Accés al contingut
Accés al menú de la secció
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-737 / JOSEP PUIG I CADAFALCH

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-737

Nivell de descripció
Fons

Títol
JOSEP PUIG I CADAFALCH

Data(es)
Dates de creació: 1867 - 1956

Volum i suport
35,6 m (356 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper. Inclou biblioteca. 140 unitats d'instal·lació que contenen 6.070 imatges (444 flexibles plàstic b/n, 89 diapositives plàstic color, 924 plaques de vidre b/n, 354 diapositives de vidre b/n, 1.030 plaques estereoscòpiques b/n, 3226 positius b/n, 3 postals, 1 cartell i 1 diploma) i aproximadament 10.000 plànols i dibuixos.

Nom del(s) productor(s)
Josep Puig i Cadafalch

Història del(s) productor(s)
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956) fou arquitecte de primera fila, historiador de l'art i arqueòleg de relleu internacional, i polític. Estudià arquitectura (1883) i ciències exactes (doctorat el 1888). Establert a Barcelona, fixà un estil propi, barreja de formes del gòtic amb la tradició pairal i el predomini de les arts aplicades. La seva obra marcà l'urbanisme barceloní entre 1895 - 1924, moment de transició entre el modernisme i el noucentisme. Impulsà les excavacions d'Empúries. Fou autor d'una copiosa bibliografia sobre l'art medieval català, on destaquen L'architecture gothique civile en Catalogne (1935) i L'escultura romànica a Catalunya (1949). Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901 - 1902) i dels Estudis Universitaris Catalans (1905), impartí cursos a les universitats de París (1925 i 1930), Harvard i Cornell (1926). Membre i president del Centre Escolar Catalanista (1886 - 1890), participà a la primera assemblea de la Unió Catalanista a Manresa (1892). Fou cofundador de la Lliga Regionalista (1901) i del diari La Veu de Catalunya. Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1902 - 1905), promogué la política de sanejament. Diputat a Corts per Barcelona per la Solidaritat Catalana (1907), el mateix any participà en la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans (del que fou president intermitent entre 1922 i 1956). Fundà i presidí la Junta de Museus de Barcelona (1902), des d'on ajudà a la formació dels fons museístics de la ciutat. Diputat de la Mancomunitat de Catalunya, en fou president a la mort d'Enric Prat de la Riba (1917 - 1925). Des de la institució donà gran impuls a la xarxa telefònica, les biblioteques populars i la difusió de noves tècniques agràries. Creà el Servei Meteorològic, les Escoles d'Alts Estudis Comercials i la d'Infermeres. Intentà bastir un Estatut d'Autonomia (1918 - 1919) malmès pel joc parlamentari. El cop d'estat de Primo de Rivera comportà la seva postergació política, activitat que reprengué amb una tímida col·laboració en l'obra de Cultura de la Generalitat republicana. L'esclat de la Guerra Civil (1936) el portà a l'exili a París i el Rosselló. El 1939 fou inhabilitat professionalment pel Col·legi d'Arquitectes i es reclogué en la seva tasca científica.

Història arxivística
El fons fou conservat pel productor i els seus hereus a l'antic despatx professional de Josep Puig i Cadafalch, situat al carrer Provença de Barcelona, fins a l'ingrés a l'ANC. La part del fons relativa a la seva actuació com a president de la Mancomunitat romangué amagada a les golfes de la casa des del 1923, arran del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, que comportà la dissolució de la institució 2 anys després. Una petita mostra de 260 dibuixos del fons fou exhibida amb motiu d'una exposició "Josep Puig i Cadafalch: l'arquitectura entre la casa i la ciutat", organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i la Fundació Caixa de Pensions (1989). Alguns altres dibuixos i fotografies formaren part també de l'exposició "El Noucentisme: un projecte de modernitat", organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (1994 - 1995). Atenent diverses peticions arribades de la societat civil, el 2003 la Generalitat de Catalunya va incloure el fons dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Durant els mesos de juliol a octubre de 2006 la Subdirecció General d'Arxius portà a terme una primera tasca d'identificació, revisió, descripció i instal·lació que donà lloc a l'inventari provisional. SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS. Arxiu Josep Puig i Cadafalch. Memòria dels treballs portats a terme des de la Subdirecció General d'Arxius per a la seva adquisició (juliol-octubre 2006). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. 107 p.

Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l'ANC en virtut de contracte de compravenda, signat a Barcelona l'1 d'octubre de 2007 entre la Generalitat de Catalunya i Núria Riera Cunill, José Francisco Riera Cunill i Francisco Manuel Baeza Fernández. La documentació objecte d'adquisició ingressà el 26 d'octubre de 2006. Posteriorment, s'han produït noves trameses de procedències diverses: 21 de març de 2007 del Museu Nacional d'Art de Catalunya, en virtut de dipòsit; 18 de juliol de 2007 d'en Josep Massot i Muntaner, en donació i quatre adquisicions efectuades per la Generalitat de Catalunya ingressades el 15 de juny de 2007, 19 de juny de 2008, 15 de juny de 2009 i 22 d'abril de 2010; dos donacions procedents de la senyora Núria Riera Cunill amb data de 10 de novembre de 2010 i, finalment, cinc adquisicions efectuades per la Generalitat de Catalunya ingressades el 25 de gener de 20111, el 27 d'abril de 2012, el 27 de setembre de 2012, el 19 de novembre de 2013 i el 27 de novembre de 2014.

Abast i contingut
El fons conté la documentació generada i aplegada per Josep Puig i Cadafalch, bàsicament, en el decurs de la seva activitat professional com a arquitecte, com a historiador de l'art i arqueòleg, i com a polític. Pel que fa a la primera, hi trobem els projectes per a la Casa Martí (1895), la Casa Garí d'Argentona (1899), la Casa Amatller (1900), el Palau Macaya (1901), la Casa Serra (1903), la Casa de les Punxes (1905), la Casa del Baró de Quadras (1907), la Casarramona (1913), les obres al monestir de Montserrat, per a l'Exposició de Barcelona i els estudis sobre la Plaça Catalunya de Barcelona (1923). Pel que fa als treballs històrics, el fons conté dibuixos, notes de camp i manuscrits de l'obra publicada referents a l'art medieval català, les excavacions a Empúries, a Sant Miquel de Cuixà i a les esglésies romàniques de Terrassa. El fons inclou també treballs encara inèdits, apunts i notes dels cursos impartits a Harvard i a la Sorbona. A la documentació política destaquen els expedients de l'actuació de govern de la Diputació de Barcelona i sobretot de la Mancomunitat de Catalunya en els seus àmbits competencials, les actes del Consell Permanent, la documentació sobre el projecte d'Estatut de 1918 - 1919 i la correspondència. Finalment, l'epistolari presenta les relacions de Puig i Cadafalch amb les principals personalitats polítiques i culturals de la Catalunya coetània i les seves amplíssimes relacions internacionals dins el món de la cultura. La biblioteca inclou un nombre molt remarcable d'obres dedicades per autors d'alt relleu. El fons inclou també els manuscrits i l'epistolari de l'escriptora Dolors Monserdà de Macià (1845 - 1919), sogra de Puig i Cadafalch, i una abundant representació d'obra artística de l'artista Enric Monserdà i Vidal (1850 - 1926).
ARQUITECTURA / MODERNISME / HISTÒRIA DE L'ART / ARQUEOLOGIA / EXCAVACIONS / CATALANISME / MANCOMUNITAT DE CATALUNYA / NACIONALISME / POLÍTICA / POLÍTICS / AUTONOMIA POLÍTICA


Sistema d'organització
El fons ha estat organitzat d'acord amb el quadre de classificació de fons personals de l'ANC. Les seves activitats polítiques han estat classificades tenint en compte la institució on va desenvolupar els seus càrrecs polítics. S'han identificat les següents sèries:
- Activitat personal i familiar
- Activitat professional
- Activitat creativa
- Relacions externes
- Activitat associativa i política
- Activitat de representació
- Recursos d'informació


Condicions d'accés
Accés lliure.

Condicions de reproducció
La documentació gràfica i l'obra creativa resten sotmeses a la Llei de la Propietat Intel·lectual, els drets d'explotació foren adquirits per la Generalitat de Catalunya.

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el castellà i el català.

Instruments de descripció
Inventari coordinat per Amèlia Castan Ranch i realitzat per Alexandre Gómez Izquierdo, Raul Aguilar, Ruben Asensio i Dolors Rivas. Disponible en suport electrònic (aplicatiu GANC: 6.883 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Fons Josep Puig i Cadafalch. Cartografia. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. (CAT XXX SPAL Cartografia. Fons Josep Puig i Cadafalch)
Carles Riba - Clementina Arderiu (CAT ANC 1 - 0026)
Fons Maurici Serrahima (CAT ANC 1 - 0099)
Manuel Duran i Bas - Lluís Duran i Ventosa (CAT ANC 1 - 0090)
Enric Prat de la Riba (CAT ANC 1 - 0137)
Mancomunitat de Catalunya (CAT ANC 1 - 0184)
Escola d'Administració Pública de Catalunya (CAT ANC 1 - 0232)
Eugeni d'Ors (CAT ANC 1 - 0255)
Dispensari Dr. Lluís Sayé (dispensari antituberculós) (CAT ANC 1 - 0372)
Comissió Liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya (CAT ANC 1 - 0449)
Serveis Tècnics d'Agricultura (CAT ANC 1 - 0487)
Granja Escola d'Agricultura (CAT ANC 1 - 0494)


Bibliografia
PUIG I CADAFALCH, Josep. Memòries (a cura de Núria Mañé i Josep Massot i Muntaner). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. 412 p.
PLANES I ALBETS, Ramon. "El retrobament (de l'arxiu) de Josep Puig i Cadafalch". L'Avenç. Núm. 324 (Barcelona, maig de 2007), p. 42 - 45.
PLANES I ALBETS, Ramon. "L'ingrés de l'arxiu de Josep Puig i Cadafalch a l'Arxiu Nacional de Catalunya". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 19 (Sant Cugat del Vallès, març 2008), p. 25-28.
(disponible en línia Consulta: 19 de desembre de 2008).
PLANES I ALBETS, Ramon. "La salvaguarda de l'arxiu de Josep Puig i Cadafalch (Barcelona, juliol-octubre 2006)". Arxius. Butlletí de la Subdirecció General d'Arxius. Núm. 48 (Barcelona, Tardor-Hivern 2006), p. 3 - 5. (disponible també en línia Consulta: 26, setembre, 2008).
PLANES I ALBETS, Ramon. L'arxiu de Josep Puig i Cadafalch. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès,


Notes
Dates: la documentació familiar patrimonial continguda al fons s'inicia a mitjans del segle XVII.

Autoria i data(es)
Miquel Pérez Latre, juliol de 2007. Actualitzat per Pilar Frago Pérez, setembre de 2008, novembre de 2017 i abril de 2018.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.

Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya