Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Centre: ANC
Guia del fons
Inventari/catàleg del fons
Seleccioneu els diferents nivells per accedir als documents del fons
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-739 / JOSEP VILASECA I MOGAS

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-739

Nivell de descripció
Fons

Títol
JOSEP VILASECA I MOGAS

Data(es)
Dates de creació: 1875 - [1950]
Dates d'agregació: 1875 - 1876


Volum i suport
0,1 m (1 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper.

Nom del(s) productor(s)
Josep Vilaseca i Mogas

Història del(s) productor(s)
Josep Vilaseca i Mogas (Barcelona, 1830-1899) fou advocat i polític de notable rellevància durant les darreres dècades del segle XIX. El seu pare, Antoni Vilaseca, d'origen empordanès, treballà com a guarnicioner fins a la seva mort prematura. El seu avi matern fou prohom del gremi de forners i la seva mare, Maria Mogas i Aulet, regentava amb la seva família un forn de pa. El negoci els permeté finançar els estudis de Josep Vilaseca i Mogas fins a la seva culminació amb la llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona el 1854. El prestigi guanyat amb la pràctica jurídica, des del seu bufet de la Rambla del Centre número 1, el situà en un status social relativament elevat. Casà amb Sofia Magarre i Viguer, d'origen patern escocès, membre d'una família acomodada de la burgesia barcelonina, amb la qual tingué quatre fills. En l'àmbit professional, fou membre de la Junta de govern i dues vegades degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, així com Jutge de Pau d'un dels districtes de la capital catalana.
Membre conspicu del Partit Conservador i dirigent de la facció proalfonsina de l'anomenada Liga del Orden Social presidida per Manuel Duran i Bas, fou vicepresident del Círculo Conservador Liberal de Barcelona. El Capità general de Catalunya Martínez Campos el nomenà Diputat pel Districte tercer de Granollers en el marc de la Diputació interina establerta entre el febrer de 1874 i el gener de 1875. En constituir-se la Diputació de Barcelona fou escollit vicepresident i rebé l'encàrrec de l'autoritat militar d'exercir com a Governador Civil interí, càrrec des del qual rebé Alfons XII al port de Barcelona, en produir-se el seu retorn a principis de 1875.
Durant els primers mesos de la Primera Restauració, sota la direcció del govern conservador d'Antonio Cánovas del Castillo i en companyia del jurisconsult Duran i Bas i el periodista Josep Mañé i Flaquer, rebé la important missió de facilitar la pacificació del Maestrat, a fi de cloure definitivament la Tercera Guerra Carlina, tot actuant com a mitjancer amb els caps carlins en una negociació (duta a terme a València, Madrid, França i Suïssa) en la qual l'estat espanyol els oferí plenes garanties jurídiques, la preservació dels seus graus militars i compensacions econòmiques molt substancioses.
La seva carrera política el refermà en el càrrec de Diputat provincial, assolint la victòria en les eleccions de 1877 i 1880 al Districte cinquè de Barcelona. Després d'haver-ne estat vicepresident, fou escollit president de la Diputació, càrrec que ocupà fins a les acaballes de 1882. Defensa amb convenciment les mesures pròpies del proteccionisme econòmic. En aquest sentit, presidí la comissió que estudià les mesures a prendre per pal·liar els perjudicis del nou tractat comercial amb França. Durant els darrers anys de la seva vida fou també Diputat a Corts i Senador. Des de les Corts, durant la tramitació del projecte de Codi Civil espanyol de 1888, participà molt activament en la discussió sobre la pervivència del Dret Civil català, l'anomenada primera victòria del catalanisme. Publicà la memòria redactada per Manuel Duran i Bas sobre les institucions del Dret Civil català.
Restablí definitivament, amb el suport del Capità General, el Cos de Mossos d'Esquadra, amb la finalitat de vigilar i protegir les poblacions conjuntament amb la Guàrdia Civil. Com a president de la Diputació, representà la província en el casament del monarca Alfons XII. En reconeixement a la seva adhesió monàrquica rebé la Gran Creu d'Isabel la Catòlica el 1875 i tres anys més tard fou nomenat cavaller amb la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Militar. El 1879, el president de la República francesa el féu oficial de la Legió d'Honor.


Història arxivística
El fons ha estat conservat pel productor fins al seu ingrés a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Dades sobre l'ingrés
La documentació va ingressar a l'ANC en virtut de donació, segons consta en la resolució signada a Barcelona, el 30 de setembre de 2008. i publicada al DOGC (núm. 5255, de l'11 de novembre de 2008). El fons va ingressar el 23 de novembre de 2009.

Abast i contingut
El fons Vilaseca i Mogas inclou la documentació aplegada i rebuda pel jurista i polític en el curs de la seva actuació com a mitjancer del govern conservador espanyol en les negociacions per a la pacificació de l'anomenat Sector del Centre peninsular (1875 - 1876), punt culminant en l'acabament de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), en els inicis de la Primera Restauració monàrquica d'Alfons XII.
GUERRES CARLINES / GUERRA CARLINA III / REPÚBLICA ESPANYOLA I / RESTAURACIÓ / SEXENNI DEMOCRÀTIC


Sistema d'organització
En el tractament del fons documental s'ha respectat l'ordenació original de les 149 unitats documentals duta a terme per part del productor. La documentació ha estat descrita a nivell d'unitat de catalogació.

Condicions d'accés
Accés lliure a la còpia digital

Llengües i escriptures dels documents
Castellà

Instruments de descripció
Catàleg: CODERN i BOVÉ, Llorenç. El fons de Josep Vilaseca i Mogas de l'Arxiu Nacional de Catalunya Sant Cugat del Vallès, 2008. Disponible en suport paper i suport electrònic (Aplicatiu GANC: 146 registres informàtics). Consultable en línia.

(AUTORIA I DATA): Pilar Frago Pérez, desembre de 2008.


Fonts
La mateixa unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya