Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Centre: ANC
Guia del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-91 / JAUME AIGUADER

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-91

Nivell de descripció
Fons

Títol
JAUME AIGUADER

Data(es)
Dates de creació: 1918 - 1942

Volum i suport
1.20 m (10 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 2 monografies.
1 unitat d'instal·lació que conté 30 positius en b/n


Nom del(s) productor(s)
Jaume Aiguader i Miró

Història del(s) productor(s)
Jaume Aiguader i Miró (Reus 1882 - Mèxic 1943), metge, periodista i polític, és una de les grans figures catalanes de la primera meitat d'aquest segle per la seva triple faceta d'investigador i divulgador mèdic; periodista prolífic i assidu conferenciant sobre l'anomenada qüestió social; i gran activista polític que culminà la seva carrera amb l'exercici de diversos càrrecs després de la proclamació de la II República.
Obtingut el títol de metge el 1907, començà a exercir la seva professió al barri barceloní d'Hostafrancs on centrà la seva atenció en la problemàtica sanitària dels sectors obrers i en la necessitat de desenvolupar una medecina preventiva per a combatre-la. Aquesta preocupació el portà a realitzar diverses investigacions, tant d'estricte caràcter mèdic com de sociologia mèdica, que publicà en diverses revistes i llibres. En aquesta línia també es preocupà per la divulgació i popularització de tots aquests temes entre els sectors humils en els que treballava. Aquests treballs els continuà i intensificar des del seu lloc de membre del Cos Mèdic de l'Ajuntament de Barcelona, plaça aconseguida el 1921. Molts són els títols que es poden citar d'aquesta tasca científica i divulgativa, però en destaca un per la gran qualitat i difusió que aconseguí: la col·lecció de les Monografies Mèdiques, de la qual publicà 104 volums entre 1926 i 1937, que meresqué els més grans elogis i que li dóna una gran fama per tot el país.
Aquestes preocupacions el dugueren a una anàlisis social de les causes del deficient estat i atenció mèdica que observà en la població obrera. Fruit d'aquesta anàlisi fou el desenvolupament d'un pensament social original que es plasmà en diversos articles i llibres. En aquest sentit fou col·laborador habitual de les publicacions "Justicia Social", "Atheneum", "Revista de Catalunya", "Germinal", "La Publicitat", "Mirador", "La Rambla", "La Rambla de Catalunya", "La Humanitat", "L'Opinió" i "Lluita", entre altres. Així mateix fou membre i president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i de l'Ateneu Polytèchnium, institucions de marcat caràcter social i amb una clara vocació de divulgació cultural dins els ambients menestrals i obrers del moment.
Finalment, la seva preocupació social el dugué a un gran activisme polític i a militar en diversos partits. Influenciat en la seva joventut per l'anarquisme, conegué i fou gran amic de nombrosos sindicalistes com ara Salvador Seguí, "el Noi del Sucre", i Francesc Layret. Milità a la Unió Socialista de Catalunya i posteriorment d'Estat Català, fet que provocà la seva detenció i empresonament
en diverses ocasions. Participà en el Pacte de Sant Sebastià per a l'adveniment de la república a Espanya, fou membre fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i es presentà com a regidor per l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions del 14 d'abril de 1931. Constituït el nou ajuntament, en fou elegit primer alcalde republicà, càrrec que exercí fins l'any 1933. Igualment fou elegit diputat a Corts en totes les legislatures republicanes i, a més, fou ministre de Treball i Assistència Social els anys 1937-1938.
Després de la guerra civil s'exilià a França i el 1941 emigrà a Mèxic on morí el 1943. En ambdós llocs col·laborà en la premsa catalanista de l'exili i continuà publicant llibres de divulgació mèdica.
MEDECINA/ SINDICALISME/ POLÍTICA/ II REPÚBLICA/ CATALANISME/ EXILI


Història arxivística
El fons ha estat aplegat i conservat pels familiars del seu productor fins al seu ingrés a l'Arxiu Nacional de Catalunya

Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l'ANC en virtut de la donació de la senyora Carme Aguadé i Cortés, en data 24 de maig de 1995. L'acord va ser publicat al DOGC de 4 de juny de 1996. Consten dos ingressos: 4 de maig i 5 de juliol de 1995.

Abast i contingut
El fons documental es compon de documentació personal i familiar: credencials, títols acadèmics; obra creativa: inclou originals i articles publicats de tema mèdic i político-social, la col·lecció Monografies Mèdiques i diversos quaderns de notes personals; correspondència emesa i rebuda dels anys de l'exili (1939 - 1942); documentació d'activitats social: s'hi troba tríptics, fulletons i programes de mà de conferències llegides pel Dr. Aiguader i de tota mena d'actes en que participà; obra aliena: text manuscrit d'un article de divulgació històrics de Ferran Soldevila; obra sobre l'autor: retalls de premsa i publicacions sobre la figura del Dr. Aiguader.

Sistema d'organització
S'han identificat les següents sèries:
-Documentació personal i familiar
-Obra creativa
-Correspondència
-Activitats socials
-Obra aliena
-Obra sobre l'autor
Primer tractament pendent de revisió.


Condicions d'accés
Accés restringit. Adreceu-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC

Condicions de reproducció
L'obra creativa i la documentació gràfica està sotmesa a la Llei de la Propietat Intel·lectual

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el català.

Instruments de descripció
Relació sumària elaborada per Llorenç Codern i Bové. Sant Cugat del Vallès, 1996.

Documentació relacionada
Lluís Companys i Jover (CAT ANC 1 - 0651)
Francesc Macià (CAT ANC 1 - 0264)
Frederic Rahola (CAT ANC 1 - 0089)


Bibliografia
POBLET, J.M. Jaume Aiguader: una vida "amb Catalunya i per Catalunya".

Autoria i data(es)
Pilar Frago Pérez, agost de 2007. Actualitzat per Amèlia Castan Ranch, juny de 2008.

Fonts
Informe realitzat per Llorenç Codern i Bové per tal de valorar el fons Jaume Aiguader per la tramitació de la donació. Sant Cugat del Vallès, 1996.

Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya