Accés al contingut
Accés al menú de la secció
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-651 / LLUÍS COMPANYS

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-651

Nivell de descripció
Fons

Títol
LLUÍS COMPANYS

Data(es)
Dates de creació: 1933 - 1979

Volum i suport
0,5 m (5 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper + 14 objectes personals.
13 unitats d'instal·lació que contenen 1.276 imatges (1 àlbum amb 15 positius b/n, 744 positius b/n, 6 positius color, 507 negatius b/n i 4 diapositives), 1 postal, 1 casset analògic, 5 dibuixos i 2 gravats.


Nom del(s) productor(s)
Lluís Companys i Jover

Història del(s) productor(s)
Lluís Companys i Jover, polític, va néixer al Tarrós (Urgell) l'any 1882 i va morir a Barcelona l'any 1940. Cursà la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l'Associació Escolar Republicana (1900) i milità en la Unió Republicana. Col·laborà activament amb les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de les quals fou president de la secció política (1910). La seva actuació política prosseguí dins la Joventut Republicana de Lleida, i participà amb d'altres, en el míting del setembre del 1916, que portà a la celebració de l'assemblea (abril del 1917) que constituí el Partit Republicà Català (PRC). En representació d'aquest, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1917) i membre de la comissió que intentà d'obtenir del govern una intervenció positiva respecte als conflictes obrers (1919). A les eleccions legislatives de 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del PRC. Fou un dels membres fundadors de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (1922). Des de l'any 1928 formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política. Participà en la Conferència d'Esquerres (març del 1931), de la qual sortí l'Esquerra Republicana de Catalunya, i en formà part del directori en representació del PRC. Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1931, on deposà l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo, prengué possessió de l'alcaldia i des del balcó proclamà la República a Catalunya. Fou elegit diputat a corts per la província de Barcelona (juny del 1931) i al Parlament de Catalunya per Sabadell (novembre del 1932). A la mort de Francesc Macià ocupà el lloc de president de la Generalitat (1 de gener de 1934). Des del càrrec es refermà en el nacionalisme, actitud política que el portà, el 6 d'octubre de 1934, a proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Condemnat a trenta anys de reclusió major, fou alliberat per la victòria electoral del Front d'Esquerres i ocupà de nou la presidència de la Generalitat durant la Guerra Civil. A l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener del 1939). Detingut per les forces del govern alemany, li fou aplicada l'extradició a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat el 15 d'octubre de 1940 al castell de Montjuïc de Barcelona.

Història arxivística
El fons Lluis Companys és un conjunt documental integrat per la suma de diferents ingressos de procedència diversa, fonamentalment documents conservats per familiars del productor que han fet possible la seva reconstrucció. Una part molt important del fons va ser conservada per la vídua del president, Carme Ballester i Llasat, a París. Després del seu traspàs el 1972, la documentació i altres objectes personals de Companys van passar a mans del seu nebot, Francesc Ballester, que va traslladar el llegat a La Baule i va aconseguir que la resta d'hereus renunciessin als drets. Després del traspàs de Ballester, la seva vídua, Huguette Ballester va vendre l'arxiu a la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre de 1988. La tramitació es va realitzar a través de Josep Benet i de la Comissió d'Actes Lluís Companys (La Vajol, Alt Empordà) i es custodià al Centre d'Història Contemporània de Catalunya fins el seu ingrés a l'ANC.
D'altra banda, part dels escrits i objectes que les germanes de Lluís Companys conservaren del seu germà els enviaren a Maria Lluïsa Companys i Micó, filla del president, exiliada a Mèxic. La filla, Maria Lluïsa Gally i Companys, conservà els objectes i documents del seu avi fins el moment de l'ingrés a l'ANC. Altra documentació va ser conservada per la neboda-neta de Lluís Companys, Mercè Companys. L'esmentada documentació va ser cedida al Centre d'Història Contemporània, què la va custodiar fins el seu ingrés a l'ANC.
El fons es va completar amb els documents textuals i fotogràfics continguts en una maleta que provenia de l'entorn familiar de Carme Ballester i, que per circumstàncies que desconeixem, va arribar a la casa de subhastes Bretagne Enchères de Rennes, França. L'actuació de la Generalitat va fer possible que aquesta maleta i el seu contingut, unes 500 fotografies i un petit conjunt documental, fossin integrats al fons Lluís Companys. El 14 d'octubre de 2003 va tenir lloc al Palau Marc l'acte de presentació de la nova documentació del fons ingressada a l'ANC. Un mes més tard, el 10 de novembre de 2003 es presentà una mostra documental al Tarrós.
Darrerament, s'ha integrat en el fons la causa militar 81/34 contra Lluís Companys i trenta-set detinguts més pels fets del 6 d'octubre de 1934. El document ha estat conservat per Mercè Téllez, germana de Ramon Téllez, passant d'un dels despatxos d'advocats que van intervenir en defensa dels processats. Josep Rocher Téllez, fill de Mercè Téllez va lliurar el document a la jurista madrilenya Elena Lorente i el periodista Manuel Simó, autors del llibre El Sis d'Octubre del President Companys, que han conservat el document fins el seu ingrès a l'ANC.


Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l'ANC en diverses trameses realitzades a través del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (ingressos de dates 24 de gener i 13 de març de 2003, i 18 de novembre de 2008) i de particulars (18 de febrer i 13 de març de 2003 i 16 d'abril de 2004). Cal destacar els documents adquirits per la Generalitat de Catalunya el 23 de juny de 2003.

Abast i contingut
El fons conté la documentació generada i rebuda per Lluís Companys, Carme Ballester i Maria Companys i Micó (filla de Lluís Companys); destaca especialment la documentació personal i familiar que inclou documents identificatius del polític, fotografies i correspondència (cartes i notes manuscrites del president) Cal remarcar la documentació relacionada amb l'empresonament, el consell de guerra i l'afusellament de Lluís Companys al castell de Montjuïc: ordre de processament, testament polític, correspondència, signatures de condol; i finalment la documentació que testimonia diversos actes d'homenatge al polític.
POLÍTICA/ POLÍTICS/ II REPÚBLICA ESPANYOLA/ REPUBLICANISME/ NACIONALISME/ GENERALITAT DE CATALUNYA/ GUERRA CIVIL ESPANYOLA/ EXILI/ PRESOS POLÍTICS


Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat d'acord amb el quadre de classificació de fons personals de l'ANC. Les sèries principals són:
- Documents identificatius
- Gestió del patrimoni
- Relacions personals i familiars
- Documents familiars
- Correspondència emesa i entre tercers
- Discursos, parlaments i al·locucions
- Homenatges a Lluís Companys
- Reculls de premsa


Condicions d'accés
Accés lliure

Condicions de reproducció
La documentació gràfica i audiovisual està sotmesa a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el català. Existeixen documents en castellà i francès.

Instruments de descripció
per a la documentació textual s'ha realitzat un catàleg a cura de Castan Ranch, Amèlia i Forte i Gasca, Enric: "El fons Lluis Companys de l'Arxiu Nacional de Catalunya". Sant Cugat del Vallès, octubre de 2015.
Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 155 registres informàtics). Consultable en línia, amb accés a les imatges dels documents.
Respecte a la documentació fotogràfica: catàleg de les fotografies (aplicatiu GANC: 522 registres informàtics. Imatges associades). Consultable en línia


Documentació relacionada
Generalitat de Catalunya (Segona República) (CAT ANC 001 - 0001)
Associació Cívica Homenatge Lluís Companys (CAT ANC 1 - 0139)
Ventura Gassol i Rovira (CAT ANC 1 - 0165)
Marià Rubió i Tudurí (CAT ANC 1 - 0178)
Francesc Macià (CAT ANC 1 - 0264)
Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Catalunya - Barcelona (CAT ANC 1 - 0471)
Generalitat de Catalunya (Exili) (CAT ANC 1 - 0511)


Bibliografia
JARDÍ, Enric. Companys i el 6 d'octubre. Barcelona: Proa, 1997. 159 p.
CODERN I BOVÉ, Llorenç. "La recuperació de la documentació del president Lluís Companys". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 7 (Sant Cugat del Vallès, octubre 2003), p. 8-11.
(disponible en línia Consulta: 19 de desembre de 2008).
SOLÉ I SABATER, Josep Maria (Dir.). Lluís Companys. President de Catalunya. Biografia humana i política. 1931-1940. 2 vol. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana, 2006.
GÜELL, Casilda. Lluís Companys inèdit. El símbol més enllà de l'home. Barcelona: L'Esfera dels llibres, 2006. 169 p.


Autoria i data(es)
Rosa M. Cruellas i Serra, juliol del 2003. Actualitzat per Miquel Pérez Latre, juliol de 2008 i per Amèlia Castan Ranch, octubre de 2015.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.
BENET, Josep. Exili i mort del president Lluís Companys. Barcelona: Empúries, 1990. 299 p.


Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya