Accés al contingut
Accés al menú de la secció
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-570 / FRANCESC FARRERAS I DURAN

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-570

Nivell de descripció
Fons

Títol
FRANCESC FARRERAS I DURAN

Data(es)
Dates de creació: 1900 - 1983 (predomina 1936 - 1977)

Volum i suport
0,5 m (5 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper.
1 unitat d'instal·lació que conté 32 imatges (24 positius b/n i 11 positius color) i 3 medalles.


Nom del(s) productor(s)
Francesc Farreras i Duran

Història del(s) productor(s)
Francesc Farreras i Duran, polític i enginyer agrònom (Manresa, 1900 - Cuernavaca, Mèxic, 1985). Es formà en la silvicultura i va cursar estudis a l'Escola Superior Agrícola de Grignon (França). S'inicià també molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes col·laboracions als diaris Pla de Bages i El Día, i al setmanari Política de Manresa. Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà, fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat per Manresa (1931) i del Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona (1932). Alineat en el sector d'Estat Català, rebé la màxima confiança del president Macià, que el nomenà per al càrrec de secretari i director general de la Conselleria d'Agricultura (1931-1933). Ocupà d'altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial i també president de la comissió de pressupostos del Parlament. En esclatar la guerra civil, actuà al front d'Aragó i, durant el conflicte, fou delegat del govern a la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya, entitat que exercia les funcions de banc del govern. En acabar el conflicte va emprendre el camí de l'exili a França. A la Universitat de Montpeller fou acollit al Patronat d'Ajut als Intel·lectuals Catalans, mentre treballava com a enginyer agrònom. S'exilià finalment a Mèxic (1942), on treballà al sector farmacèutic i fou president de la secció de metalls de la Cambra Nacional de la Indústria de Transformació. Membre actiu de l'Orfeó Català de Mèxic, hi reorganitzà la biblioteca. Entre d'altres tasques culturals, fou president de la coral i vicepresident de l'Institut Català de Cultura. De l'activitat política a l'exili, destaca el fet que, coincidint amb l'accés de Josep Tarradellas a la presidència de la Generalitat, fou escollit vicepresident primer i exercí la presidència del Parlament de Catalunya (1954) fins a la constitució del primer Parlament autonòmic sota la presidència d'Heribert Barrera (1980). Ajudà en la producció en la segona etapa de La Nostra Revista i col·laborà també en les revistes Pont Blau, La Humanitat i Xaloc.

Història arxivística
La part fonamental del fons fou conservada a Mèxic per l'hereva del productor, Montserrat Farreras de Bonnavent. L'historiador Josep Maria Solé i Sabaté el localitzà i traslladà al Centre d'Història Contemporània de Catalunya (1991), abans del seu ingrés definitiu a l'ANC.

Dades sobre l'ingrés
El gruix de la documentació del fons va ingressar a l'ANC, procedent del Centre d'Història Contemporània de Catalunya i amb caràcter de donació, el 25 de gener de 2001. Una petita part, incloent la documentació gràfica, ingressà amb el mateix règim jurídic i procedència el 18 de novembre de 2008. Finalment, la part relacionada amb l'activitat del productor a la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya fou adquirida a Eugenio López Malo i ingressà el 2 de març de 2010.

Abast i contingut
El fons conté la documentació generada i rebuda per Francesc Farreras i Duran; documentació personal i familiar, entre la qual destaca la correspondència amb el nebot Antoni Farreras i Pau; documentació sobre la seva activitat política a Esquerra Republicana de Catalunya, el Parlament de Catalunya i la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya; molt particularment, dels temps de l'exili, relacionada amb el govern de la República, la Generalitat de Catalunya (activitat i correspondència amb els presidents a l'exili) i el Parlament de Catalunya (exercici de la presidència i especialment de l'activitat de la Diputació Permanent). Aplega també notes, escrits i articles polítics. Del conjunt del fons destaca la correspondència amb grans personatges de l'exili català, com ara Joan Alavedra, Josep Andreu i Abelló, Josep Maria Batista i Roca, Joan Casanellas, Pau Casals, Miquel Cunillera, Ventura Gassol, Miquel Guinart, Joan Sauret i Antoni Xirau i, especialment, amb els presidents Josep Irla i Josep Tarradellas, entre d'altres. El fons aplega també correspondència amb les autoritats polítiques mexicanes i de la Segona República a l'exili. També cal remarcar la documentació fruit de l'activitat associativa i de la seva participació activa en diverses tasques culturals a l'exili com ara l'Orfeó Català de Mèxic, els Jocs Florals o la revista "Xaloc", així com de l'activitat de representació a l'exili.
POLÍTICA / POLÍTICS / REPÚBLICA ESPANYOLA II / REPUBLICANISME / EXILI / GENERALITAT DE CATALUNYA / PARLAMENT DE CATALUNYA / CÀRRECS PÚBLICS / CATALANISME / ASSOCIACIONS CULTURALS / JOCS FLORALS


Sistema d'organització
S'han identificat les sèries següents:
- Activitat personal i familiar
- Activitat creativa i lleure
- Relacions externes
- Activitat associativa i política
- Activitat de representació
- Recursos d'informació
Primer tractament pendent de revisió.


Condicions d'accés
Accés lliure, amb excepció de la documentació que conté dades protegides per la legislació vigent. En aquest darrer cas, podeu adreçar-vos al Servei d'Informació i Referència de l'ANC.

Condicions de reproducció
L'obra creativa i la documentació gràfica estan sotmeses a la Llei de Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el català, amb alguns documents en castellà.

Instruments de descripció
Inventari provisional elaborat per Miquel Pérez Latre en maig de 2012. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 106 registres informàtics). Consultable en línia.

Existència i localització de reproduccions
Existeix una còpia de la documentació del fons ingressada procedent del Centre d'Història Contemporània de Catalunya a l'Arxiu Comarcal del Bages (CAT ACBG)

Documentació relacionada
Archivo General de la Guerra Civil Espanyola (ESP AGGCE TERMC,10980)
Fons Ventura Gassol (CAT ANC 1 0165)
Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) (CAT ANC 1 0203)
Fons Parlament de Catalunya (CAT ANC 1 0251)
Fons Francesc Macià (CAT ANC 1 0264)
Fons Miquel Guinart i Castellà (CAT ANC 1 0393)
Fons Josep Andreu i Abelló (CAT ANC 1 0408)
Fons Antoni Dot i Arxer (CAT ANC 1 0569)


Bibliografia
PITARCH, Ismael E. L'Estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques (1932-1939). Barcelona: Curial, 1977. 619 p.
DD.AA. Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d'història (1931-2001). Barcelona: Columna, 2001. 404 p.


Autoria i data(es)
Rosa M. Cruellas i Serra, juny de 2003. Actualitzat per Miquel Pérez Latre el juliol de 2007, desembre de 2008 i maig de 2012.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.
http://www.memoriaesquerra.cat


Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya