 1977, el PSUC obtingué més de 564.000 vots que es materialitzaren en 8 diputats i diversos senadors obtinguts dins la candidatura Entesa dels Catalans. Aquell mateix any es celebrà el ÍV congrés, primer del període democràtic, i la Festa del Treball. Entre 1977 i 1987 es produïren diverses crisis en el sí del partit, tant en el programa polític, l'ideal i en els òrgans de govern. Així, el Vè Congrés, realitzat el 1981, suposà la divisió del partit en tres sectors (eurocomunista, lenilista i prosoviètic) que culminà amb l'escissió del darrer per crear el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) l'any 1982. No fou fins la campanya contra la permanència d'Espanya a l'OTAN de 1986, que es produïren moviments d'acostament entre diversos partits d'esquerra que culminaren en la IX Conferència del PSUC, celebrada el desembre d'aquell any, on s'aprova avançar cap a un projecte nacional d'esquerres. El 1987 aquest prepòsit es concretaria en la formació de la federació Iniciativa per Catalunya (IC) integrada pel PSUC, PCC, Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i independents. El 31 de març i l'1 d'abril de 1989 es celebrà la primera Assemblea Nacional d'IC, en la qual s'adopta una declaració de principis en la que els partits cedien l'elaboració de programes, la tasca institucional, la projecció pública i les relacions amb la societat a la federació. Organitzativament IC es definia com "una organització sobirana de l'esquerra nacional catalana". L'any 1989 es realitzà un congrés d'unitat comunista en el que el PSUC incorporà les restes de l'Organització Comunista d'Espanya - Bandera Roja i del Partit del Treball - Unitat Comunista, així com un número important de quadres del PCC. En el IX Congrés del PSUC, realitzat el 1997, es proposà la dissolució del partit en el si d'IC, però en no aprovar-se aquesta decisió es reformaren el estatuts de tal forma que a la pràctica suposaren el buidat de contingut i funcions de les estructures del partit i la congelació de la seva activitat. Aquest fet no fou acceptat per part dels militants que provocaren una nova escissió el 1998 amb la creació del PSUC viu.


Història arxivística
La creació del fons d'arxiu del PSUC està íntimament relacionat amb la recuperació de la democràcia i la legalització del partit. El 1977, la major part de la documentació generada i rebuda pels òrgans de direcció del partit durant el període de l'exili i clandestinitat es trobaven a Moscou i, un cop retornats a Espanya, es van dipositar a l'arxiu del Partit Comunista d'Espanya ubicat a Madrid. Quan el PSUC fou legalitzat el maig de 1977, es creà una Comissió d'Història, formada per homes i dones d'aquest àmbit professional, que van dissenyar i escriure un projecte per crear un arxiu i centre d'estudi i recerca similars als ja existents en altres partits comunistes de l'Europa Occidental. Aquesta proposta va ser presentada al IV Congrés del partit celebrat l'octubre del 1977. Un cop definit el projecte, al llarg d'aquell any es van organitzar campanyes de recerca i recollida de documents entre els dirigents més destacats del partit i entre la militància de base. El projecte d'Arxiu Històric del PSUC, va ser presentat en societat l'any 1978 en un acte celebrat a la Fundació Joan Miró de Barcelona, paral·lelament a la inauguració d'una exposició sobre la història del partit. Més endavant, la documentació recollida es traslladà a les dependències de les publicacions Treball i Nous Horitzons, al carrer Vallespir de Barcelona, on per primer cop es va voler inventariar. Si bé les campanyes i la recollida de material van continuar, el projecte global dissenyat per la comissió no va acabar mai de desenvolupar-se del tot i, arrel de la crisi política viscuda pel PSUC en el Vè Congrés (1980-1981) tota activitat d'organització i inventariat del patrimoni documental quedà paralitzada.
La documentació produïda i/o aplegada pel PSUC en el seu període de legalitat (1977-1987) ha estat conservada pel seu productor fins a l'ingrés a l'ANC.
Una part de documentació del període de la Guerra Civil va ser incautada per les tropes franquistes i van ser dipositats al Archivo de la Guerra Civil Española (Salamanca). A l'ampara de la Llei estatal 21/2005, de 17 de novembre, de Restitució dels documents confiscats a Catalunya per la Delegació de l'estat per a la Recuperació de Documents, van ser lliurats a la Generalitat de Catalunya en diverses dates compreses entre el 22 de desembre de 2008 i el 20 de juliol de 2011. L'esmentada documentació, per voluntat dels seus legítims propietaris, han passat a integrar-se en el fons ja custodiat per l'ANC.


Dades sobre l'ingrés
El fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ingressar a l'ANC, en virtut del contracte de dipòsit signat a Barcelona el 28 de desembre del 1987, entre el president de la Generalitat de Catalunya i el secretari general del PSUC, Rafael Ribó. La documentació del fons ha ingressat a l'ANC en el curs de vint-i-tres lliuraments realitzats tant directament pel partit com per militants i antics militants, entre els que destaquen l'ingrés d'Elsa Blasco, que va recollir a Mèxic una interessant col·lecció de documents sobre Joan Comorera donats per militants d'aquell país centreamericà, Josep Aymamí i Serra, Teresa Pàmies, Norbert Orobig i Manuel de Azcárate. Els vint-i-tres lliuraments s'han produït entre els anys 1987 i 2012 en les següents dates: 28 de desembre de 1987, el 14 de maig de 1990, el 10 d'abril de 1991, el 10 de gener i el 2 de març de 1992, el 21 de desembre de 1994, el 30 de maig, l'11 de juny i el 18 de juliol de 1996, el 18 de febrer i el 19 de setembre de 1997, el 16 de desembre de 1998, el 22 de gener, el 6 de maig, l'1 de juny i el 8 de juliol de 1999, el 28 de març de 2000, el 17 de juny de 2004, el 25 de juny de 2008, el 21 de juliol de 2009, el 10 de juny de 2010, el 10 de febrer de 2011 i el 21 de febrer de 2012.

Abast i contingut
El fons conté la documentació produïda directament pel PSUC, integrada pels documents dels òrgans directius (congressos, conferència nacional, comitè permanent, comitè executiu, secretaria general i presidència) i pels testimonis de l'activitat dels militants i les diferents organitzacions territorials i sectorials a la clandestinitat i a l'època democràtica. Sobresurt la documentació del secretari general Joan Comorera. D'altra banda aplega documentació de partits vinculats orgànicament i també de partits i associacions amb els quals s'hi va relacionar. Finalment, el fons conté diverses col·leccions documentals de militants, entre les quals cal destacar la donació de Manuel de Azcárate que inclou els expedients de subsidi gestionats pel Servicio de Emigración de Republicanos Españoles (S.E.R.E.) l'any 1939. El fons es complementa amb una col·lecció de publicacions periòdiques i de monografies.
DICTADURA / ANTIFRANQUISME / COMUNISME / SOCIALISME / SINDICALISME / EXILI / PARTITS POLÍTICS / PRESOS POLÍTICS / MOVIMENT ESTUDIANTIL / MOVIMENT OBRER / DEMOCRÀCIA


Sistema d'organització
El fons s'ha dividit en dos blocs que coincideixen amb els dos períodes cronològics que marcaren les activitats del partit:
- PSUC. Guerra Civil, exili i clandestinitat (1936 - 1977)
- PSUC. Període democràtic (1977 - 1997).

Aquesta organització respon a quatre factors:
- La diversitat de procedències dels documents: mentre que una part del fons es pot considerar orgànica, és a dir, produïda i/o aplegada pel propi partit com a resultat de les seves activitats ordinàries (tot i que fou conservada pels diferents dirigents a causa de les restriccions de la clandestinitat), la resta procedeix de campanyes de recollida de documents entre militants individuals i organitzacions de base territorial i sectorial realitzades a partir de l'any 1977.
- L'absència d'una ordenació anterior, com a conseqüència de la circumstància esmentada.
- La previsió de nous ingressos en el futur.
- La necessitat de trobar un sistema d'ordenació i classificació unitari i suficientment versàtil perquè sigui capaç d'incloure en un únic fons la documentació de la clandestinitat i la produïda després de la legalització del partit l'any 1977.

Aquests condicions han requerit l'elaboració d'un quadre de classificació prou ampli i flexible que, al mateix temps que doni resposta a les necessitats d'un fons caracteritzat per la pluralitat de procedències, ofereixi alhora una organització entenedora, lògica i coherent. El resultat és un quadre integrat per set entrades que, després de diverses subdivisions, arriba a admetre un màxim de quatre nivells de classificació. Les unitats documentals simples i/o compostes s'han atribuït a les diverses sèries i subsèries seguint criteris d'ordre orgànic i funcional i, quan s'escau, d'ordenació alfabètica i cronològica. Els grans apartats del quadre de classificació són els següents:
- Constitució del partit
- Gestió de govern del partit
- Organitzacions de base
- Gestió política dels acords del partit
- Partits i organitzacions polítiques afins
- Context social i polític del partit
- Col·leccions documentals.


Increments
Es produiran nous ingressos de documentació en funció de la recuperació de material històric que es pugui produir per part d'antics militants del partit.

Condicions d'accés
Accés restringit a la documentació que contingui dades personals o menció a terceres persones que vulnerin els dret a l'honor o la imatge. Adreceu-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
El material fotogràfic, gràfic i audiovisual està sotmès a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Fonamentalment català i castellà

Característiques físiques i requeriments tècnics
Els documents audiovisuals i sonors requereixen reproductors específics

Instruments de descripció
Inventari de la documentació de la clandestinitat: CASTAN, Amèlia; HISPANO, Marià; RUA, José Manuel. Direcció tècnica JOSEP FERNÁNDEZ TRABAL. El fons del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). 1. Guerra Civil, exili i clandestinitat (1936-1977). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2003. 463 p. Disponible en suport paper i suport electrònic.
Inventari de la documentació produïda en el període democràtic: Dospunts, documentació i cultura. Direcció tècnica: Amèlia Castan Ranch. El fons Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). ". Període democràtic (1977-1997) Sant Cugat del Vallès, abril de 2012.


Existència i localització dels originals
Fons Komintern. Arxiu d'Història Social i Política de Rússia (RGASPI). Moscou.
Fons Interbrigade Arxiu d'Història Social i Política de Rússia (RGASPI). Moscou.
Archivo Histórico del Partido Comunista de España (Madrid)
Fons Evarist Massip. Centre d'Estudis Històrics Internacionals. Barcelona


Documentació relacionada
Generalitat de Catalunya (Segona República) (CAT ANC 1 - 0001)
Generalitat de Catalunya (Exili) (CAT ANC 1 - 0511)
Organització Comunista d'Espanya - Bandera Roja (OCE-BR) (CAT ANC 1 - 0112)
Centro Español de Moscú (CAT ANC 1 - 0555)
Roberto Blasco Alava (CAT ANC 1 - 0123)
Antoni Gutiérrez Díaz (CAT ANC 1 - 0116)
Gregorio López Raimundo (CAT ANC 1 - 0115)


Bibliografia
ALMENDROS, Joaquín. Situaciones españolas, 1936-1939 : el P.S.U.C. en la Guerra Civil. Barcelona : Dopesa, 1976
BOTELLA, Joan. L'Electorat comunista a Catalunya, 1977-1980 : un estudi de psefologia ; tesi per a l'obtenció del Grau de Doctor en Dret presentada per Joan Botella i Corral ; director: Isidre Molas i Batllori. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1982.
CAMPO VIDAL, Manuel. El PSUC i l´Eurocomunisme. Barcelona: Grijalbo, 1981.
COLOMER I CALSINA, Leandre. Joan Comorera i la transformació del PSUC en el Partit del Comunistes de Catalunya: 1939-1943. (s.l.): (s.n.), 1978.
GASCH, Emili. La Premsa del PSUC (1936-1993) : catàleg de les publicacions periòdiques del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1999.
LARDÍN OLIVER, Antoni. El PSUC clandestí a finals dels anys quaranta. L´AVENÇ, núm. 240, octubre de 1999, pp. 41-63.
MARTÍN RAMOS, José Luís. Els orígens del Partit Socialista Unificat de Catalunya: 1930-1936. Barcelona: Curial, 1977.
CASTÁN RANCH, Amèlia. "El catàleg del fons Partit Socialista Unificat de Catalunya, període de la Guerra Civil i la clandestinitat (1936 - 1977)". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 4 (Sant Cugat del Vallès, febrer 2003), p. 8-9.
(disponible en línia Consulta: 19 de desembre de 2008).


Notes
Nota als elements de l'àrea "Documentació Relacionada": S'ha seleccionat les informacions més rellevants sobre la documentació relacionada amb el fons PSUC. Per a una informació més detallada vegeu:
CASTAN, Amèlia; HISPANO, Marià; RUA, José Manuel. Direcció tècnica JOSEP FERNÁNDEZ TRABAL. El fons del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). 1. Guerra Civil, exili i clandestinitat (1936-1977). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2003. Pp. 33-41


Autoria i data(es)
Amèlia Castan Ranch. Maig, 2003. Actualitzat el novembre 2007 i l'abril de 2012.

Fonts
La mateixa unitat de descripció

Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya