Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Paràmetres de cerca
Centre: ANC
La Cultura ets tu

Arxiu Nacional de Catalunya

FONS ANC1-178 / MARIÀ RUBIÓ I TUDURÍ

Tipus de fons: Personals


Codi de referència
ANC1-178

Nivell de descripció
Fons

Títol
MARIÀ RUBIÓ I TUDURÍ

Data(es)
Dates de creació: 1905 - 1960

Volum i suport
0,8 m (8 unitats d'instal·lació) de documentació textual, paper

Nom del(s) productor(s)
Marià Rubió i Tudurí

Història del(s) productor(s)
Marià Rubió i Tudurí, advocat, polític, periodista i escriptor, va néixer a Maó el 1896 i va morir a Barcelona el 1962. Fill de Marià Rubió i Bellver, enginyer militar reusenc establert a Barcelona, feu estudis de dret a la Universitat de Barcelona i inicià la seva activitat professional com a passant d'Amadeu Hurtado i ingressant al Col·legi d'Advocats de Barcelona el 7 d'octubre de 1918. Fou militant d'Acció Catalana, però ingressà més tard a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Amb aquest partit, presidí el Casal Nacionalista d'Esquerra al districte IV i fou escollit diputat a Corts per Barcelona a les eleccions generals de 1933 i 1936. Sense deixar la feina jurídica, féu importants contactes internacionals a França i Bèlgica i s'interessà per la diplomàcia. Durant la Guerra Civil dirigí La Humanitat, diari d'ERC, entre el setembre de 1937 i el març de 1938. Des de les seves pàgines i a través de diversos contactes diplomàtics, va cercar l'aproximació de la causa republicana als governs francès i britànic i va criticar qualsevol apropament del govern Companys amb els anarquistes. L'abril de 1938, contrari a les col·lectivitzacions i a l'actuació descontrolada de la policia del Servei d'Investigació Militar (SIM), i després d'haver criticat reiteradament la política exterior del govern Negrín, hagué d'exiliar-se a París on exercí com a consultor jurídic d'empreses. Retornà a Catalunya l'any 1948, on es trobà que havia estat objecte d'un expedient de responsabilitats polítiques que suposà la retirada del passaport per part de les autoritats franquistes, fet que l'impedí de mantenir les seves activitats professionals internacionals. El 1949 fou readmès al Col·legi d'Advocats de Barcelona reprenent les seves tasques com a advocat. Va publicar, entre d'altres obres, Estat Espanyol societat anònima. Reportatge sobre la posició actual del catalanisme (1930), Catalunya amb Europa. Més enllà del separatisme (1932), La Justícia a Catalunya. 19 Juliol 1936-febrer 1937 (1937), llibres jurídics i de política internacional i obres literàries, destacant en aquest sentit Tiberius Gaius Grac.

Història arxivística
Després de la Guerra Civil el seu despatx professional va ser objecte d'incautació per part de les noves autoritats franquistes després de la seva entrada a Barcelona l'any 1939, fet que suposà la pèrdua de gran part del fons. La documentació restant va ser conservada pel seu productor i pels seus hereus el seu ingrés a l'ANC.
Es va realitzar un inventari parcial per part de Beatriu Mena i Rubió, que inclou un índex alfabètic de la correspondència. Està publicat a: MENA I RUBIÓ, Beatriu. El fons Marià Rubió i Tudurí de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès: ANC, 1995.


Dades sobre l'ingrés
El fons va ingressar a l' ANC en virtut del contracte de donació signat a Barcelona el 9 de febrer de 1995 entre la senyora Mercè Rubió i Boada i la Generalitat de Catalunya. La documentació va ingressar a l'ANC en dues remeses: la primera, aportada per Mercè Rubió i Boada, el 10 de novembre de 1992; i la segona, recuperada pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el 25 de gener de 2001.

Abast i contingut
El fons conté la documentació generada i rebuda per Marià Rubió i Tudurí fruit de la seva activitat personal i familiar, la seva activitat professional, la seva activitat creativa i lleure, les seves relacions externes, la seva activitat associativa i política i la seva activitat de representació.
Aquest fons, per tant, està constituït primer per la seva activitat personal i familiar. Respecte a l'activitat personal, encara que inclou documentació identificativa i acadèmica, està composta sobretot per aquella documentació relacionada amb la confiscació de béns i les condicions de repatriació que la dictadura franquista va imposar a Marià Rubió. Pel que fa a l'activitat familiar, hi ha dibuixos i obres de teatre realitzats per la família, però conté majoritàriament documentació de diversos familiars, relacionada especialment amb herències. L'activitat professional es divideix en les diverses esferes a les que es va dedicar Rubió. Per aquest motiu, s'inclou l'activitat jurídica, periodística i acadèmica. L'activitat jurídica inclou la documentació relacionada amb els casos judicials que va portar Marià Rubió com a advocat, que consten sobretot de sentències i correspondència amb els seus clients, la consultoria jurídica, amb dictàmens i correspondència, la seva relació amb el Col·legi d'Advocats, reflectida especialment a través de certificats, i els seus escrits jurídics. La seva activitat periodística consta d'articles de premsa escrits per Rubió mentre que l'activitat acadèmica correspon a la correspondència i una instància relacionada amb l'obertura d'una escola de preparació dels exàmens de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, així com les fitxes de preparació per a les classes. Pel que fa a l'activitat creativa i lleure, consta de la seva obra creativa. Després d'aquesta activitat, el fons reflecteix les relacions externes de Marià Rubió, que inclou la correspondència personal rebuda, emesa i entre tercers. Ara bé, el gruix del fons, juntament amb l'activitat jurídica, correspon a l'activitat associativa i política. L'activitat associativa consta d'una relació de membres de "Travellers Club" de París, del que Rubió n'era soci, mentre que l'activitat política consta de certificats de parlamentari, assaigs polítics, discursos i conferències, informes sobre l'activitat política de Marià Rubió i la correspondència i documentació relacionada amb l'organització i les iniciatives empreses per la "Union Catalane pour la S.D.N" i el col·loqui internacional "Le Sahara pour la paix".
Finalment el fons està format per l'activitat de representació i els recursos d'informació. Respecte a la primera, correspon a la projecció pública de Marià Rubió, reflectida a través de les notes autobiogràfiques, un discurs pronunciat per aquest durant un sopar d'homenatge a la seva figura i reculls de premsa que tractaven els casos judicials en els que va fer d'advocat defensor i ressenyaven els discursos que va pronunciar i les obres que va publicar. Pel que fa als recursos d'informació, inclouen sobretot escrits de tercers, reculls de premsa sobre la situació sociopolítica catalana, espanyola i francesa i publicacions periòdiques.
En suma, aquest fons permet estudiar la figura de Marià Rubió i Tudurí, especialment la seva activitat professional i política, però sobretot el seu destacat paper en les negociacions que va mantenir amb el govern francès per aconseguir una pau de compromís que posés fi a la Guerra Civil Espanyola.
POLÍTICA / CATALANISME / EXILI / ESCRIPTORS / ADVOCATS / PARLAMENTARIS / II REPÚBLICA ESPANYOLA / GUERRA CIVIL ESPANYOLA / PREMSA


Sistema d'organització
El fons s'ha organitzat en les següents sèries:
1. ACTIVITAT PERSONAL I FAMILIAR
1.1. Documentació personal
1.1.1. Documentació identificativa
1.1.2. Documentació acadèmica
1.1.3. Demanda de repatriació i confiscació de béns
1.2. Documentació familiar
1.2.1. Successió de Mercedes Coll Trius
1.2.2. Successió de Ferran Heras i Giberga
1.2.3. Successió de Matilde Trius Via i Paulino Coll Lliura
1.2.4. Successió de Manuel Coll Trius
1.2.5. Successió de Marià Rubió i Bellver
1.2.6. Documentació de Margarida i Mercè Heras i Coll
1.2.7. Dibuixos i obra literària
2. ACTIVITAT PROFESSIONAL
2.1. Activitat jurídica
2.1.1. Processos judicials com a advocat
2.1.2. Consultoria jurídica
2.1.3. Relació amb l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
2.1.4. Escrits jurídics
2.1.5. Docència
2.2. Activitat periodística
3. OBRA CREATIVA
4. RELACIONS EXTERNES
4.1. Correspondència rebuda
4.2. Correspondència emesa
4.3. Correspondència entre tercers
5. ACTIVITAT ASSOCIATIVA I POLÍTICA
5.1. Activitat associativa
5.2. Activitat política
6. ACTIVITAT DE REPRESENTACIÓ. Projecció pública
7. RECURSOS D'INFORMACIÓ


Condicions d'accés
Accés lliure

Condicions de reproducció
L'obra creativa està sotmesa a la Llei de la Propietat Intel·lectual.

Llengües i escriptures dels documents
Predomina el castellà i el francès.

Instruments de descripció
Inventari elaborat per Alba Baiges López al novembre de 2017. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANG: 396 registres informàtics). Consultable en línia.

Documentació relacionada
Documentació del president Tarradellas (CAT/XXX/VIMBODÍ/ABADIA DE POBLET/Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Fons Generalitat de Catalunya (Segona República) (CAT ANC 1 - 1 / 7447).


Bibliografia
CRUANYES I TOR, Josep. "L'espoliació del patrimoni documental i bibliogràfic de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola (1937-1939)". Lligall. Núm. 19 (Barcelona, 2002), p. 35-71.
VILANOVA I VILA-ABADAL, Francesc. "La recuperació històrica dels germans Nicolau i Marià Rubió i Tudurí". L'Avenç. Núm. 281 (juny 2003), p. 73-77.
DIVERSOS AUTORS. Els Rubió: una nissaga d'intel·lectuals. Barcelona: Angle Editorial: N.M.A.R.T., Fundació Privada Nicolau Maria i Montserrat Rubió. 220 p.


Autoria i data(es)
Rosa M. Cruellas i Serra, febrer del 2002. Actualitzat per Miquel Pérez Latre, juny 2007, Llorenç Codern i Bové, juliol de 2008, i Alba Baiges López, novembre de 2017.

Fonts
La mateixa unitat de descripció.
RUBIÓ I TUDURÍ, Marià. Barcelona, 1936-1939 (a cura de Josep Massot i Muntaner). Barcelona-Maó : Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Menorquí d'Estudis, 2002. 308 p.


Regles o convencions
NODAC
v2.3.4 | Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya