Accés al contingut
Accés al menú de la secció
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-367 / PAU CASALS

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-367

Nivell de descripció
Fons

Títol
PAU CASALS

Data(es)
Dates de creació: 1722 - 2004 (predomina 1801 - 1992)

Volum i suport
52,7 m (527 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper. Inclou biblioteca i hemeroteca.
1.765 unitats d'instal·lació que contenen 10810 imatges (9661 positius en b/n, 436 positius en color, 7 fulls de contactes, 84 diapositives color, 354 negatius flexibles i 135 negatius en vidre), 130 diplomes, 113 cartells, 600 postals, 7 fulls de segells i 31 segells, 2 calendaris, 1 ban, 40 tiquets, 1 goig, 92 gravats, 1 fotogravat, 140 fototípies, 9 fotolits, 154 impressions fotomecàniques, 156 plànols, , 434 discos de vinil, 167 cintes de casset, 959 cintes magnetofòniques, 64 pel·lícules de 16 mm, 1pel·lícula de súper 8, 3 vídeos VHS, 30 vídeos U-màtic, 2 cd's, 257 dibuixos, 2 àlbums de dibuixos, 1 ex-libris i 1 bandera.


Nom del(s) productor(s)
Pau Casals i Defilló

Història del(s) productor(s)
Pau Casals, compositor, director d'orquestra i violoncel·lista, va néixer al Vendrell el 29 de desembre de 1876 i va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973. Va estudiar amb el seu pare, Carles, que era organista, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (violí i violoncel amb Josep Garcia i composició amb Josep Rodoreda) i a Madrid, Brussel·les i París. El 1896 es va convertir en el primer violoncel·lista del Liceu i va realitzar concerts amb Enric Granados i amb el Quartet Crickboom. El 1897 el van nomenar professor de violoncel a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. L'èxit de la seva carrera internacional va començar a París l'any 1899; des d'aleshores el seu nom es va mantenir al primer pla de l'ambient musical mundial. Més enllà de la seva carrera com a solista (que va revolucionar el concepte tècnic i expressiu del violoncel) i de la seva activitat docent, cal remarcar també la seva dedicació a la música de cambra, amb la formació d'un trio constituït amb Jacques Thibaud i Alfred Corot. L'any 1912 Alfred Corot, Jacques Thibaud i Pau Casals van crear a París l'École Normale de Musique. Entre d'altres de les seves iniciatives, destaquen la fundació, a Barcelona, de l'Orquestra Pau Casals (1920-1939): dirigida per ell mateix, actuà habitualment al Palau de la Música Catalana i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i col·laborà de forma estable amb l'Orfeó Gracienc. Amb l'Associació Obrera de Concerts (1926 - 1939) va dur a terme un intent d'apropar la música al món obrer. L'any 1932 la Generalitat de Catalunya el va nomenar president de la Junta de Música de Catalunya. La seva vida va experimentar un canvi important arran de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial. Exiliat voluntàriament a Prada de Conflent i posteriorment a Puerto Rico es va convertir en un defensor de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides, donant suport als compatriotes internats en camps de concentració. El 24 d'octubre de 1971 Pau Casals va estrenar l'Himne de les Nacions Unides, amb text de W.H. Auden.

Història arxivística
El fons ha estat conservat pel seu productor fins a l'ingrés a l'ANC. Tant el mateix Pau Casals com la seva esposa, Marta Montáñez, van tenir cura de l'ordenació i classificació de la documentació generada i recollida pel músic. L'any 1972 el matrimoni va constituir la Fundació Pau Casals amb la finalitat de preservar el patrimoni que Pau Casals tenia a la casa situada al barri marítim de Sant Salvador del Vendrell i que havia hagut de deixar precipitadament en marxar de Catalunya. Un dels desitjos del músic era que tot els seu llegat es conservés integrament a Catalunya. A la Casa - Museu Pau Casals, de Sant Salvador del Vendrell, s'hi va reunir la documentació generada i aplegada pel músic fins al seu exili arran de la guerra civil i part de la documentació generada durant la seva estada a Prada de Conflent.
La primera documentació arribada a l'ANC relacionada amb el músic .va ser la de l'Orquestra Pau Casals, fins aleshores dipositades a la seu de l'Orfeó Català. Majoritàriament es tractava de partitures. En un inici es van considerar la documentació de l'Orquestra Pau Casals com un fons amb identitat pròpia, però posteriorment, arran del conveni signat el 2006, es va pendre la decisió d'unificar aquesta documentació amb el fons personal de Pau Casals.
El 1997 es va decidir el trasllat del fons documental conservat a la Casa - Museu de Sant Salvador a l'ANC en caràcter provisional mentre duraven les obres de restauració de l'edifici de Sant Salvador, amb la intenció de restaurar la documentació malmesa i de realitzar l'inventari del fons. Es varen iniciar les tasques de tractament arxivístic, organització i descripció de la documentació la qual es materialitzà el juliol de 2000 amb la presentació de l' inventari del fons fins aleshores dipositat a l'ANC. Arran de la col·laboració iniciada entre l'ANC i la Fundació Pau Casals a part de la conservació i tractament arxivístic de la documentació existent a la Casa - Museu, es va iniciar la tasca de recuperació d'altra documentació dispersa, la qual s'ha anat integrant en una col·lecció separada i independent del fons.
L'any 2001, coincidint amb la inauguració del Museu Pau Casals, la Fundació Pau Casals va decidir que el fons restés dipositat a l'ANC, només alguns documents originals varen retornar al Museu per a formar part de la seva exposició permanent. El gener de 2007, la Fundació va ampliar el fons dipositat a l'ANC incorporant-hi la documentació que la Sra. Marta Casals Istomin, vídua de Pau Casals, conservava des de la mort del mestre. El fons consta principalment de la documentació produïda per Pau Casals durant el seu exili a Puerto Rico (1957-1973) i una part referent als primers anys de Prada de Conflent relacionada amb l'ajut als refugiats i les relacions amb els polítics i intel·lectuals dels governs català i espanyol a l'exili. D'aquesta manera es compleix la voluntat de Pau Casals i de la seva vídua de preservar a Catalunya la unitat del seu llegat.
Al llarg de l'any 2000 es digitalitzaren 3.931positius emmagatzemats en 7 cd's, durant el 2006 es produí un canvi d'unitat dipòsit, migrant el contingut dels cd's a un DVD.
La Fundació Pau Casals, juntament amb l'Institut de la Pau i el Memorial Democràtic del Departament d'Interior i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya va organitzar una exposició sota el títol Pau Casals i l'exili que s'inaugura el 5 d'octubre de 2007 a la Vil·la Casals Museu Pau Casals al Vendrell. Al llarg del 2008, l'exposició itinerant fou acollida a les instal·lacions de l'ANC i als jardins de la Médiathèque a Prades de Conflent.


Dades sobre l'ingrés
El 24 d'abril de 1996 es signà la cessió en dipòsit del fons documental l'Orquestra Pau Casals entre la Generalitat de Catalunya i en Joan Carles Brugué i Julià, president de la Comissió Executiva de la Fundació Pau Casals. L' ingrés es realitza en 2 trameses, el 19 de desembre de 1995 i el 12 de gener de 1996.
El 12 de març de 1996 es signà un acord de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i en Joan Carles Brugué i Julià, president de la Comissió Executiva de la Fundació Pau Casals per tal de realitzar les tasques de restauració, inventariat i microfilmació de la documentació que es conserva a la Casa - Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell. Aquest acord comporta el dipòsit temporal d'una durada de 3 anys. L'objecte d'aquest acord de col·laboració és la realització dels treballs tècnics i arxivístics necessaris per a la preservació.
El 14 d'abril de 1998 es signà un contracte de cessió en dipòsit provisional entre la Generalitat de Catalunya i en Joan Carles Brugué i Julià, president de la Comissió Executiva de la Fundació Pau Casals. durant el temps de duració de les obres de restauració de la Casa - Museu de Sant Salvador del Vendrell.
El 15 de març de 2006 contracte de cessió en dipòsit en caràcter indefinit, signat entre la Generalitat de Catalunya i en Joan Carles Brugué i Julià, president de la Comissió Executiva de la Fundació Pau Casals que substitueix al signat l'any 1998.
La documentació ha ingressat 6 ingressos: 18 de març de 1997, 6 de setembre de 1999 , 2 de febrer (documentació procedent de Washington), 13 de març de 2001 (documentació procedent de Puerto Rico), 9 de gener de 2007 (documentació procedent de Washington) i 24 d'abril de 2007.


Abast i contingut
El fons conté la documentació generada i aplegada per Pau Casals. Hi trobem documentació personal (documents identificatius, documents acadèmics, documents referits a l'administració del patrimoni, agendes i diaris personals) i documentació familiar (inclou documents de diferents familiars de Pau Casals, entre la qual destaca la de la seva mare , Pilar Defilló i la del seu germà Enric Casals). La documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a músic sobresurt tant pel seu volum com pel seu contingut, hi trobem documents sobre concerts i festivals de Pau Casals i d'altres músics, de l'Orquestra Pau Casals i de l'Associació Obrera de Concerts, obra creativa i aliena amb un ampli i valuós repertori de partitures (manuscrites i editades i amb anotacions personals). Del conjunt del fons sobresurt la correspondència, molt interessant perquè recull l'àmplia gamma de relacions que Pau Casals va mantenir en els diversos àmbits de la cultura, la política i la societat coetànies. La documentació sobre la seva activitat associativa i política, relacionada per una banda, amb diverses institucions culturals i per altra banda, amb la Generalitat republicana, amb l'exili, amb diversos partits polítics, i amb l'ajut als refugiats polítics i les víctimes de la Guerra Civil. Pel que fa a l'activitat de representació del músic, el fons documenta actes protocol·laris (viatges i visites) en què va participar Pau Casals, però sobretot la seva projecció pública, que demostren els nombrosos homenatges, commemoracions, distincions, premis entrevistes, obsequis, dedicatòries i invitacions, com també l'abundosa documentació bibliogràfica. I finalment, els recursos d'informació del fons, classificats com a obra aliena, dossiers temàtics, monografies, publicacions periòdiques, documentació impresa i reculls de premsa. El fons conté un dels testimonis més emblemàtics, la seva intervenció davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 24 d'octubre de 1971, on va rebre la Medalla de la Pau, i va parlar al món del seu país interpretant El Cant dels ocells.
MÚSICA / ORQUESTRES / MÚSICS / PARTITURES MUSICALS / CONCERTS MUSICALS / AGRUPACIONS MUSICALS / EXILI / REFUGIATS DE GUERRA / GUERRA CIVIL.


Sistema d'organització
La documentació s'ha organitzat en 6 apartats que responen a criteris de classificació funcional. El quadre de classificació adoptat respon al model normalitzat de Quadre de Classificació de Fons Personals de l' ANC. S'han identificat les següents sèries:
- Activitat personal i familiar
- Activitat professional
- Relacions Externes
- Activitat associativa i política
- Activitat de representació
- Recursos d'informació
La documentació s'ha ordenat segons la forma que s'ha considerat més convenient (alfabètica, cronològica, temàtica o numèrica).


Condicions d'accés
Accés reservat. Determinades sèries requereixen l'autorització per escrit de la Fundació Pau Casals: documentació personal i familiar de la sèrie 01.01.04 (unitats d'instal·lació 8 - 14), documents relatius a les memòries, diaris i agendes inclosos en la sèrie 01.01.05 (unitat d'instal·lació 15), documentació mèdica de la sèrie 01.01.07 (unitat d'instal·lació 16), documentació relativa a l'activitat familiar inclosa en la sèrie 01.02 (unitats d'instal·lació 16 - 22), obra creativa inclosa en la sèrie 02.04.01. (unitats de catalogació 313 a 346. Unitats d'instal·lació 191-199)) i correspondència rebuda, enviada i entre tercers inclosa a la sèrie 04 (unitats d'instal·lació 75 - 152).

Condicions de reproducció
.
Obra creativa i documentació gràfica sotmesa a la Llei de la Propietat Intel·lectual.


Llengües i escriptures dels documents
Català, castellà, francès, anglès i alemany.

Característiques físiques i requeriments tècnics
Requereix dels reproductors específics pels documents sonors i audiovisuals.

Instruments de descripció
Inventari parcial: ROMAGOSA, Montserrat, CRUELLAS, Rosa M. El Fons Pau Casals de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat, 2000. Inclou índex alfabètic de la correspondència. Disponible en suport paper i suport electrònic (Aplicatiu GANC: 12.211 registres informàtics). Consultable en línia.
Relació sumària de la documentació de l'Orquestra Pau Casals elaborada per Llorenç Codern, 1996.


Existència i localització de reproduccions
Hi ha una reproducció digital de les imatges corresponents a la unitat 1 a la 3.931 que varen ingressar el 18 de març de 1997 i d'una selecció de partitures escrites per Pau Casals realitzada el juliol de 2008.
CAT XXX EL VENDRELL VIL·LA CASALS - MUSEU PAU CASALS


Documentació relacionada
Documentació exposada al Museu Pau Casals CAT XXX EL VENDRELL VIL·LA CASALS - MUSEU PAU CASALS
Raimon Noguera (CAT ANC 1 - 0223)
Col·lecció Pau Casals i Defilló (CAT ANC 1 - 0592)
Joan Alavedra (CAT ANC 1 - 0825)


Bibliografia
CRUELLAS I SERRA, Rosa M. "Pau Casals: el fons d'un català universal a l'Arxiu Nacional de Catalunya". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 5 (Sant Cugat del Vallès, juny 2003), p. 2-4.
(disponible en línia Consulta: 19 de desembre de 2008).
BALLESTER I VALVENY, Núria. "La Fundació Pau Casals diposita a l'Arxiu Nacional documentació del fons Pau Casals". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 16 (Sant Cugat del Vallès, maig 2007), p. 7-8.
(disponible en línia Consulta: 19 de desembre de 2008).
FERNÁNDEZ TRABAL, Josep. "Ingressar els fons de l'exili. La Fundació Pau Casals completa el fons del gran músic català conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya". Arxius. Butlletí del Servei d'Arxius. Núm. 49 (Barcelona, primavera 2007), p. 4-6. (disponible també en línia Consulta: 19 de desembre de 2008).
BALLESTER I VALVENY, Núria. "L'exposició 'Pau Casals i l'exili (1939-1973)' a l'Arxiu Nacional de Catalunya". Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 20 (Sant Cugat del Vallès, juliol 2008), p. 2-5.
(disponible en línia Consulta: 19 de desembre de 2008).


Autoria i data(es)
Judit Llopart Martínez, març de 2007. Actualitzat per Pilar Frago Pérez i Núria Ballester Valveny, setembre de 2007 i per Pilar Frago Pérez, setembre de 2008. Actualitzat per Jordi Domingo Sánchez, gener 2018.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.
Per la història del productor: ALBET, Montserrat. Pau Casals i el seu Museu. Pau Casals, una vida musical. El Vendrell: Fundació Pau Casals, 1985, 69 p.


Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya